L’any 2006, el Pla de Transformació guanya el Premi Nacional d’Urbanisme en la modalitat de Treball, Pla o Projecte d’Ordenació Urbanística, organitzat pel Ministeri espanyol de l’Habitatge i presentat pel Consorci. El jurat li atorga el guardó pel “caràcter integrat de l’actuació, que es planteja en un barri sorgit a finals dels anys seixanta, de marcat caràcter marginal i socialment degradat, i que es recolza en un Pla Especial de Reordenació i Millora d’alta qualitat tècnica”.

 

 

Els autors del projecte de transformació del barri de la Mina són Sebastià Jornet, Carles Llop i Joan Enric Pastor, de l’Estudi d’arquitectura i urbanisme JLP. En la seva defensa del premi el jurat també destaca, “l’estructura urbanística de la proposta, recolzada en una rambla central de nou traçat i que inclou la rehabilitació d’habitatges existents, la construcció de nous habitatges socials y una adequada dotació d’equipaments públics, promovent la cohesió social i la sostenibilitat, ambiental y econòmica del barri”. L’objecte d’aquesta convocatòria, recuperada l’any 2004 després d’un lapsus de 23 anys sense organitzar-se, és premiar els treballs d’ordenació urbanística que facin millorar les condicions de la vida dels ciutadans i que contribueixin a la cohesió social, al desenvolupament sostenible del territori i de les ciutats, a la qualitat espaial i estètica del medi urbà, i l’ús racional dels recursos econòmics. A l’edició d’aquell mateix any 2006, l’arquitecte, Oriol Bohigas, va guanyar el premi nacional d’arquitectura.

A arrel del nacional d’urbanisme el projecte del Pla de Transformació del barri de la Mina, ha quedat recollit extensament en un llibre editat pel Ministeri de l’Habitatge. La publicació, editada en castellà, porta el nom de “OPR, Ordenar el territorio, Proyectar la ciudad y Rehabilitar los tejidos existentes. La relevancia del planeamiento a través de los Premios Nacionales de Urbanismo”. I inclou els projectes guanyadors de les dues edicions anteriors: el Pla General de Fuentlabrada (2004) i el Pla Territorial Insular de Menorca (2005). Tres projectes que s’enfronten a tres escales diferents d’actuació urbanística (general, territorial i especial –barri-), que d’aquesta manera es veuen doblement reconeguts.

 

Presentació de la publicació
A finals del mes de novembre, dins unes jornades de treball organitzades per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), més d’un centenar d’arquitectes es van reunir a l’Espai Cultural Font de la Mina per assistir a l’acte de presentació del llibre OPR que també va incloure, una passejada pel barri per visitar la reforma i alguns equipaments del Pla de Transformació, i l’homenatge al veterà arquitecte, Manuel Ribas i Piera, autor de la nova l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, construïda al barri.

 

        

 

El president de l’Agrupació, Josep Maria Vilanova, va inaugurar l’acte al qual van participar la Directora General de Sòl i Polítiques Urbanes del Ministeri de l’Habitatge, María Rosario Alonso; el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i vicepresident executiu del Consorci del barri de la Mina, Joan Callau; el catedràtic d’arquitectura i director del llibre que es presentava, Ramón López Lucio; l’arquitecte, Sebastià Jornet, del despatx Jornet-Llop-Pastor responsable del projecte de transformació del barri de la Mina; i la cap de l’Àrea Social del Consorci de la Mina, Carme Ferran. Així com els arquitectes, David Soldevila, autor, juntament amb el seu pare, Alfons Soldevila, de l’Espai Cultural Font de la Mina; David Bochaca i Marc Forés, de l’estudi Vèrtex d’arquitectura, autors de la nova Zona esportiva La Mina; i Manuel Ribas, arquitecte de la nova església; que van explicar els detalls de les obres que han realitzat al barri. 

