Som a la recta final de la XVIII Setmana Cultural on cal destacar que enguany ha estat el marc que ha acollit una jornada de salut comunitària que ha reunit un centenar de professionals de la medicina, aquest dimecres, coincidint amb el dia de la Mostra d’entitats que és un dels actes centrals de la setmana.

 

 

Aquesta tarda hi ha una xerrada de prevenció mediambiental “Contaminació: Terra-Aire-Aigua” a l’Espai Cultural Font de la Mina (c/ Ponent, 21) a partir de les cinc. La cloenda la posarà el sopar comunitari que cada any reuneix el conjunt d’entitats i associacions, veïns i veïnes, els professionals que treballen al barri i els representants de les institucions, que tindrà lloc a la sala Pinós-Miralles del mateix espai. La setmana cultural que la Mina celebra a finals del mes de maig compta amb una programació que conjuga la celebració i la trobada amb la reivindicació, el debat i la reflexió entorn temes com la mateixa salut comunitària i mediambiental o l’educació, el civisme i la interculturalitat.

 

  

 

Dilluns, els actes van començar amb el testimoni de quatre de les dones que formen part de la recentment renovada junta de l’Associació de Comerciants, que van parlar de les dificultats personals que tenen com a treballadores autònomes al capdavant dels seus negocis per compaginar-ho amb el seu paper de mares. Totes elles denunciaven les renúncies que han hagut de fer sovint, havent de posar les exigències de la feina per davant de la cura als fills i filles. Van reivindicar millors cobertures, garanties i ajuts per, si més no, quan les criatures són petites poder dedicar-los més temps i atenció. Totes elles se n’han sortit a base de grans esforços i sacrificant hores de son. A continuació, vàrem tenir l’actuació de luxe de la companyia Retahila Ballet que dirigeixen Olga Ponce i Moisés Ramos, que van presentar nou balls de dansa espanyola i flamenco que incorporen diversitat d’estils artístics en les seves coreografies.

 

  

 

Coincidint amb el Dia Internacional de Joc, que és una celebració incorporada al calendari d’actes comunitaris de la Mina, dimarts, les entitats del lleure socioeducatiu que treballen amb infants, joves i famílies, es van reunir al parc del Besòs on hi havia organitzat un munt d’activitats, jocs i tallers a l’entorn del tema central del respecte a la natura.  Més tard, a l’Espai Cultural s’hi va inaugurar la mostra de fotografies “Com es construeixen els barris per eliminar el barraquisme” que es podrà visitar al llarg de les properes setmanes. Dimecres va ser el dia de la Mostra d’entitats que des que es va inaugurar ara fa poc més d'un any la plaça Maria Àngels Rosell davant del CAP, s’organitza en aquest punt cèntric del barri. La Mostra és una oportunitat per a la comunitat del barri per a la trobada, l’intercanvi i el compartir.

 

  

 

Testimoni viu de la Mina agrícola

Igual com ho va ser el matí de portes obertes de l’hort comunitari, ahir dijous, que enguany ha estat ben especial al poder comptar amb el testimoni viu de la memòria històrica de la Mina agrícola. La Consol Hernández i l’Antonio Sabadell de 96 i 78 anys, respectivament, vivien a la Mina quan tot eren camps de cultiu, molt abans que a finals dels anys seixanta s’hi comencessin a construir els blocs de pisos. En aquella època la vida era molt diferent i lligada a la terra. La Consol, nascuda al barri del Paral·lel de Barcelona l’any 1923, vivia en una casa al punt on avui hi ha la cruïlla entre els carrers Neus Català i Ramon Llull. Allà es va traslladar la família quan ella tenia uns set anys. El seu pare, ferroviari de professió, treballava de guardaagulles, i la resta del temps es dedicava a l'hort que cuidava al costat de la casa. I, allà van viure fins que van ser expropiats en ple franquisme sense cap compensació i obligats a pagar el pis on encara hi viu ara al carrer Occident de la Mina. L’Antonio Sabadell, nascut l'any 1940, pertany a la quarta generació d’una família pagesa que, provinent de la vila d’Horta, va comprar una antiga fàbrica de tints, Can Có, que van convertir en masia amb camps de verdura i hortalissa que s'extenien a l'entorn de la masia i un de blat que tenien llogat al barri Besòs. Ell va explicar la duresa de les feines del camp, especialment, per a un vailet com ell que de ben petit ja ajudava i que des dels 14 anys va ser la seva feina, fins que també els van expropiar tots els camps, encara que en el seu cas van poder conservar la casa i hi van posar un supermercat. Fins, que ara fa 12 anys Can Có va ser enderrocat per exigències de la transformació urbanística del barri i es van traslladar al barri de Sant Martí.

 

 

 

Dijous també es van presentar els primers resultats i conclusions del projecte de diagnòstic de salut del barri que s’ha elaborat amb la participació de particulars i professionals de la Mina. I per la tarda es va estrenar a l’aula magna del campus de la Universitat Politècnica, la pel·lícula “La letra participando entra” que recull testimonis de moltes persones de la Mina.

Consorci del barri de la Mina