Sant Adrià de Besòs celebrarà el 2012 l’any del seu mil•lenni, i amb aquest motiu s’està treballant en l’organització dels actes del programa commemoratiu. L’objectiu és implicar plenament tota la ciutadania i aprofitar aquesta oportunitat per recuperar la nostra història impulsant i aprofundint en la identitat del municipi i dels seus habitants. L’any 2008 el Consell de les Arts i la Cultura de Sant Adrià, avançant-se a l’esdeveniment que s’acosta, va iniciar uns treballs de recerca sobre la història local i els orígens de l’actual ciutat, que han conclòs en dos llibres dels quals se’n prepara la seva publicació.
La data particular sobre la que se situa el “naixement” del municipi és el 20 de febrer de 1012, en base a un document del bisbe de Barcelona on es notificava la donació, a favor de la Catedral de Barcelona, de diverses terres situades vora el riu Besòs, i que constitueix la primera menció documental inequívoca de Sant Adrià de Besòs. Es tracta d’un pergamí que s’ha conservat intacte a l’arxiu de la Catedral. És possible, però, que hagin existit documents anteriors fent referència a Sant Adrià que no s’han conservat. Perquè és un fet que l’arqueologia situa els primers pobladors d’aquesta zona com a mínim en el període Neolític. És per això, que com a pas previ a l’inici de l’Any del Mil•lenari, s’ha programat un cicle de xerrades de contingut històrico-social, que ajudaran a entendre millor els nostres origen.
Dimarts i dijous a les 6 de la tarda
Les xerrades es fan tots els dimarts i dijous, començant dimarts, 22 de novembre i acabant dimarts, 13 de desembre, a excepció dels dies 6 i 8 de desembre que són festius. La convocatòria és a les 6 de la tarda a la biblioteca Sant Adrià de Besòs ( Plaça Guillermo Vidaña i Haro s/n • 93 462 14 79 • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. ) , i són a càrrec de diversos experts en la història local, que se centren en les diverses transformacions que s’han sobreposat fins arribar al moment present del municipi. La primera, presentada per Joan Roca, Director del Museu d’Història de Barcelona, i Imma Boj, directora del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, va abordar la transformació del Pla del Besòs, des del punt de vista del territori i la immigració. Aprofundint en els grans canvis que s’han donat en aquesta àrea durant el darrer mil•lenni, des de la formació del delta fins a l’ocupació humana, i tenint en compte la seva proximitat a Barcelona, que ha estat qui ha generat gran part de les transformacions del terme municipal de Sant Adrià.
Just Casas, doctor en història contemporània i professor de la Universitat Autònoma, Manel Márquez, historiador especialitzat en història moderna i contemporània i professor de secundària, i Manel Fuentes, tècnic del Centre de Recursos pedagògics de Sant Adrià i investigador local van recórrer el camí que al llarg dels darrers mil anys ha seguit la petita vila nascuda a l’entorn de la sagrera de la parròquia de Sant Adrià, l’any 1012, fins a la ciutat actual, que es va veure especialment transformada per la gran implantació industrial del darrer segle.
Transformacions social
Les tres darreres xerrades es fixen en la transformació més social del municipi. Josep M. Monferrer, referent del moviment social i educatiu del barri de la Mina i president del seu l’Arxiu Històric, i Antonio Herrera, arquitecte tècnic i estudiós dels barris de la Verneda i Via Trajana, analitzen l’aparició, a finals del segle XIX, dels primers nuclis barraquistes a Barcelona i la construcció dels polígons d’habitatges com els de Via Trajana i la Mina, que es van fer per eradicar les barraques. La quarta ponència revisa la transformació cívica, a través de l’aparició dels moviments associatius, i corre a càrrec de l’expert en moviments ciutadans i associatius, Pep Martínez, i del sociòleg col•laborador de l’Ajuntament de Sant Adrià en temes associatius en els quals s’ha especialitzat, Pep Martí. En aquest cas es tracta de revisar l’aparició de les primeres entitats i la creació del teixit associatiu durant el segle XX, que és una de les primeres passes oper a la configuració de la societat civil adrianenca, que abasta camps com la cultura, l’esport, l’àmbit recreatiu, i la política, entre altres. Finalment, després del parèntesi de la primera setmana de desembre, es tanca el cicle de xerrades amb la que aborda el tema de la transformació social. El professor del departament d’història moderna i contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Alejandro Andreassi, aborda el naixement i el desenvolupament dels moviments polítics i sindicals a partir del primer terç del segle XX, que es viurà a Sant Adrià a l’igual que a la resta de Catalunya, i que marcaran la història futura del país.