Cada 8 d’abril se celebra el dia internacional del Poble Gitano, des que l’any 1971 va tenir lloc a la ciutat de Londres el primer congrés internacional d’aquest poble mil•lenari on, entre altres qüestions, es va acordar la bandera, l’himne, el romanó com a llengua de tots els gitanos del món i es va establir el dia de la seva festivitat. Originari de l’India, va fer un llarg camí a través dels segles fins arribar a Europa durant l’Edat Mitjana. Els primers documents que donen testimoni de la seva presència al sud europeu són del segle XI i a Catalunya del segle XV, concretament, de l’any 1425. Actualment, al nostre país, formen una comunitat de més de 80.000 persones i al conjunt d’Europa són 12 milions, que representen la minoria ètnica més gran de la Unió Europea.
La història del Poble Gitano conté episodis ben tràgics i força desconeguts marcats pel rebuig social, la discriminació, la persecució i l’extermini massiu. La data del 8 d’abril, coincideix també amb el funest aniversari del genocidi de més de mig milió de gitanos i gitanes als camps de concentració nazis, l’any 1945, durant la Segona Guerra Mundial. A Espanya, igual que els jueus, van ser perseguits pels Reis Catòlics, Fernando VI va ordenar la Gran Redada (1749) -un empresonament indiscriminat amb l’objectiu d’extingir-los- que va afectar entre 9 mil i 12 mil persones, i fins l’any 1978 la Guàrdia Civil tenia ordres expresses de “vigilar escrupolosament els gitanos (...) per impedir que cometin robatoris”.
Visibilitat i presència a les institucions
El Parlament de Catalunya, en un acte institucional solemne que vol donar visibilitat a la comunitat gitana perquè tingui ocasió d’expressar-se i donar-se a conèixer al conjunt de la societat, ha commemorat per onzè any consecutiu aquesta festivitat. L’acte presidit per la presidenta del Parlament, Núria De Gispert, va comptar amb la participació de Pedro Aguilera, membre de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, i Ivan Ivanov, director executiu de l’Oficina d’informació europea per als afers romaní. Núria De Gispert va remarcar que el Parlament representa el poble de Catalunya i és per tant la casa de tots els catalans. Tal com va dir, dirigint-se als presents, “és casa vostra i el vostre Parlament”, tot reconeixent la dimensió històrica del Poble Gitano i la seva aportació a la construcció del país. Pedro Aguilera, va iniciar la seva intervenció compartint el somni col•lectiu “d’una societat on la comunitat gitana no tingui barreres d’accés als serveis bàsics, i el d’un futur no molt llunyà on no sigui necessari editar cap informe sobre discriminació gitana a casa nostra ni a la resta del món”. Aguilera va prendre com a eix de les seves reflexions una estrofa de l’himne gitano, el Gelem, Gelem, que recorda la ràtzia contra el seu poble.
També jo tenia una gran família / Sàsa vi man bari familja
va ser assassinada per la Legió Negra. / Mudardás la i KaliLègia
Homes i dones van ser esquarterats, / Sarenchindás vi Rromen vi RromenHomes
entre ells també nens petits. / Maskarlenoe vitiknechavorren
Antigitanisme manifest i latent
Aquesta Legió Negra a la qual fa referència, segons va explicar, està lligada directament al concepte de l’antigitanisme. Aguilera com a membre de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància va participar directament en la redacció de la Recomanació de Política General (2011) als 47 estats del Consell d’Europa per combatre el racisme i la discriminació vers la comunitat gitana. Segons aquesta Recomanació, l’antigitanisme és una “forma específica de racisme, una ideologia fundada en superioritat racial, una forma de deshumanització i de racisme institucional nodrit per discriminació històrica, que és expressada per violència, discurs d’odi, explotació i estigmatització. (...) La discriminació contra la Comunitat gitana està fundada en el seu origen ètnic i forma de vida”. Pedro Aguilera va incidir també en el menyspreu que ha rebut històricament el seu poble també “per omissió”. Quan, en els judicis de Nuremberg on van comparèixer els caps del nazisme, cap persona gitana o familiars dels gitanos exterminats als camps de concentració van ser cridats per ser escoltats, ni van rebre compensació alguna. “Els reconeixements i perdons –recorda Aguilera- van trigar més de 50 anys a arribar a la comunitat gitana, novament vam ser els oblidats dels defenestrats”.
I, en el context actual, la Legió Negra continua en peu. Aguilera va assenyalar que la discriminació del Poble Gitano arriba a gairebé tots els àmbits de la societat, i va voler destacar els de la salut, l’educació i l’habitatge. Va recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a finals del 2011, un hospital públic d’Eslovàquia per esterilitzar, l’agost del 2000, una dona gitana sense el seu consentiment. Que el sistema educatiu ha practicat el segregacionisme d’estudiants gitanos, com en el Cas Ostrava de la República Txeca, amb sentència condemnatòria del Tribunal d’Estrasburg, on nois i noies gitanos eren afinats en escoles especials amb l’excusa que no estaven prou reparats per seguir el curs escolar, abocant-los al fracàs escolar i a un futur incert. Pel que fa al dret a l’habitatge, actituds racistes i discriminatòries manifestes de persones que no volen vendre o llogar a famílies gitanes n’impedeixen el seu exercici; i si aconseguir un habitatge és complicat en alguns països, en d’altres mantenir-lo és un risc, pels atacs de grups neonazis a diversos països de l’Europa de l’Est.
