Els objectius han estat evidenciar la importància que té per a la persona completar la seva formació acadèmica a l’escola i treballar valors com el respecte i la convivència, fent una reflexió, fonda, sobre la interculturalitat i la cohesió social. I, tot això, a través d’un viatge per la història del poble gitano, recuperant els referents positius d’aquesta cultura mil•lenària.
Aquest és el plantejament base sobre el que s’ha organitzat un curs singular, resultat de la col•laboració del Consorci del barri de la Mina amb l’Institut Fòrum 2004 de Sant Adrià de Besòs.
Aquest centre de secundària, situat al barri de la Mina, on la majoria de l’alumnat és d’origen gitano, buscava un projecte per als seus alumnes que, emmarcat dins el currículum de batxillerat, fes un pas endavant i que, en concordança amb els objectius del Pla integral del poble gitano aprovat per Parlament de Catalunya, se centrés en fer descobrir als joves estudiants el valor de l’educació, integrada dins la seva realitat sociocultural. La història i la llengua han estat el fil conductor del programa.
Manuel Fernández, educador social amb el valor afegit de ser membre de la comunitat gitana de la Mina, i el professor d’origen italià, Mario Fadda, coneixedor en primera persona el valor i la riquesa de la interculturalitat, han conduit una assignatura que a finals de curs es pot dir que obté uns resultats més que satisfactoris, si atenem al grau d’assistència i participació dels 10 alumnes de quart que s’han beneficiat d’aquest projecte, batejar amb el nom de Asun, vakerel thaj arakh, que en llengua romaní significa: escoltar, parlar i descobrir, una síntesi dels seus plantejaments bàsics.
Acceptació i respecte de la diversitat cultural
Diversos estudis de manuals escolars mostren que la igualtat educativa s’ha interpretat, en general, com a homogeneïtzació cultural. En el cas del curs de l’IES Fòrum 2004, s’ha tractat de fomentar l’acceptació de la diversitat cultural, per part de la minoria social, comptant que els referents culturals i identitaris poden ser múltiples. El curs de cultura gitana proposa un estudi de la història de la minoria romaní i de les seves aportacions a la societat, amb la finalitat d’enfortir la confiança social. Aquest va més enllà de la simple denúncia de la discriminació i planteja una anàlisi dels mecanismes que condueixen a la discriminació als quals contraposa exemples de convivència pacifica i cooperació.
Des d’una perspectiva d’ensenyament intercultural, s’han volgut fomentar l’ètica del respecte i de la igualtat en la diferència, fomentant justes reivindicacions socials, que tot i que neixen d’un context comunitari local, han d’acabar assolint la condició de globals. En l’àmbit de l’educació es defensa un canvi profund de perspectiva, aquest cop inclusiva, que s’orienti a la reelaboració del currículum acadèmic i en l’àmbit de la política millorar la representativitat de les minories.
Les competències bàsiques del curs se centren en la convivència (ètica del respecte i del treball, cohesió social, coincidència d’interessos entre pares i professors, i diferència entre cultura i subcultura), el pensament crític (dret a la diferència sense l’exclusió de l’altre, interrelació entre cultura gitana i cultura majoritària), autonomia (compaginar identitat individual i col•lectiva) iniciativa (el valor de l’educació i dels processos democràtics). I, els continguts formatius suposen un viatge per la història diversa del poble gitano a Espanya, Europa i la resta de continents, parant atenció en la historia local emmarcada en el polígon d’habitatges de la Mina; així com incursions en les arrels i dominis de la cultura gitana, l’organització de la societat gitana, la qüestió de la llengua pròpia que és imatge de la idiosincràsia d’un poble estès pel món que enriqueix i s’enriqueix dels intercanvis lingüístics de les llengües amb les que conviu, i la tradició musical del poble gitano també molt diversa i gravada en la seva essència.
Els dos professors del curs han preparat unes classes al llarg del curs molt participatives, de manera que el grup d’alumnes es trobés còmode per fer aportacions i plantejar qüestions sobre un tema que tot i ser molt familiar i conegut, resulta novedós en el marc d’una aula d’institut, encara que aquest sigui del barri de la Mina. D’aquí l’interès de portar a la classe documents (audiovisuals, reculls de premsa, pel•lícules, llibres, testimonis ...) que han contribuït a iniciar el treball de grups i col•lectiu. El resultat, com dèiem, ha estat molt positiu amb un grau d’assistència a classe mitjà/alt, on ha imperat el respecte entre els nois i noies i els seus professors, en una aula on s’hi a vist interès i ganes de participar per part del grup d’alumnes.