Hom coincideix en el paper integrador, educatiu i afavoridor de la cohesió social que té l’esport, sempre que es mesuri el component competitiu i es potenciïn valors personals i socials com el respecte, l’autocontrol, l’autoestima, l’empatia, l’esforç, l’autonomia, la cooperació, l’ajuda als altres, els hàbits saludables o el lideratge. Les activitats esportives del barri de la Mina, totes elles orientades a una funció social dirigia als infants i joves de la comunitat, han estat el centre d’una jornada de reflexió i intercanvi sobre esport i cohesió social organitzada per la Federació de Municipis de Catalunya, que es va celebrar el dia 7 de novembre a l’Espai Cultural Font de la Mina i que va incloure una visita a les activitats que diàriament acullen les instal•lacions de la nova Zona Esportiva La Mina.
La jornada va reunir una quarantena de participants entre els quals hi va haver representants polítics de diversos municipis de la Federació com, Bagà, Tiana, El Vendrell, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Mollet, Sant Fost Campsentelles, Sabadell, Viladecans, Sant Joan Despí o Barbarà del Vallès; així com tècnics de les entitats locals adherides a la Federació. La jornada partia de la constatació que per garantir la pràctica esportiva i fer-la accessible a la població ha calgut una gran tasca, especialment des del món local, de planificació, inversió, i gestió d’instal•lacions i programes esportius, a l’hora que es plantejava com objectiu conèixer de prop la tasca integradora que, a través de l’esport, es realitza en un municipi com Sant Adrià de Besòs i més concretament, al barri de la Mina.
Gervasio Deferr i Andrea Fuentes
Juan Carlos Ramos, vicepresident de la comissió sectorial d’esports de la Federació, regidor d’esports de Sant Adrià de Besòs i entrenador del Club de Lluita La Mina va encetar la reflexió sobre l’esport com a eina per millorar la cohesió social que aporta beneficis individuals a l’esportista, i també de grup que repercuteixen en el conjunt de la societat. També van intervenir-hi els medallistes olímpics de gimnàstica, Gervasio Deferr, que actualment entrena als esportistes del Centre d’Alt Rendiment, i la nedadora de sincronitzada, Andrea Fuentes. Tots dos directius del Club de gimnàstica La Mina. Els esports i els clubs amb més tradició al barri són la lluita grecoromana i el futbol, dels quals han sortit alguns esportistes d’elit. I, des de fa dos anys, la gimnàstica s’ha sumat a aquestes activitats esportives que es practiquen a la Mina des d’una clara vocació social. Els responsables de cadascuna d’aquestes disciplines van explicar com d’entrelligades estan la pràctica esportiva i l’educació dels valors, d’un costat, i l’exigència que des dels clubs es demana als seus petits esportistes, pel que fa al seu rendiment i responsabilitat a l’escola. La frase més repetida és “no n’hi ha prou amb ser un bon esportista, també s’ha de ser un bon estudiant”, i quan acudeixen al club se’ls pregunta com els va a l’escola i s’està en contacte amb els centres d’ensenyament per poder-ne fer un seguiment personalitzat. La jornada va incloure una visita a les distintes sessions d’entrenaments que cada tarda hi ha a la Zona Esportiva. Unes instal•lacions inaugurades fa tot just quatre anys que disposen de sala polivalent per a la pràctica d’esports de pista, un gimnàs equipat amb els més moderns aparells i un camp de futbol 7.
El benefici i potencial social de l’esport
La intervenció a través de l’esport, que aprofita l’atracció que té per infants i joves, permet millorar la cohesió social en zones urbanes desafavorides, les relacions interculturals en comunitats receptores de migració, o bé tractar situacions de drogodependències, rehabilitació de reclusos, prevenir la violència dels joves o millorar la participació social d’altres col•lectius amb discapacitats. En l’àmbit individual, dóna l’oportunitat d’adquirir habilitats físiques i esportives, permet el reconeixement de les limitacions pròpies, avaluar destreses i aptituds, fer-se responsable de la pròpia salut, tenir un temps lliure formatiu, acceptar regles i normes, encarar valors com l’esforç, la perseverança i l’esperit d’equip, reforça la identitat personal, i dóna oportunitats de feina. Pel que fa als beneficis i potencialitats social sobre el grup, és un excel•lent mitjà d’inserció i accés a la ciutadania, ofereix l’ocasió de conèixer gent i aprendre a acceptar les diferències, la pràctica de l’esport obliga a la interacció, la creativitat i fomenta el desenvolupament de la personalitat. Ara bé, cal vetllar perquè la pràctica de l’esport no se centri únicament en l’activitat física, per si, i una alta competitivitat. Els experts alerten que els valors de l’esport no són automàtics, sinó que cal afavorir la vivència dels valors que pot comportar que arribar a un desenvolupament positiu. I, que quan es treballa amb joves socialment desafavorits l’objectiu fonamental hauria de ser el seu desenvolupament personal i social, per sobre de la millora de les seves habilitats físiques. D’aquí la importància dels models esportius de la nostra societat i de la figura de l’entrenador, que ha de saber combinar un cert grau de competitivitat en la pràctica esportiva que engresqui els joves i que, a l’hora, ajudi a desenvolupar bones persones i no només bons esportistes. Cal saber aplicar els valors de l’esport dins i fora dels terrenys de joc, i en el cas dels infants que els valors de l’esforç i la disciplina esportiva, així com el seu caràcter lúdic, es traslladin també a l’escola i a la seva actitud vers els estudis i la formació.
Per la seva banda, l’alcalde de Bagà, Nicolás Viso, va presentar la cursa de gran dificultat, Cavalls del vent, que, amb un desnivell acumulat de 12.000 metres, transcorre al llarg de 84 quilometres i passa per vuit refugis d’alta muntanya del Pirineu, entre les comarques del Bergadà i la Cerdanya. Viso va destacar-ne el paper cohesionador que exerceix sobre el teixit social de la zona i dinamitzador del turisme i l'economia.