L’Espai Cultural Font de la Mina, inaugurat el mes de juny passat, ha acollit, amb l’inici de curs, els primers actes culturals i socials aprofitant els diversos espais de que disposa; paral•lelament a l’activitat regular de la biblioteca que, des de la seva posada en marxa, ja ha superat la xifra dels 1.200 carnets expedits per a nous usuaris.
El mes de setembre va tenir lloc l’exposició Porrajmos, el genocidi nazi del poble gitano, organitzada conjuntament per la Federació d’associacions Gitanes de Catalunya, el Centre Cultural Gitano de la Mina i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. La mostra de documents i fotografies instal•lada a l’ampli vestíbul Pinós-Miralles, es va acompanyar d’una taula rodona integrada per Cristóbal Laso, membre de la federació, l’historiador Jordi Vilalta i Rafael Perona del Centre Cultural. Sota el títol L’altre genocidi del Tercer Reich, tots tres van repassar uns fets terribles de la història d’Europa, molt poc coneguts, i per això doblement injustos. Perona va denunciar la ignorància generalitzada d’aquest extermini i la marginació soferta durant molt de temps. Laso va exposar la determinació del règim nazi per fer desaparèixer el poble gitano, que als camps de concentració va ser usat per a macabres experiments mèdics. I Vilalta, per la seva part, va posar en xifres la magnitud d’aquest drama humà; a més dels 6 milions de jueus que van morir a mans dels nazis, a Europa 20 milions de persones més van ser assassinades pel règim, entre Testimonis de Jehovà, homosexuals, comunistes i malalts mentals.
Drogodependències
A l’octubre el nou Espai Cultural de la Mina va acollir, en una de les diverses sales de treball que hi ha al segon pis de la biblioteca, dues sessions del taller El paper de l’educador/a en la prevenció de l’abús de drogues, celebrat els dies 8 i 15, i dirigit als educadors de les entitats que treballen al barri de la Mina. Les sessions van abordar aspectes generals referits al consum de drogues en adolescents, tractant conceptes bàsics de les drogodependències, informació sobre els diversos tipus de substàncies, formes de consum i els riscos que corren molts joves arrossegats per la necessitat de mimetitzar-se amb el grup d’amics. Es tracta d’un problema que, a més, està sotmès a canvis constants, ja sigui per la introducció de noves substàncies, nous tipus de consumidors i de les estratègies dels distribuïdors. El ponent va proposar la comunicació preventiva com a arma per frenar o evitar l’adició dels joves que conviuen amb la droga. El taller va ser dirigit per experts del programa Energy Control de l’associació Benestar i Desenvolupament, que van donar pautes de prevenció, com, prevenir sense espantar i parlar als joves de la pràctica i no de la teoria, sense tòpics evitant les exageracions que desacrediten. La segona sessió basada en dinàmiques de grup simulant situacions fictícies va servir per posar en pràctica els plantejaments del taller.
Dona i treball
El mateix dia 8, a la sala d’actes de l’Espai Cultural va tenir lloc la jornada d’estudi i debat Dones: Treballs i Vida, organitzada per l’Associació CIVIC, dedicada a la gestió de serveis que promouen la millora de la qualitat de vida de les persones, a través de la integració social i laboral, treballant juntament amb entitats i administracions.
Va encetar la jornada la subdirectora general de programes d’igualtat entre dones i homes en el treball del Departament de Treball de la Generalitat, Mònica Geronés, acompanyada del president de CIVIC, Guillermo Mora. Geronés va dibuixar l’actual panorama per a la dona treballadora, víctima de la síndrome del xiclet, que es creu capaç d’arribar a tot arreu i que quan no ho aconsegueix se sent culpable per no fer bé les coses; en comparació amb la mestressa de casa dels anys 60 i 70 que garantia l’estabilitat de la llar i el benestar de tota la família.
La ponència marc va córrer a càrrec de la professora titular del departament de sociologia de la Universitat Autònoma, Teresa Torns, que va fer una exposició brillant, gràfica, entenedora, amena i colpidora del drama que viu actualment la dona que vol ser competent en la seva feina; viure l’experiència de la maternitat, primer, ser bona mare desprès, i sortir exitosa de la gestió domèstica. Torns va començar per desmuntar el mite de la nostra societat que creu assumida la incorporació al món laboral i la plena ocupació de les dones, que en tot cas no ha estat en igualtat de condicions amb als homes. A això s’hi ha d’afegir el que ella anomena la “doble presència femenina” al treball i a casa, cuidant dels fills i sovint també dels pares, i que les polítiques de conciliació no semblen solucionar. Torns va exemplificar la divisió sexista i classista del treball, tal com ha posat en evidència aquesta última crisi econòmica que afecta especialment als homes.
A continuació es van organitzar dues taules d’experiències per tractar amb detall el treball de les entitats socials i donar veu a tres dones treballadores que van descriure les seves trajectòries vitals, a títol d’exemple de moltes altres.