Des que el passat mes de juliol el Consorci va posar en marxa un servei específic per facilitar la tramitació de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), ha atès un total de 76 persones. Venen cercant ajut per iniciar la sol·licitud de la prestació o per resoldre les dificultats que troben al llarg del procés del tràmit amb la Seguretat Social de qui depèn aquesta cobertura.
Les persones que s’hi adrecen arriben derivades pels serveis del propi Consorci que fan atenció directa, altres per serveis i entitats que també treballen al barri a qui se'ls ha ofert el servei, i per iniciativa pròpia en assabentar-se de la seva existència. Les dificultats han estat diverses, derivades de les modificacions fetes posteriorment a l’aprovació de l’ajut, pel fet que l’oficina que hi ha al barri està tancada i que els telèfons gratuïts facilitats no despengen. Des del servei del Consorci s’ha informat dels canvis que s’anaven fent a la llei i de la documentació complementària que ha calgut afegir a l’expedient inicial. S’han resolt els dubtes de cada cas, facilitat mitjans per seguir el desenvolupament del tràmit, consultant el seu estat a l’espera de la resolució, i gestionat possibles reclamacions en el cas de les sol·licituds denegades.
A l’espera de les resolucions
Es fa un esforç per entendre el context vital de cada cas, anticipant-se a les complicacions del tràmit i fer contenció de les situacions de neguit que es deriven de la incertesa i la manca de resposta. Després de vuit mesos des de la seva entrada en vigor l’u de juny, la meitat dels expedients tramitats, 27, d’un total de 53, no tenen resposta; 20 sol·licituds (37,3%) han estat denegades i, únicament, 6 que representen l’11,3%, aprovades. La resta de persones ateses, 23 més, fins al total de 76, han vingut al servei del Consorci per consultes derivades o algun tràmit puntual.
És difícil que el marc legal de l’ajut, que pren com a referència els ingressos de la unitat de convivència, pugui contemplar totes les casuístiques i la complexitat de moltes de les situacions familiars i de convivència que es donen. Amb famílies nombroses i reconstituïdes, més d’una unitat familiar compartint habitatge, o persones que lloguen l’habitació on viuen i conviuen amb altres sense ser família. Persones amb feines precàries que la van perdre amb la irrupció de la crisi o en situació d’ERTOS que no estan cobrant, que havien de presentar documentació del 2019 i que per tant no reflexava la situació actual. Famílies que abans de la crisi ja estaven en una situació molt complicada que la pandèmia a aguditzat.
Es tracta d’una prestació no contributiva pensada per prevenir el risc de pobresa i exclusió social com a conseqüència de la crisi per la COVID-19. És per a famílies en situació de vulnerabilitat i compatible amb altres ajuts. La pot sol·licitar una persona que visqui sola o un dels membres de la família, però, no és per a cadascun d’ells, sinó per al conjunt de la família. No té una quantia fixa, sinó que es calcula per cada cas en funció dels ingressos de la unitat de convivència.