El Pla de transformació del barri de la Mina ha rebut el Premi Europeu d’Urbanisme en una cerimònia celebrada a Brussel•les el passat 16 de novembre. Un jurat internacional format per cinc representants d’associacions nacionals d’urbanistes va concedir el premi al Pla de la Mina pels seus èxits, entre els quals destaca la seva capacitat per combinar estratègies per resoldre complicades problemàtiques socials en un barri que havia estat marcat per la degradació social i urbana, aconseguint canviar i millorar significativament l’entorn físic i humà.
Projecte Pla de Transformació 1.pdf
Projecte Pla de Transformació 2.pdf
En destaca els tres eixos principals que inspiren el Pla. Pel que fa al seu desenvolupament i regeneració, assenyala la creació de noves àrees centrals que creen identitat, la introducció de millores socials, econòmiques i físiques a partir de la diversitat i la promoció de l’intercanvi i la interacció dels membres de la comunitat del barri i les seves entitats. El Pla d’Acció Social del Pla de Transformació es considera l’eina clau per enfortir el teixit social de la Mina així com l’harmonització d’aquesta comunitat amb els nous veïns que s’hi instal•len en aquesta nova etapa. Juntament, amb els programes de la Xarxa de serveis d’inserció sociolaboral, i els de desenvolupament comunitari per a la promoció de la participació ciutadana en la transformació del propi barri.
Referint-se a la regeneració urbana, el jurat reconeix que l’aposta per crear una rambla central facilita la integració de les antigues edificacions de principis dels 70 amb les de nova construcció. Entre elles els nous equipaments, habitatges i locals comercials que col•laboren a l’enfortiment del teixit social i urbà. Sense oblidar l’obertura i connexió del barri amb el seu entorn més pròxim i el centre de la ciutat de Barcelona amb l’ampliació de la xarxa de transport públic, destacant l’arribada del tramvia.
També subratlla com a formula novedosa i responsable dels èxits del Pla de transformació la gestió d’aquest mitjançant un consorci d’administracions d’àmbit local, provincial i autonòmic que ha garantit la solidesa del Pla i el seu finançament. El Consorci del barri de la Mina el constitueixen la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona.
Reconeixement a l’eficàcia dels resultats
Aquest premi suposa un nou reconeixement a l’eficàcia dels resultats del Pla de transformació a deu anys de l’inici de la seva gestió, des d’una institució europea, el Consell Europeu d’Urbanistes, format per les associacions d’urbanistes de tota Europa. Que promou l’intercanvi entre urbanistes oferint accés a experts en urbanisme, modera processos de desenvolupament urbanístic i organitza aquests premis cada dos anys. A la seva vuitena edició van presentar-se un total de 30 projectes, prèviament seleccionats per les associacions nacionals dels 13 països presents al certamen d’enguany. D’aquí que el jurat els considerés, ja d’entrada, guanyadors a tots, i reconegués la dificultat de destriar-ne els cinc que finalment han rebut el premi.
Així, països com Alemanya i Hongria van presentar fins a 4 projectes; Irlanda, Itàlia, Eslovàquia i la Gran Bretanya un total de 3; Bèlgica i la República Txeca 2; i la resta, fins a cinc països més, un únic projecte a competició; entre ells Espanya que presentava el Pla de Transformació de la Mina a través de la seva Associació nacional d’urbanistes. Entre els projectes presentats el jurat va establir categories d’àmbit geogràfic i categories d’àmbit temàtic, per facilitar-ne la selecció final.
Àmbit geogràfic. Petita escala, edificis individuals o dissenys paisatgístics i urbans molt locals (1). Les propostes que concernien a la totalitat d’un barri es van classificar en dues categories diferents, intervencions de regeneració i transformació (2) -com és el cas de la Mina-, i les que projectaven nous barris en desenvolupament (3). Les referides al conjunt d’una ciutat o d’àmbit subregional (4). I, finalment, les d’escala regional o superior (5).
Àmbit temàtic. Sostenibilitat (1), on es valorava la consistència i la durabilitat del projecte a llarg termini (integració de polítiques mediambientals, despesa d’energia i reutilització d’un territori per contra d’ocupar noves àrees verdes lliures). La convivència de la participació privada i pública en un mateix projecte (2), -com en el Pla de la Mina-. L’aplició real del projecte, tant pel que fa a la seva estricta execució física, com als resultats que es poden constatar, més enllà d’estratègies, polítiques i plans (3). I, finalment, l’originalitat i la innovació pel que aquests projectes poden representar com a exemple per a altres treballs en qüestió de mètode, aplicació de recursos i resultats (4), reconeixement que també s’ha donat al Pla de la Mina. El jurat també va tenir en compte l’habilitat dels equips per presentar de manera clara l’essència i els resultats de les seves propostes, al considerar que en el món actual on el màrqueting i les estratègies de venda juguen un paper clau, és important que els urbanistes sàpiguen desenvolupar-s’hi amb èxit.
La resta de guanyadors van ser: França amb un projecte per a la ciutat de Ginebra (Suïssa); Itàlia amb dos projectes, un per a la protecció i millora del riu Po al Piemont i l’altre per a la ciutat de Torí; i la Gran Bretanya amb una proposta de regeneració de la ciutat de Liverpool. De cara a properes edicions el jurat es planteja establir categories en la convocatòria del Premi i estudiar maneres per ampliar la participació.
Urbanisme, crisi i societat sostenible
Per la seva banda, el president del Consell Europeu d’Urbanistes, Joao Teixeira, va considerar que la planificació urbanística pot contribuir de manera significativa a la recuperació de la crisi econòmica i financera actual a través d’estratègies de regeneració urbana, competitivitat territorial i per al desenvolupament de la cohesió i la cooperació territorial. Va assegurar que aquesta crisi canviarà la manera mateixa de fer urbanisme, i va constatar que ja hi ha alguns governs europeus que estan abordant l’urbanisme des de perspectives distintes, identificant les mesures que poden contribuir a reduir l’impacte de la crisi i a superar-la. L’urbanisme com a professió, segons Teixeira, té el repte d’afrontar aquests canvis, mentre els seus instruments tradicionals estan sent alterats. La nova situació obligarà a que programes i projectes de cooperació hagin d’adaptar-se a noves condicions.
En la sortida de la crisi, l’urbanisme europeu, segons Teixeira, haurà de prendre decisions difícils i jugarà un paper important a l’hora de trobar solucions des de la innovació, la creativitat i el coneixement. Així mateix, va recordar que es compta amb l’aval de més de cent anys d’experiència afrontant crisis i altres reptes des de la recerca. Ara cal trobar solucions a la crisi, a l’escalfament global, a la reducció del consum energètic, i a l’exclusió social, entre altres problemàtiques actuals.
Teixeira es va mostrar segur de que els principis i la pràctica de la regeneració urbana estan ben establerts i que ha representat un gran benefici per a les ciutats, però que ara hi ha la necessitat d’un nou programa Europeu i d’una política d’estímul a la sostenibilitat i la prosperitat de les futures generacions. Un reneixement d’urbanistes sota noves condicions. I, va acabar dient que els premis del Consell Europeu d’Urbanistes demostren el que es pot aconseguir amb el bon urbanisme posat al servei de la societat.
Per mes detall i informació sobre els altres projectes:
