La pròrroga del Pla de Transformació per a cinc anys més (2011 – 2015) respon a la necessitat d’ampliar i engegar determinades actuacions no previstes en el pla inicial aprovat l’any 2002.
Donada l’evolució socioeconòmica del barri i del seu entorn al llarg dels darrers deu anys, s’entén que amb aquesta pròrroga l’objectiu fonamental del Pla, que és la millora de les condicions d’habitabilitat, vida comunitària i convivència al barri, es consolida i garanteix.
Aquestes noves necessitats detectades són fruit del procés de planificació compartida amb els diversos agents socials al barri; dinàmica que ha caracteritzat la gestió del Pla de Transformació i que li ha valgut el reconeixement de bones pràctiques en l’àmbit nacional i internacional.
Les actuacions que es van preveure han estat completades dins els terminis establerts. Fins i tot, les obres de construcció dels habitatges de protecció oficial destinats al reallotjament de les famílies afectades per les reformes previstes al Pla, els equipaments educatius, socials culturals i esportius, els treballs de millora de l’accessibilitat i rehabilitació, i d’urbanització de l’espai públic; s’han acomplert abans de l’any 2012 que preveia el Pla Especial de Reordenació i Millora del barri de la Mina (PERM).
El Consorci del barri de la Mina el constitueixen la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i, els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. La presidència del Consorci és compartida, amb una presidència i una vicepresidència alternada cada dos anys, entre qui ostenti el càrrec al capdavant de la Conselleria de polítiques de benestar social, actualment la consellera del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i qui exerceixi l’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, actualment l’alcalde, Jesús M. Canga.
Xifres econòmiques per als cinc anys de pròrroga
Aportacions administracions consorciades (en euros)
Pressupostos Pròrroga 2011-2015
• Generalitat 8,7 milions (44,88%)
Acció Social i Ciutadania 1,7 milions (9,05%)
Medi Ambient i Habitatge 1 milió (5,13%)
Pol. Territorial Obres Públiques 4 milions (20,51%)
Treball 1,9 milions (10,20%)
• Ajuntament Sant Adrià de Besòs 1,5 milions (7%)
• Ajuntament Barcelona 4,6 milions (21,50%)
• Diputació Barcelona 4,6 milions (21,50%)
TOTAL: Administracions consorciades 19,5 milions (100%)
(antecedents)
Pressupostos 2000- 2010
• Generalitat 24 milions (41%)
Acció Social i Ciutadania 7,2 milions (21,50%)
Pol. Territorial Obres Públiques 14,4 milions (25%)
Treball 2,4 milions (4,17%)
• Ajuntament Sant Adrià de Besòs 3,6 milions (6,25%)
• Ajuntament Barcelona 18 milions (31,25%)
• Diputació Barcelona 12 milions (20,8%)
TOTAL: Administracions consorciades 57,6 milions (100%)
Pressupostos Totals Pla de Transformació del barri de la Mina
• Pressupost (2011 – 2015): 110,9 milions d’euros
• Pressupost (2000-2010): 174 milions d’euros
Despeses (2011 – 2015)
Un cop passat el primer any (2011) en que s’hauran liquidat les despeses per l’amortització dels préstecs hipotecaris sol·licitats pel Consorci per garantir els terminis de construcció de l’habitatge protegit previst al Pla de Transformació (45,5 milions) i les despeses derivades del Projecte d’Expropiació (28,6 milions), els capítols més importants d’inversió són:
• (*) Pla d’Acció Social (5,7 milions)
• Equipaments -acabar el nou centre de culte de l’Església Evangèlica i, construcció d’una escola bressol i una residència per a la gent gran- (8,7 milions d’euros)
• Rehabilitació d’habitatges (8,3 milions)
• Urbanització d’espais públics (2,8 milions)
(*) Pla d’Acció Social:
• Desenvolupament econòmic i treball
La Mina ha de seguir preparant-se per a la remuntada econòmica de la crisi, ampliant les oportunitats de treball i de desenvolupament personal, social i econòmic de la seva població.
Cal donar suport a les persones emprenedores que decideixin per posar en marxa els seus propis negocis, cooperar amb els comerciants per consolidar el Pla de dinamització comercial que preveu l’arribada de nous establiments als nous locals comercials que s’estan construint, l’arribada de nous veïns que ocuparan el nou habitatge tant de protecció oficial com lliure, i l’arribada de la comunitat universitària que s’instal·larà al nou Campus del Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya; així com l’activitat que generi el desplegament definitiu del Port Esportiu de Sant Adrià.