 

Les raons de l’èxit
Joan Callau, va enumerar els diferents moments en que el projecte de transformació del barri de la Mina va anar prenent consistència i convencent a propis i estranys. Entre ells, la celebració del Fòrum de les Cultures, l’any 2004, que va comportar el soterrament de l’abocador i la depuradora, fins aleshores a l’aire lliure; la creació dels Consorcis del Besòs i del barri de la Mina, aquest últim amb una executiva paritària al marge de partits entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Adrià; els estudis tècnics que validaven la qualitat tècnica de les construccions de la Mina, que tiraven per terra la idea dels que defensaven que tot el barri s’havia d’enderrocar; i el canvi de perspectiva que van aportar en Sebastià Jornet i el seu equip que, contra el que també molts havien defensat, advocava per portar més gent al barri, fent nova construcció d’habitatges públics i per al mercat lliure que aportés sàvia nova al barri.

 

Ja en una segona fase de la consolidació del Pla de Transformació, va destacar la decisió d’instal•lar la Universitat Politècnica, amb el Campus del Besòs, a la zona més litoral del barri; i l’acurada gestió del Consorci del barri de la Mina que ha aconseguit garantir les previsions del pla, de manera que actualment es troba en termini de gestió en tots els seus àmbits. Sense oblidar els diversos moments de participació i diàleg amb les entitats veïnals del barri, a través d’assemblees i reunions per recollir els seus punts de vista i aportacions.

 

     

 

 

El professor López Lucio, en la presentació del llibre, va assenyalar el reconeixement que representa aquesta publicació per a uns treballs que segons va dir necessiten visibilitat, ja que les revistes professionals s’interessen més per l’arquitectura dels edificis singulars i aïllats que no pas pels plans urbanístics, que treballen en la planificació i l’ordenació del territori. López Lucio va assenyalar la manca de regulació o una regulació feble com la principal responsable de la destrucció de moltes zones urbanes, així com la manca de planejaments a les ciutats; a l’hora que va criticar els procediments administratius a que es veuen sotmesos els projectes arquitectònics i urbanístics que massa sovint porten a un bloqueig de les actuacions que tenen un àmbit general, més global, que va més enllà de l’edifici únic.
Pel que fa al Pla de transformació de la Mina en va destacar la seva valentia per sortir-se de la correcció política i anar a contracorrent, al plantejar que la solució no passava per desdensificar el barri sinó per barrejar habitatge protegit i de lliure mercat, i dotar-lo d’equipaments de qualitat.

 

Centralitat, diversitat i intercanvi
Per la seva banda, Sebastià Jornet, va fer un repàs des de la fase més embrionària del pla de transformació, amb els estudis de viabilitat i presa de decisions, com la d’eliminar l’espai central del barri ocupat per les escoles, àrees esportives i centres socials, que actuaven de barrera arquitectònica entre la Mina Vella i la Mina Nova, i crear una gran rambla amb nou habitatge i locals comercials. El plantejament bàsic va ser que la Mina és un bon lloc per viure, prop del mar, al costat de Barcelona, amb el gran parc del Besòs a tocar, i espais entre els edificis d’habitatges que faciliten les relacions veïnals de la comunitat. El gran problema, i que ha fet molt de mal al barri, és la droga que encara es troba en vies de resolució i que va pesar a l’hora de decidir la ubicació al barri de la Mina de la comissaria dels Mossos d’Esquadra en el seu desplegament a Sant Adrià de Besòs.
Jornet va recordar que s’ha tracta d’una intervenció bastant radical basada en els principis de centralitat, diversitat i intercanvi. Que buscava aprofitar el veïnatge del barri amb la capital catalana, la possibilitat d’introduir una nova arquitectura de volumetries i altures molt més reduïdes en comparació als grans blocs que caracteritzen el barri, i connectar la Mina amb el seu entorn un cop enderrocat el polígon industrial i obertes les seves principals vies de comunicació.

 

Pel que fa als aspectes socials, Carme Ferran, Cap de l’Àrea Social del Consorci, va desgranar cadascun dels serveis i projectes que es gestionen  en benefici de les persones que viuen a la Mina. Orientats a millorar la seva qualitat de vida, als quals cada any es destinen 2,5 milions d’euros i hi treballen fins a 234 professionals. De fet, el Pla d’Acció Social de la Mina, està directament relacionat amb la transformació urbanística, i l’un no s’entén sense l’altre. Històricament, les famílies més normalitzades han marxat fora del barri i en conseqüència, segons va apuntar Ferran, aconseguir la plena normalització del barri serà molt difícil.
En alguns àmbits com la incorporació de la dona al món laboral i la implantació de serveis per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, és pot parlar de bons resultats. En canvi, en d’altres s’han fet progressos a mitges, com és el cas del comerç local on s’ha aconseguit organitzar una Associació de Comerciants, però la realitat actual de les condicions dels negocis i dels establiments dista molt d’estar preparada per afrontar la competència que representa l’obertura de grans centres comercials a l’entorn del barri i la futura instal•lació de nou comerç a la Rambla.

