El mes de febrer hem rebut al barri tres visites ben diferents de grups interessats en conèixer de primera mà la transformació de la Mina. D’una banda, vam acollir, al llarg de tot un dia, tres tècnics de l’Ajuntament de Figueres (Girona) que estan treballant al barri de Sant Joan, amb majoria de població gitana. I, de l’altra, dos grups d’estudiants universitaris, uns de treball social que venien de Bèlgica, i els altres, futurs arquitectes nord-americans.
.
En el cas dels tècnics de figueres, després de posar en marxa diversos projectes d’intervenció amb l’objectiu de reforçar la cohesió social que, per exemple, han contribuït a la constitució i organització de l’Associació de veïns o a implementar, a través de la Fundació Pere Closa, el reforç escolar, ara treballen en la planificació d’un projecte global per abordar el conjunt de reptes que tenen plantejats. Després d’una primera presentació per situar les bases del Pla de Transformació i els seus objectius principals, tenien molt interès en conèixer de primera mà el projecte de suport a les comunitats de veïns i de mediació. De manera que un cop explicat com ha funcionat aquest servei al llarg de més de quinze anys, primer per establir el grau d’organització interna de cadascuna de les 126 comunitats i després per fomentar el seu bon funcionament col·laborant en la seva gestió i en la resolució de possibles conflictes, van tenir l’oportunitat de parlar amb el president d’una comunitat del carrer Saturn. Aquest els va explicar amb satisfacció que tot i les dificultats que poden sorgir en el dia a dia són una comunitat que s’organitza per recollir les seves quotes, per decidir com es fa la neteja de l’escala, o com es decora l’entrada per Nadal. Així, s’han posat d’acord per millorar la seguretat de l’entrada instal·lant una càmera de vigilància, han modificant la ubicació de d’intèrfon per evitar el vandalisme i han decidit posar plantes a la façana per posar-hi vida.
A continuació es va fer una visita al SIOL i al Club de Feina per entendre com funciona la Xarxa de serveis d’inserció sociolaboral del Consorci. I, després, a mode d’exemple, hi va haver una trobada amb les dues tècniques que porten Itineraris de Dones, perquè és un dels serveis de la xarxa que atent majorment persones de la comunitat gitana. Tot plegat va ser un bon intercanvi d’experiències. Ja per la tarda van conèixer La Capsa dels Jocs i Espai Jove, els dos serveis del Pla de Transformació que centren la seva atenció, el primer en les famílies amb infants petits fins als 12 anys i l’altre en els joves.
L’urbanisme social
Les presentacions als estudiants estrangers es van fer en una de les sales de trobada de l’Espai Cultural Font de la Mina. Més centrada en els objectius i programes del Pla d’Actuació Social integrat en el Pla de Transformació per als estudiants de treball social de la Howest, University College West Flanders, i més en els aspectes de planejament del territori i remodelació urbanística per als del Wentworth Institute of Tecnology de Boston. En tots dos casos, però, es va insistir en la importància que ha tingut en l’èxit d’aquesta intervenció integral i global, l’harmonització que sempre ha regit entre les actuacions socials i les urbanístiques dins d’aquest mateix pla. Per això, el concepte de l’urbanisme social resumeix molt bé la intenció primera i constant al llarg de tots aquests anys en l’execució del Pla de Transformació. I, entenem que urbanisme compleix alhora una funció social, quan encaixa amb les necessitats de les persones, quan es preocupa de la sostenibilitat i quan busca la cohesió social de la comunitat a la qual serveix.
Desprès de les presentacions es van fer les corresponents visites a peu per poder veure sobre el terreny els resultats, tant a la Mina Nova amb la col·locació de 30 ascensors i l’ordenament dels espais entre blocs, com a la Mina Nova amb la divisió de les escales per poder tenir comunitats de 40 veïns en lloc de 80 i així facilitar la seva organització, les millores per l’accessibilitat, la rehabilitació, i els diferents equipaments i nou habitatge social que s’ha construït.