Les actuacions del Pla de Transformació del barri de la Mina desperten força interès entre professionals i universitats, tant de l’àmbit de l’urbanisme, el planejament i l’arquitectura, com de l’àmbit dels serveis socials. Entre els mesos de maig i juny, han visitat el barri: l’equip de directius que gestiona el parc d’habitatges socials (58.000 pisos) de la ciutat de Hèlsinki (Finlàndia); una delegació de la ciutat francesa de Rennes formada per polítics, professionals i veïns, i un grup d’estudiants acompanyats dels seus professors de la universitat holandesa de Nijmegen.
.
La darrera d’aquestes visites, el passat 14 de juliol, ha estat la de la Universitat de Califòrnia, Davis, que dins el seu programa curricular inclou la visita que, en anys alternatius, ve fent al barri de la Mina des de fa diversos cursos, amb l’objectiu de conèixer de primera mà l’evolució del Pla de Transformació, tant en l’àmbit urbanístic com social. En aquesta ocasió, el grup de 28 estudiants i dos professors, estava especialment interessat en: l’habitatge social construït per reallotjar les famílies afectades per les actuacions del Pla de transformació, els programes socials orientats a la inserció sociolaboral i l’encaix actual del poble gitano en relació a les institucions del país i la societat. El Consorci es va encarregar, doncs, d’organitzar un seminari que va constar de tres sessions teòriques i un recorregut a peu per visitar els nous equipaments esportiu i cultural i dues de les set promocions d’habitatge social que s’han construït. En el cas dels pisos socials la visita va comptar amb la col•laboració dels tècnics de l’INCASÒL, els arquitectes dels projectes i els responsables de les empreses constructores; que van explicar “in situ” els detalls d’aquestes edificacions, i van atendre a les preguntes del grup.
Un projecte motiu d’estudi
Va obrir el programa de conferències l’arquitecte, Sebastià Jornet, membre de l’Estudi Jornet•Llop•Pastor, a qui l’administració va encarregar projectar el planejament del Pla de Transformació. Projecte d’escala global que ha tingut per objectiu millorar l’entorn físic en benefici de la qualitat de vida de les persones. Jornet va presentar els estudis previs i diversos indicadors que es van fer en aquell moment pel que fa a: aïllament físic, estigmatització social, degradació de l’entorn, índex d’atur, activitats irregulars, oferta d’equipaments, i espais de referència; i que es van tenir en compte a l’hora de projectar la transformació. Així, s’arriba a la conclusió de que la Mina és un bon lloc per viure i, de que no hi sobra gent sinó que, el que necessita el barri és ampliar i diversificar la seva població. El principi de la diversitat, juntament, amb els de centralitat i intercanvi, aplicats globalment són els que van orientar el planejament de la nova Mina. El gran canvi, tal com es va explicar, es troba a l’espai central, d’on es van eliminar els equipaments originals i obsolets que creaven una important barrera arquitectònica entre la Mina Vella i la Mina Nova i, en el seu lloc, s’hi ha construït una rambla, que fa de nexe d’unió del conjunt del barri i que facilita la mobilitat transversal. El resultat és que s’ha guanyat en ordenació de l’espai urbà, en interrelació interior i amb l’entorn, perquè s’han connectat les principals vies de comunicació i del transport públic amb el conjunt de la xarxa viària de Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
La responsable de la Xarxa de serveis d’inserció sociolaboral del Consorci, Rosa Rodríguez, va presentar els set àmbits bàsics d’actuació de l’Àrea Social del Consorci: formació i integració sociolaboral, conciliació de la vida familiar i laboral, desenvolupament econòmic local, participació i desenvolupament comunitari, millora de la convivència i el civisme, suport social i educatiu a les entitats de la Mina, i espai públic i civisme. Per, després, presentar l’organització, els objectius i la metodologia de treball de la Xarxa d’inserció sociolaboral. Cadascun d’aquestes serveis treballa amb un col•lectiu específic (dones, joves, majors de 45 anys, problemes d’addiccions, malalties mentals, règim obert ...) amb l’objectiu de millorar la seva formació i capacitació per cercar feina, accedir a un lloc de treball i mantenir-lo. Rodríguez va explicar com, en funció de la situació canviant del mercat laboral, al llarg d’aquests deu anys i, especialment, arrel de l’actual crisi econòmica, s’han posat en marxa i adaptat diversos serveis, per tal de donar resposta a les exigències de cada moment. Aquesta estratègia de flexibilitat i adaptabilitat permanent s’ha demostrat clau en els resultats finals.
Situació del Poble Gitano
Manuel Fernández, educador social del Consorci, membre de la junta de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), i veí del barri de la Mina, va centrar la seva ponència en l’encaix actual del Poble Gitano en les institucions del país i la societat. Va sorprendre al grup que el primer reconeixement oficial al Poble Gitano i a la seva cultura com a salvaguarda de la seva entitat fos el del Parlament de Catalunya, l’any 2001 i, posteriorment, a iniciativa d’un grup parlamentari català, l’any 2007, el del Congrés dels Diputats Espanyol a la seva persecució i genocidi a l’Estat Espanyol. Actualment, les institucions polítiques i les associacions gitanes (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), Fundació Pere Closa, Unió Romaní, Fundació Secretariat Gitano), d’acord al Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya, treballen conjuntament per la integració d’aquesta comunitat en els àmbits bàsics de desenvolupament de la vida de les persones: educació, salut, treball, habitatge, participació ciutadana... Es va destacar que el camí del reconeixement i la integració del poble gitano dins el conjunt de la societat ha fet, aquest any, un pas important amb la creació de l’intergrup del poble gitano del Parlament català, i que la Generalitat de Catalunya cada cop té més competències per poder treballar per la integració.
Pel que fa a la història del Poble Gitano es va recordar la diàspora d’aquest poble des dels seus orígens a l’Índia fins a escampar-se arreu del món a través d’Àsia i Europa, fins arribar a Espanya i Catalunya. Diverses preguntes del grup van anar dirigides a entendre la idiosincràsia d’aquesta comunitat, la importància de l’art i la música en el seu bagatge cultural, la seva condició de “poble invisible”, tal com va dir Fernández simplificat pels estereotips i l’estigmatització. La comunitat gitana del barri de la Mina, té les seves arrels en la immigració interna, dels anys 50 i 60; amb una majoria procedent d’Andalusia, Extremadura i Castella, amb alguns autòctons no catalanoparlants. Aquesta condició va comportar una situació econòmica i formativa precària. Tot i el progrés, la seva assignatura pendent continua sent integrar el valor i la importància de l’educació i la formació acadèmica i professional per millorar en l’escala social. Signes d’aquesta evolució són les noves organitzacions gitanes amb veu pròpia, constituïdes recentment, Veus gitanes (dones) i Terni Kaló (joves), amb l’objectiu de potenciar-se com a poble i avançar en millores socials.
El viatge d’estudis de la Universitat de Califòrnia a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que al llarg d’un mes els ha portat a visitar, a més de la Mina, els barris del Carmel, Tres Turons, la Marina i Bon Pastor, conclou aquest divendres, dia 22, amb una presentació pública de les conclusions i observacions a les que han arribat els estudiants. En tots els casos s’ha fet una primera visita conjunta de tot el grup i, posteriorment, en petits grups de treball, han aprofundit en la realitat i els reptes d’aquests cinc exemples del desarrollismo dels anys 60 i 70 a la ciutat Comtal.