 

     

Finançament europeu
Gràcies al finançament europeu, a través del programa URBAN (per al qual el barri de la Mina qualificava en tots i cadascun dels seus requisits) s’ha pogut fer una planificació a mig termini i garantir una unificació d’esforços sota el pacte institucional de les quatre administracions que formen el Consorci (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona). La inserció sociolaboral de sectors amb baixa qualificació és un dels eixos del Pla, juntament amb el treball que es fa amb el sector de la venda ambulant per fer viables aquests petits negocis familiars.
 

 La convivència i el civisme és un altre dels objectius bàsics del Pla, amb la consolidació de les entitats locals i l’organització de les comunitats de veïns. Qüestió que va lligada amb la millora dels problemes de l’àmbit educatiu, ja que només un 30% de la població en edat escolar de la Mina assisteix a les escoles del barri, i la resta opta per escolaritzar-se fora. Davant d’això, es busquen noves estratègies com fomentar la implicació i vinculació de les famílies als centres d’ensenyament (una llar d’infants, una escola d’infantil i primària, i un institut de secundària). I el treball, per consolidar els serveis d’educació en el temps de lleure d’infants i joves.

 

El problema de la droga se’n recent de factors externs al barri com pot ser la crisi actual, que fan oscil•lar enormement les xifres de consum i venda. S’ha passat de moments de contenció i d’haver d’atendre una població drogodepenent veïna del barri, i per tant integrada dins la comunitat i més receptiva als programes d’ajut, a moments de més alarma social per l’arribada de població estrangera molt menys controlable i que presenta molta més dificultat per entrar en el sistema sanitari reglat. Al barri hi ha un servei sociosanitari, per atendre aquestes persones com a malalts i un servei sociolaboral que treballa en la seva recuperació i integració social.

L’acte es va donar per acabat amb l’homenatge al mestre d’arquitectes, Manuel Ribas, a qui l’Agrupació va fer lliurament d’una petita escultura, obra de l’arquitecte i urbanista, Agàpit Borràs.

 

Publicacions de l’estudi JLP sobre el Pla de Transformació:

•Sebastià Jornet: “La millora del barri de la Mina: Reciclar, reestructurar, reutilitzar...”. VISIONS Revista de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona núm. 9, maig 2011. ISBN 978-84-608-1215-9.

 

•Carles Llop, Sebastià Jornet, Joan Enric Pastor: “La rehabilitación de la ciudad existente. El Plan especial de reforma y reordenación del barrio de La Mina. Entrevista a los autores del trabajo”. En el libro: Ordenar el territorio, proyectar la ciudad, rehabilitar los barrios existentes. La relevancia del planeamiento a través de los premios nacionales de urbanismo 2004, 2005, 2006. ISBN978-84-96387-39-3. Ministeri de l’Habitatge.

 

•Carles Llop, Sebastià Jornet, Joan Enric Pastor: “Pla del barri de la Mina”. Llibre, Barcelona, transformació, plans i projectes. 2008, publicació nacional editada per l’Ajuntament de Barcelona.

 

•Carles Llop, Sebastià Jornet, Joan Enric Pastor: “Plan especial de reordenación y mejora del barrio de La Mina”. Planes muy espaciales. Papers Sert 16. Publicación nacional, autores: Miquel Corminas, Joaquim Sabater, Adolf Sotoca. 2005

 

•Carles Llop, Sebastià Jornet, Joan Enric Pastor. “La Mina. Transformació urbana del barri”. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme núm. 240. Revista del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, ISSN 1886-1989. 2004

 

•Sebastià Jornet, Carles Llop, Joan Enric Pastor, Publicació del projecte de reordenació del barri de la Mina a la revista Arquitectura Viva. 2002 

Consorci del barri de la Mina