"El barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs ha sofert problemes de marginalitat i conflictivitat social des de la seva creació entre les dècades dels anys 60 i 70; problemes importants que degradaren la vida de la comunitat i l’espai de convivència..."
.Des de l’any 2000 s’està desenvolupant un important Pla de Transformació del barri per tal de millorar les condicions de vida i convivència de la població, amb la finalitat d’enfortir la comunitat a mig i llarg termini per aconseguir la seva plena integració i normalitat.
Una de les línies de treball del Pla de Transformació es fonamenta en les intervencions d’àmbit social i, entre aquestes es troba el servei d’educadors de carrer. El seu treball va permetre detectar el potencial interès d’un bon número de joves del barri no vinculats a cap servei, per la batucada. La batucada és un estil de música d’animació de carrer d’origen brasiler que permet treballar aspectes educatius a través de la percussió. Aquesta possibilita el treball d’habilitats socials i relacionals que faciliten la inclusió social dels participants en la comunitat de manera activa i positiva.
Una primera convocatòria oberta a joves, entitats i serveis del territori per recollir tant la voluntat dels joves de participar en aquesta iniciativa, com les possibilitats d’acompanyar-la des del conjunt de la comunitat va tenir mot èxit. I al mes de maig de 2005 començaren els assaigs, a càrrec d’un dels educadors de carrer (que aprofita així el seu talent musical) i d’altres educadors de diferents serveis del territori. L’espai d’assaig es el Parc del Besòs, amb una doble intencionalitat. D’una banda, la visualització del treball dels joves i, de l’altra, la desestigmatització del parc, infrautilitzat per la comunitat a causa de percebre’l com un espai insegur.
Prop de 40 joves d’edats compreses entre els 14 i els 25 anys van anar participant de manera intermitent en la iniciativa quan es va decidir realitzar un acte que aprofundís en el sentiment de pertinença al grup i al territori. Així doncs, el mes de desembre de 2005 es va fer una convocatòria oberta, tot un dissabte, convidant a altres grups de percussió catalans, en el que participaren sis grups de percussió de diverses poblacions, unes 120 persones en total. Els protagonistes i líders de l’organització van ser els mateixos joves, que convidaren a altres col•lectius del territori a acompanyar l’acollida dels visitants. Des de llavors, el grup s’ha anat consolidant, amb un nucli de joves més compromesos en el conjunt del funcionament, que ha permès fer les primeres actuacions tant en activitats del propi barri com de fora del mateix.
El grup no percep aportacions econòmiques per les seves actuacions en l’entorn del barri i, en el cas d’intervencions fora del mateix, s’accepten donatius de part de les entitats organitzadores d’activitats que compten amb les actuacions del grup. Això és així, d’una banda perquè el grup no té una qualitat musical suficient per comercialitzar la seva activitat, i, de l’altra, perquè tampoc compta amb entitat jurídica (ni amb capacitat tècnica) com per oferir el servei d’actuació amb catxet. El conjunt dels integrants del grup junt amb els educadors que els acompanyen són els qui decideixen la inversió a fer amb els donatius que s’obtenen, que fins ara ha estat íntegrament per a dietes, transports, vestuari i manteniment del material.
La projecció de “Batukamina” cap a l’exterior del barri és un element fonamental, participant en esdeveniments, trobades, intercanvis o estades que posin els joves en relació amb altres col•lectius similars i que els hi aportin una major capacitació individual i grupal, o, simplement, els hi obrin els ulls a altres realitats. Però, a més, suposa una projecció positiva del barri en el conjunt del territori català, absolutament important per esborrar mites de temps passats. La Mina és un barri que ha patit al llarg dels anys un fort aïllament, en un entorn d’important degradació urbana i social, on la població ha compartit deficiències formatives, socioculturals i socioeconòmiques. La confluència de tots aquests factors ha determinat una imatge pública del barri extremadament negativa.
Fins a dia d’avui, s’ha anat treballant educativament el procés d’acompanyament tant del col•lectiu com dels seus membres a títol individual. El que es planteja ara és la necessitat de donar un impuls cap a l’autonomia del grup, arribant a constituir “Batukamina” com un grup en ell mateix, sense obviar el suport de la comunitat i dels professionals, però amb un grau d’autonomia de funcionament més elevat.
L’experiència ens demostra que estant prop dels joves, donant suport a les seves iniciatives culturals i populars, es facilita la seva cohesió, se’ls organitza, se’ls estructura, i se’ls hi ofereix alternatives interessants i lúdiques per al seu temps lliure; un temps lliure en el que són actors i no simples espectadors: ells són els protagonistes. A més, en el cas de joves que passen massa temps al carrer, la percussió ha demostrat ser una eina eficaç per introduir paraules com constància, esforç, o respecte en el seu vocabulari.
Un dels reptes a curt termini és ampliar el número i, especialment, la tipologia del col•lectiu amb nous joves tant del barri com de fora del mateix, de realitats socioculturals i socioeconòmiques diferents i generar així una retroalimentació mútua, així com ampliar l’equilibri de gènere en el grup. La intenció és generar un intercanvi enriquidor a partir de la diferència. Actualment el grup el composen joves tant gitanos com no gitanos, molts menors d’edat, alguns amb un cert tipus de discapacitat i majoritàriament de gènere masculí.
El futur ens apunta la possibilitat de constitució d’un grup estable d’animació de disciplines diverses al barri, que inclogui altres disciplines musicals, xanquers, malabaristes, acròbates,…, preparar coreografies i actuacions de teatre,… Un projecte on tothom sumi, i s’assoleixi una major rePERCUSIÓ SOCIAL (positiva) de les accions dels joves cap a la seva comunitat.