El sociòleg Salvador Cardús assegura que l’incivisme és un mal etern i endèmic de les societats. I, explica que, Sòcrates, el gran mestre grec de la filosofia occidental, ja es queixava de la mala educació i la tirania dels joves de la seva època. Cardús recomana no fer dramatisme i intentar ser objectius quan parlem de les accions incíviques que ens envolten. Així, com evitar anar assenyalant bons i dolents.
Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser a finals del mes d’octubre passat al barri de la Mina per fer una xerrada sobre convivència i civisme. En un acte organitzat per l’àrea d’Espai Públic del Consorci a través del seu equip d’agents cívics, que es va celebrar a la sala d’actes del, recentment inaugurat, Espai Cultural Font de la Mina.
Organització i ordre
Davant un públic format per una setantena de persones, Cardús va defensar l’ordre i l’organització com a base de la convivència i el civisme en tots els àmbits (personal, familiar i social). “La bona educació no és una qüestió de sermons -va assegurar-, sinó d’estils de vida i té a veure amb la bona organització”, per afegir que “és igual si la gent és bona o dolenta, el que interessa és que respectin les normes de joc”. Va posar com exemple una família que es lleva tard al matí, que surt de casa amb preses i sense esmorzar bé per anar a l’escola. “Aquesta situació comportarà nervis i crits, males paraules i discussions. Tot plegat acaba sent una manca de respecte”, va concloure Cardús. I com a solució “cal buscar tot allò que fa que hi hagi climes positius de convivència”.
Un concert per a la convivència
Això seria, en el cas del barri de la Mina, el concert de piano commemoratiu de l’any Isaac Albéniz, que es va celebrar dos dies desprès al mateix Espai Cultural. Cent cinquanta persones van assistir a l’actuació del pianista Lluís Avendaño i la bailaora Beatriz del Pozo. Sota la balconada Pinós-Miralles es va instal•lar un escenari senzill, però, íntim, amb el pianista envoltat pel públic. Tothom va coincidir a dir que s’ho havia passat molt bé i que havia estat molt emotiu. Al final els artistes van signar autògrafs i van compartir ball i cançons amb alguns veïns del barri. Tot plegat va provocar l’efecte que diu Cardús, de crear afecció, llaços, entre les persones que van compartir aquella estona. (Per a més informació sobre el concert consulteu aquest mateix web)
Hi ha experiències que creen vincles entre els membres d’una comunitat i n’hi ha que tot el contrari. Segons Cardús, “quan algú crema un contenidor ho fa perquè no se sent lligat al barri ni part de la comunitat a la que teòricament pertany (...), l’incivisme és el resultat del desafecte”. Va dir, que s’han de revisar les maneres que tenim d’organitzar la vida al carrer, establint regles de joc clares, compartides, acceptades i basades en el sentit comú; que estiguin al servei de l’interès general”. I va afegir “que cal tenir una actitud emocional correcte”. És a dir, segons Cadús, el bon civisme i la bona convivència demanen individus emocionalment madurs. La immaduresa emocional, la que no permet expressar de forma clara sentiments i emocions, és una gran font de conflictes pels malentesos i la desconfiança que comporta.
Indiferents per esgotament
Segons el sociòleg “les regles són confuses i no estan ben explicades, i per poder complir-les la persona se les ha de sentir seves. I aleshores serem capaços de respectar-les i de defensar-les”. El problema de fer respectar la convivència i els béns públics, va ser el tema que a l’hora del col•loqui va generar la majoria de les intervencions. En general es va coincidir en que l’acció dels incívics i les dificultats per fer respectar les normes bàsiques de la convivència, dins la comunitat, acaba creant indiferència. El veí i la veïna que, desprès d’haver cridat, més d’un cop, l’atenció als irrespectuosos i d’haver-se endut males paraules, en el millor dels casos, se sent impotent i acaba per abandonar. Cardús va reconèixer que “la nostra societat ens exigeix passar desapercebuts, sense implicar-nos gaire en els conflictes”. Però va alertar del desequilibri que constata “entre el que ens dóna l’Estat, l’Administració, i que alguns ciutadans no arribin a tenir consciència de que sigui seu i que, per tant, han de ser respectuosos amb el bé comú”.
El públic va demanar mesures per part de l’Administració, per actuar contra els incívics que es creuen impunes i va assegurar haver presentat denuncies que no obtenen resposta. Cardús va parlar de no desesperar i ser persistents. Però també va apuntar que “de vegades penso que l’administració protegeix massa. Que et dóna, però no t’exigeix”, i va reivindicar una cultura dels deures, en que els drets i els deures del ciutadà estiguin més equilibrats, “perquè tendim a exigir dels altres i ens resulta difícil establir els nostres deures. Tenim clara la reivindicació i l’autoexigència, però també cal tenir clara l’exigència dels deures”.