El mes de novembre és un mes de reivindicacions festives, a la Mina, ja que des de fa uns anys s’han integrat dins el calendari anual les celebracions dels dies internacionals dels Drets dels Infants (20 de novembre) i el Dia internacional contra la violència envers les dones (25 de novembre).
Aquest any, a més, es commemora el 50è. aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants i els 20 anys de la primera Convenció dels Drets dels Infants. Així que les reivindicacions de les dones i dels més petits de la comunitat han anat de la mà durant tot aquest mes passat.
Els actes van iniciar-se amb la conferència del prestigiós psiquiatre i terapeuta familiar de reconeixement internacional, Jorge Barudy. El doctor Barudy, d’origen xilè i instal•lat a Europa a des dels anys de la dictadura del general Pinochet, a causa de la repressió, és un expert en infància i adolescència. Va ser convidat pel programa Dones de barri, barri de dones, que agrupa els tres grups de dones de la Mina (Alfa costura, Adrianes i Iris) els Serveis socials, l’Associació de veïns, la Plataforma d’Entitats i Veïns i el Consorci. En aquest cas, l’acte organitzat s’adheria, per la seva temàtica i intenció, a la celebració del dia Internacional dels Drets dels Infants, ja que el professor Barudy va abordar el desafiament de ser tutors i tutores de resiliència. La resiliència, un concepte, potser encara desconegut per alguns, però del que cada cop se’n parla més, és, de fet, la capacitat humana de sobreposar-se a les adversitats i continuar endavant amb els aprenentatges positius que se’n poden extreure.
El maltractament
Jorge Barudy que ha estudiat a fons les seqüeles del maltractament infantil i treballa amb víctimes i familiar de represaliats i exiliats polítics, assegura que el gènere femení és enormement resilient, “la dona, tot i estar històricament molt més maltractada que l’home, se’n surt millor” i defensa el bon tracte humà com a via de resolució de conflictes, “tractar-se bé i tractar bé als altres”, diu ell. Segons el doctor Barudy, els qui són resilients -aquells que tenen la capacitat de sobreposar-se a situacions dures i extremes- “és perquè en algun moment de la seva vida, per una via o altra, han rebut un bon tracte”. És el que ell anomena “el valor terapèutic de l’amor” (carinyo, educació...) que ha contribuït a la construcció de la personalitat de l’individu, que a, l’hora, li dóna capacitat per solidaritzar-se i adquirir consciència social.
Va ser una conferència molt enriquidora per les més de cent quaranta persones que van acudir a la sala d’actes de l’Espai Cultural Font de la Mina, entre els que hi havia una bona representació dels professionals de l’educació que treballen al barri. Desprès dels seus estudis com a neuropsiquiatre, Barudy parteix de a base de que no existeix el gen de la violència i que la nostra ment és el resultat de les experiències interpersonals que hem tingut. “Els bebès –assegura Barudy- neixen per ser bones persones, però la negligència afectiva porta als comportaments violents” i puntualitza que “si acceptem això, acceptem també una gran responsabilitat, perquè la resiliència es nodreix d’experiències positives i tot aquell que té alguna relació amb els infants pot contribuir a construir la seva capacitat resilient”.
Jorge Barudy es mostra crític amb el sistema de relacions personals i econòmiques del nostre món. Considera que “el món no va bé, està malament, com a context per a la vida de les persones. Hauria de canviar per la via de la participació i la implicació, i hi hauria d’haver compensacions per les desigualtats i una redistribució justa de la riqueda” i reivindica les lleis de la memòria històrica perquè “quan els pobles afronten la seva història tenen més capacitat d’afrontar el futur amb més garanties d’igualtat”. Com la capacitat crítica i la consciència social que pot contrarestar “un sistema que necessita individus que es deixin portar pels seus desitjos i no pas per valors col•lectius i solidaris, perquè la base dels sistema que domina és el consum com a aspiració personal”.
Assumir el paper de l’adult
Davant aquesta realitat cal, segons Jorge Barudy, establir l’autoritat de l’adult amb els menors, perquè ells necessiten saber que l’adult (pare, mare, mestra...) sap més que ells. I ho diu així “no és bo pels nanos arribar a percebre una transgressió de la jerarquia a la família i a l’escola” i aquest, assegura, “és el nostre enorme desafiament, en una societat que aprova el tot s’hi val”, mentre reclama que “és fonamental per als nens i nenes que al menys entre el seu grup familiar hi hagi algú competent, perquè un es pot fer resilient en qualsevol moment”. Ell considera que l’etapa dels 0 als 3 anys és fonamental perquè és quan es creen els recursos per a l’individu resilient. L’art, la espiritualitat, el compromís, la defensa dels drets i els coneixements científics, així com el sentit de l’humor per riure-se’n de les situacions adverses i fins i tot de les tragèdies, són elements resilients per a la persona.
Per contra Barudy parla de “la resiliència resistent, les drogues, la violència, les dificultats d’aprenentatge..., són mecanismes adaptatius per afrontar contextos adversos i que fan patir” i en responsabilitza el món adult. Perquè el nen petit, per natura, vol aprendre, té una infinita curiositat per aprendre, i vol anar a l’escola; però si viu en un context d’inestabilitat afectiva i de patiment, també pateix i té la seva ment ocupada en això, i no pot posar atenció en l’aprenentatge. És aleshores quan altres individus de la comunitat, mestres, veïns, monitors, si treballen en xarxa poden recolzar-se mútuament i establir relacions portadores de resiliència, vincles afectius (empàtics i solidaris) que ell anomena resiliència secundària que poden ajudar a fer el canvi en l’individu que ha patit manca d’afecte.
Per això el doctor Barudy defensa que els infants, adolescents i joves siguin una prioritat per a la comunitat i que això es vegi reflectit en els pressupostos de les administracions posant l’accent en l’educació i la cultura.