La Xarxa integrada de serveis d’inserció sociaolaboral del Consorci de la Mina ha de continuar treballant de manera adaptada i individualitzada d’acord amb les necessitats de cada persona, en la formació i la inserció sociolaboral de la població activa del barri. Tasca que ha d’anar acompanyada dels serveis de conciliació de la vida familiar i laboral per consolidar una molt satisfactòria incorporació, aquests anys, de la dona al mercat laboral. Sense oblidar el col·lectiu de joves amb fracàs escolar per als quals els serveis de la Xarxa ofereixen una segona oportunitat per a la seva socialització laboral i personal.
• Convivència, civisme i suport social i educatius
La consecució d’un medi urbà sostenible (ambiental, cívic, econòmic...) al barri va estretament lligat a les fases de construcció de la reforma prevista al Pla de Transformació. Actualment s’està enllestint la construcció de set promocions d’habitatges social destinats a les famílies afectades per la remodelació del barri, s’estan venent els pisos de quatre promocions d’habitatge lliure i encara hi ha al barri diversos solars destinats a nova construcció de promoció privada. Tot plegat ha de conduir-nos a l’objectiu de convertir la Mina en un barri més divers, on l’arribada de nous residents configuri una nova comunitat entre aquests i els veïns de sempre. L’esforç dels propers anys és per consolidar el civisme al carrer, la convivència veïnal basada en nous models i la plena participació de la comunitat en la vida pública i social.
Els nous equipaments (escola, institut, zona esportiva, espai cultural, parròquia-centre d’activitats socioeducatives) són espais de relació molt importants per aconseguir fites en l’àmbit de la convivència. Han de ser generadors d’una activa vida sociocultural i esportiva per convertir-se en punts de referència tan del barri com del seu entorn. Les infraestructures per si soles no reforcen el teixit social ni generen millores, s’han de dotar de contingut i propostes.
El treball d’organització i gestió de les comunitats d’escales ha de consolidar el seu procés d’autonomia. En que aquestes, des de les seves juntes legalment constituïdes, liderin i gestionin per si soles les decisions i actuacions que es determinin.
• Participació i desenvolupament comunitari
L’intens i efectiu treball de cooperació entre tots els agents implicats en la vida del barri, que fins ara ha conduït el Consorci, ha de fer-se sostenible per garantir-ne la continuïtat. Aquest és l’eix transversal del Pla de Transformació des del qual s’ha estat treballant durant aquests deu anys amb l’objectiu de consolidar una transformació real i perdurable. Cal continuar fomentant la corresponsabilitat i el compromís del conjunt de la comunitat, especialment del teixit associatiu i econòmic, i dels agents socials amb l’acompanyament específic del Consorci. Per tal de complir amb l’objectiu final del Pla de Transformació d’arribar a uns estàndards de qualitat de vida equiparables als del seu entorn en un futur pròxim, comptant que el procés de desenvolupament comunitari s’ha de fer, com en tants altres territoris del país, amb l’impuls del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat. En el marc d’un Pla de Desenvolupament Comunitari, en tant que pas intermedi cap a una plena autonomia de funcionament comunitari. La participació dels membres de la comunitat ha de poder generar la millora del benestar general des de la pròpia realitat, de manera que els problemes i reptes d’aquesta comunitat puguin ser resolts per ella mateixa des del consens i sense precisar d’agents externs.
Ingressos (2011 – 2015)
A més dels 19,5 milions de les quatre administracions consorciades, es preveuen ingressos per la venda i lloguer d’habitatge de protecció oficial (56 milions), la subhasta de les quatre parcel·les residencials destinades a habitatge lliure que són propietat del Consorci (19 milions), la venda de places d’aparcaments i locals comercials (9,6 milions), i per l’import disposat (4,9 milions) dels préstecs hipotecaris sol·licitats de 46 milions d’euros que per a la construcció de les set promocions d’habitatge de protecció oficial destinat principalment al reallotjament de les famílies afectades per la reforma urbanística del Pla de Transformació i polítiques complementaries d’habitatge social.
El 2012 està previst rebre la subvenció del departament d’habitatge i Medi ambient per als promotors d’habitatge amb protecció oficial (844 mil euros).