La Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona inclou el Pla de Transformació del barri de la Mina (PTBM) com a cas d’estudi de camp en la seva assignatura d’Ordenament del territori del Grau de Geografia. Així el Consorci rep la visita d’un grup d’estudiants acompanyat de la seva professora interessat en com es va desenvolupar la planificació territorial i urbanística de la Mina que va estretament lligada a la intervenció social del Pla.
El seminari que va tenir lloc a l’Espai Cultural Font de la Mina -un dels equipaments inclosos al Pla de Transformació-, va incloure una conferència sobre els principis del pla i el seu desenvolupament, i la posterior visita guiada al barri. L’assignatura aborda la diversitat de modalitats de planificació urbana i els instruments que fan possible l’execució d’aquestes transformacions, d’aquí l’interès pel cas de la Mina. Durant la conferència es fer referència al context històric del barri des d’abans de ser urbanitzat quan encara era un lloc de conreu de petites explotacions familiars, la seva ràpida edificació entre finals dels 60 i principis dels 70, l’arribada al barri d’unes 15.000 persones que va fer doblar la població de Sant Adrià de Besòs, passant de 15.801 persones l’any 1960 a més de 37.000 l’any 1975, i els complicats anys de les dècades dels 70, 80 i 90 amb la conflictivitat social i l’estigmatització de la Mina com a barri marginal.
Pros i Contres de la ubicació de la Mina
Es va assenyalar la importància de la ubicació del barri a tocar de la desembocadura del riu Besòs entre les grans ciutats de Barcelona, capital de Catalunya (1,6 milions de persones), i Badalona (223 mil habitants), mentre que Sant Adrià té actualment 37.283 habitants. Situat al costat mateix del darrer gran desenvolupament de Barcelona que representa la zona Fòrum i el final de l’avinguda Diagonal que han resituat la Mina en relació al centre de la ciutat comtal. Ara la Mina està més a prop, millor connectada i celebra la instal·lació del campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) dins el barri que contribueix a posar-la al mapa i generar intercanvi. Sense obviar, però, els inconvenients històrics i encara vigents que ha representat per aquest barri trobar-se al marge dret del riu Besòs, separat del centre del seu municipi per la ronda Litoral, la via del tren i el curs del riu.
El PTBM iniciat l’any 2000 es va concebre per posar remei a l’aïllament físic i social de la Mina respecte al seu entorn proper, la degradació urbana i mediambiental -el barri incloïa un polígon industrial i plantes processadores de residus-, la manca de cohesió social i l’incivisme, així com els dèficits formatius de la població, les baixes o nul·les qualificacions professionals, i les activitats il·legals relacionades amb el tràfic d’estupefaents. El pla té dues grans línies d’intervenció, la urbanística (ordenació del territori) i la social (millora de la qualitat de vida) que van intrínsecament lligades, d’aquí que ens referim al concepte d’urbanisme social com a eina integral de transformació de la realitat física i social alhora. Parlem “d’urbanisme social” quan la intervenció urbanística respon a les necessitats de les persones, i ho fa des de la sostenibilitat i contribuint a la cohesió social. En el cas de la Mina li ha donat centralitat amb la construcció d’una rambla, diversitat amb la creació d’un nou paisatge arquitectònic que trenca la uniformitat, i intercanvi amb un nou tramat de carrers connectats amb l’entorn proper i la incorporació d’habitatge lliure.
Intervenció social del PTBM
La intervenció social s’ha centrat en la formació de la població activa i la seva inserció en el món laboral; el treball amb les famílies, infants, adolescents i joves vers la seva autonomia personal i capacitació com a membres de la comunitat, i en la participació de la comunitat en la transformació del barri. S’ha fet amb programes específics tenint en compte les necessitats dels diversos col·lectius i sectors involucrats en el desenvolupament de l’economia local, com ara el comerç. Abordant el tema de la convivència i el civisme, i reforçant el teixit associatiu i les entitats social.
El recorregut pel barri va passar pels carrers de la Mina Vella, la Mina Nova i la Rambla, i equipaments com el CAP i l’Institut Escola, amb una parada especial i visita a la Zona Esportiva, tots equipaments executats pel PTBM i planificats en funció de les necessitats de la comunitat del barri.