Aguilera, a més, alerta sobre el racisme latent, “el més preocupant –assegura- perquè tenim poques opcions per combatre’l cara a cara”, ja que, ni la mateixa persona que l’exerceix n’és conscient del tot, és el “jo no sóc racista, però...”. Es va referir al discurs de l’odi que s’utilitza amb el fi d’obtenir rèdits polítics i va cridar l’atenció sobre programes de televisió com Mi gran boda gitana o Palabra de gitano que, guiats pels índex d’audiència, donen “una visió estereotipada i uniforme dels costums del Poble gitano, sense tenir en compte la concurrència en aquest col•lectiu de les diverses formes d’entendre la pròpia identitat”, tal com va dictaminar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Programes que, a més, generen en l’anonimat de les xarxes socials comentaris gratuïts “plagats d’odi”.
Catalunya capdavantera en la integració dels Rom
Per la seva banda, el director executiu de l’Oficina Europea d’Informació sobre afers Romaní (ERIO), el búlgar Ivan Ivanov, va assenyalar el Parlament i el Govern catalans com “l’exemple a seguir pel que fa al desenvolupament de polítiques de reconeixement i integració del Poble Gitano dins la seva comunitat nacional”. Segons va explicar, “jo, com activista a favor de la defensa dels drets d’aquest poble, estic acostumat a fer critica de la manca d’actuació de molts governs, i us he de dir que aquest és, possiblement, el primer cop que em trobo amb un país on les institucions polítiques treballen colze a colze, en estreta col•laboració amb les organitzacions gitanes.” El Parlament català, l’any 2001, va adoptar la Resolució que reconeix la identitat del Poble Gitano i el valor de la seva cultura, alhora que va instar al Govern de la Generalitat a difondre-la pel seu valor per al conjunt de la societat catalana. A partir d’aquí va posar en marxa un procés que es va materialitzar en el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya de l’any 2006, que, revisat i actualitzat, continua vigent. L’oficina que dirigeix Ivanov a Brussel•les, lluita contra la discriminació del Poble Gitano i pel reconeixement dels seus drets, denuncia la manca d’interès d’alguns estats europeus per garantir la igualtat dels gitanos i gitanes, i fa propostes i recomanacions als governs per millorar aquestes situacions. L’ERIO agrupa més de 150 organitzacions Rom (gitanes) i no Rom de tota Europa, entre elles la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, la FAGIC. De la qual Ivanov, va dir, estar molt satisfet de comptar amb ella perquè es tracta d’un membre molt actiu de l’organització. Un dels objectius de l’ERIO és impulsar la participació dels membres de la comunitat gitana en la vida social i política dels seus països, perquè siguin ciutadans de ple dret. “Els països, els seus governs i els seus ciutadans han d’entendre que quan la seva comunitat gitana està integrada, és un benefici pel conjunt d’aquesta societat.” I, va afegir, “si els gitanos tenen feines qualificades paguen els seus impostos i deixen de dependre dels serveis socials. La seva riquesa cultural dóna valor afegit, i garantir una bona educació als nens i nenes gitanos té una repercussió positiva pel país”.
2013: Any Carmen Amaya (1913-1963)
La presidenta del Parlament va alertar que els temps de crisi poden “fer revifar actituds i missatges xenòfobs”, per remarcar que “la xenofòbia i el racisme no gaudiran mai de cobertura ni en les nostres institucions ni en el si de la societat catalana, perquè creiem en la dignitat de les persones i dels pobles”, assegurant que Catalunya “és país d’acollida, convivència i pau”. Núria De Gispert va valorar l’aportació cultural, social i econòmica del Poble Gitano, tot recordant que la Generalitat impulsa, aquest 2013, l’Any Carmen Amaya (Barcelona –Somorrostro-, 1913, - Begur, 1963), de la qual va dir que “ha estat una de les més grans artistes catalanes del segle XX i una de les més universals”, destacant “la seva autenticitat i transgressió amb un ball únic i intemporal”. L'objectiu d'aquest homenatge és redescobrir, honrar la memòria i difondre el llegat d’una de les bailaoras més destacades del flamenco, amb motiu del centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort. La celebració vol retre tribut a l'artista, difondre'n la figura, reconèixer la seva vàlua i situar-la com una de les artistes catalanes més universals. De Gispert també va recordar amb afecte la figura de la Tia Emília, de qui va dir ser “una gran lluitadora pels drets de les dones gitanes i per l’educació del seu poble”. Emília Clavería va morir el passat mes de juliol sent vicepresidenta de l’Àrea de la dona i membre de la junta de la FAGIC, i va impulsar la creació de l’Associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen per fomentar l’educació de les noies. La presidenta del Parlament va demanar al president de la FAGIC, José Santos, que incorporin una dona a l’actual junta de la Federació. De Gispert va insistir en la necessitat de comptar amb l’aportació de les dones en el si de les entitats i organitzacions gitanes per poder contribuir a construir un país de qualitat.
La diada va completar la seva festivitat amb la “Cerimònia del riu”, en la qual els gitanos de tot el món, es reuneixen als marges dels rius per fer l’ofrena de les flors, llançant pètals de rosa a l’aigua com a símbol de llibertat i de l’èxode viscut pel Poble Gitano fa més de mil anys. I, l’ofrena de les llànties, en memòria dels avantpassats, víctimes de l’odi i la xenofòbia, especialment, del mig milió de gitanos assassinats durant l’holocaust nazi. Durant aquest dia en alguns ajuntaments, com el de Sant Adrià de Besòs i el de Barcelona, oneja la bandera del Poble Gitano, que representa el cel blau, sostre pels gitanos, el verd dels camps, el terra per on passen, i la roda de carro que simbolitza la llibertat, més enllà de qualsevol frontera.
Foto 1: Àrea Besòs