En un ambient del tot festiu i de sana competitivitat es va celebrar la II Gimcana cultural a Sant Adrià organitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística de Sant Adrià i Badalona. Un total de 157 persones que van formar 36 grups participants, van superar les diverses proves repartides al llarg del recorregut que va anar del Centre cultural Polidor fins a l’institut Manuel Vázquez Montalbán. La tarda amenaçava pluja, però no va fer minvar l’entusiasme dels diversos grups que van tenir quatre hores per passar d’una banda a l’altre del riu i visitar diversos equipaments culturals de la ciutat.
Cada grup va sortir equipat amb el seu dossier de camp on s’havien de recollien les solucions i respostes a les proves i enigmes (sopes de lletres, endevinalles, preguntes...) que van trobar a cadascun dels 10 punts de la gimcana A peu per Sant Adrià de Besòs. Tenir-lo emplenat i correctament respost era la condició per poder recollir el premi en cas de sortir guanyadors del sorteig que es fa al final, entre tots els grups participants. Pel camí van trobar, preguntes sobre els equipaments visitats, com: Què havia sigut l’Edifici Polidor?, o relacionats amb la seva activitat: Quina és la paraula correcte? Paquet/bolquer/panyal en arribar a l’Escola Bressol J.M. Céspedes. I, proves d’habilitat, enginy i descoberta, a més d’informació general sobre l’oferta i els serveis que es poden trobar als equipaments inclosos en el recorregit de la gimcana.
El que és important és participar
La seva finalitat no es esportiva ni competitiva, sinó participativa. El que es busca és passejar junts per Sant Adrià descobrint a través del joc col•lectiu alguns dels serveis que integren el Projecte Educatiu de Ciutat. Al Centre cultural Polidor hi ha, entre altres, la seu del Consorci per a la Normalització. D’allà es va anar a l’Escola Bressol, per deixar les seves petjades i jugar a les endevinalles, a Aldees Infantils SOS, hi van fer unes xapes molt xules. I, d’allà, varen anar a l’Associació Juvenil Barnavitas on els esperaven amb diversos jocs. El pas del riu els hi va indicar en Wally des del carrer Cristòfol de Moure i allà van aprendre que besossats i besossades és el nom que es dóna a les fortes avingudes d’aigua que fa el riu quan surt del seu llit. A la biblioteca Font de la Mina, a més, de donar-los una poma per recuperar forces, la gent de la Fundació Pere Closa els esperava per fer-los una classe exprés de romanó, la llengua del Poble Gitano. Com es diuen els mesos de l’any i els dies de la setmana, en la llengua caló? De regal, cadascú va marxar d’allà amb un diccionari de romanó. I, encara al barri de la Mina, van visitar el Casal Infantil La Mina, on cada tarda atenen a nens i nenes de 3 a 12 anys, aquí els van plantejar un jeroglífic i un joc de bitlles molt innovador. Al Grupo Unión, on hi ha instal•lat un Punt Òmnia, els grups van haver de resoldre un anagrama que van trobar als ordinadors de la sala d'informàtica. Des de la Mina, tornada al marge esquerre del riu i cap a l’institut Vázquez Montalbán, que per si algú no ho sabia, porta el nom d’un gran escriptor català. Aquí, el grup de teatre del centre, La Faràndula del Montalbán, els va fer entrar en l’època medieval, amb princeses i cavallers, i els grups es van haver d’enfrontar a tres noves proves. Al final de la gimcana, gràcies a la suma de proves superades, es va poder composar la frase: “Per educar un infant és necessària tota la tribu”. Que fa pensar, i reclama la implicació activa del conjunt de la societat en la formació dels més petits.
Tot això, no haguera estat possible sense la col•laboració d’un bon grup d’antics alumnes de les classes que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb el qual continuen vinculats, i dels seus voluntaris per la llengua, i de l’equip de tècnics i professors. Gràcies a tothom!