La Mina és un dels barri que els estudis qualifiquen d’alta complexitat. De manera que, si arreu una bona xarxa comunitària és necessària, en casos com el de la Mina encara més. La cohesió social i l’acció comunitària actuen com a contrapunt a les situacions de desigualtat social i vulnerabilitat que s’hi troben.
El treball comunitari és l’element de l’equació que pot donar opcions a revertir-ho i millorar les condicions de vida de la població.
En aquest sentit actua la xarxa d’entitats privades i serveis de l’administració que constitueixen el Projecte educatiu del barri de la Mina (pebMINA) integrada per una trentena d’agents que fan intervenció al territori. L’objectiu comú és l’èxit educatiu per la igualtat d’oportunitats, l’autonomia personal i la cohesió de la comunitat; així com evitar l’exclusió social i fomentar la participació ciutadana. De manera que, amb la voluntat d’enfortir la seva estratègia comunitària, el pebMINA va organitzar una jornada formativa oberta a altres agents del territori que, tot i no formar-ne part també treballen amb visió comunitària per la millora de les condicions de vida al barri.
Requisits d’una intervenció comunitària
Una cinquantena de persones van seguir la formació a càrrec Marta Ballester de la Cooperativa Marges, especialitzada en treball i acció comunitària. D’entrada calia posar-se d’acord en què s’entén per “comunitari” i quins són els requisits que fan que una intervenció sigui comunitària i no tan sols una acció organitzada per a la comunitat. Perquè ho sigui ha d’implicar, segons va puntualitzar Ballester: revertir situacions de desigualtat per millorar condicions de vida i alhora implicar tots els agents socials des de la corresponsabilitat; treballar objectius col·lectius de manera col·lectiva organitzant persones per a una acció conjunta; que la millora de les condicions de vida i de la convivència vagin de la mà de la millora i l’enfortiment de les relacions socials; la promoció del protagonisme i la participació de les persones per actuar en el que les preocupa i afecta; i, finalment, va explicar, es tracta d’un procés que busca activar les relacions socials de cooperació, que implica el suport mutu i el treball conjunt, que ha d’enfortir els vincles per augmentar la xarxa social i generar oportunitats de participació.
Quan les persones estableixen relacions i vincles entre elles, això els genera benestar emocional perquè tenen amb qui parlar i compartir; i alhora també es fan contactes que poden facilitar l’accés a recursos i oportunitats que contribueixin a la millora de les condicions de vida, com pot ser una oferta laboral o el servei adient. El vincle i les relacions socials, són l’avantsala de l’organització col·lectiva que permet aconseguir allò que individualment no és possible. Es tracta de crear les condicions necessàries, d’empatitzar amb l’altre, d’impulsar possibilitats, de posar intencionalitat en allò que fem. I de sumar, de sumar la diversitat, les capacitats de cadascú, el potencial del territori i de la seva gent; per enfortir l’estratègia comunitària al barri.
Dimensió interna i dimensió externa
L’estratègia comunitària passa, va plantejar Ballester, per una dimensió interna i una d’externa. En la dimensió interna cal que hi hagi una mirada comunitària individual, d’equip i de la xarxa en el context del treball quotidià; la participació activa de les persones ateses i de tothom que hi estigi implicat d’una manera o altra; i a partir d’aquí “generar passarel·les” entre el que es genera dins de cada entitat o servei i la resta que també treballa per la mateixa comunitat. En la dimensió externa cal tenir la intenció de generar vincles de cooperació i impulsar estratègies compartides; tenint en compte l’entorn, conèixer, relacionar-nos, oferir suport i coordinar-se amb la resta; per acabar treballant plegats participant en processos comunitaris i fent projectes conjunts amb els altres agents.
Com a regal final, ens va deixar una eina senzilla i molt útil per poder validar el caràcter comunitari d’una acció, un projecte o un servei. L’eina, basada en la revisió i verificació, des de la reflexió, està plantejada per ser aplicada en el treball individual, grupal, de l’equip, de la xarxa d’equips professionals i de la pròpia comunitat.