Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Avui, dia 10 d’octubre se celebra el dia mundial de la salut mental amb el lema “Obrint ments. Tancant estigmes”, per a l’edició d’enguany. A Sant Adrià el programa de la jornada ha començat amb una taula rodona organitzada per la Taula de salut mental de l’Ajuntament i la participació de l’Associació de familiars de malalts mentals del Barcelonès Nord (Afammeban),...

 

 

 

.

 

Bètula -servei pre-laboral d’Afammeban-, el Club Badiu d’Afammeban, i el Consorci del barri de la Mina, que a través del projecte Accés treballa en la inserció sociolaboral de les persones afectades.

Precisament, desmuntar prejudicis sobre Salut mental i inserció laboral, era el tema de debat. La segona part del programa se celebra, a partir de dos quarts de cinc (16.30h.), a la plaça de la vila amb una mostra d’stands informatius dels diversos serveis i entitats que treballen amb persones amb malaltia mental, una gimcana esportiva per infants de 3 a 12 anys i el conte que explicarà M. Creu Marín del Mazo a les sis de la tarda.

Treball protegit versus treball ordinari  

La taula rodona del matí que ha tingut lloc a l’Espai Cultural Font de la Mina, ha reunit representants del col•lectiu, d'empreses de treball especial i un expert en psicologia social. El debat ha plantejat la viabilitat de la inserció laboral com a vehicle d’inserció social i la contraposició entre el mercat ordinari versus el treball protegit, a partir de l’experiència de l’Inma, l’Alfonso i l’Antonio que conviuen amb un trastorn mental i treballen. L’Inma ha reivindicat una formació adequada a les capacitats de cadascú i l’oportunitat per a ells de poder oferir a la societat tot allò de que hom és capaç, per no haver de dependre tota la vida dels ajuts socials. Així com fer front a l’encasellament del malalt mental en el treball especial i, més encara, si aquest és només en el sector dels manipulats. Ella ha insistit en que el mateix sistema d’ajuts i ocupacions “especials” els acaba perjudicant, i demanava formació per aprendre a viure amb la realitat en lloc de la protecció. L’Alfonso representa aquesta oportunitat. Després de caure malalt, als 23 anys, en el context d’un treball estressant i de relacions humanes molt tòxiques, que el van portar a deixar la feina i posar-se a estudiar altre cop, ara treballa com a tècnic de manteniment d’equips electrònics i mecànics, una feina que s’ajusta perfectament al seu perfil, segons explica. Treballa sol i acompanyat alhora, responent a les averies que es presenten entre les 8 del matí i les 8 del vespre, però se sap recolzat i acceptat per un equip humà i tècnic que l’ha ajudat a sentir-se molt capaç. Ell explica que considera que va tenir la sort de que la seva doctora no l’etiquetés, de fet, no va ser conscient de ser un malalt mental i, això va fer que ell “s’aventurés” a buscar feina dins el mercat laboral ordinari. L’Antonio ha estat un dels usuaris del projecte Accés del Consorci. Actualment, fa deu mesos que està treballant en una empresa encarregat del control de les entrades i sortides del personal. Reconeix que el seu pas per Accés, on va aprendre a fer anar l’ordinador i les webs de cerca de treball, ha estat decisiu. Tal com explica “em va ajudar a espavilar, allà em van donar les eines que necessitava i em van empènyer a seguir buscant; i tot plegat, em va fer guanyar autoestima”.

  

Miquel Juncosa, director d’Obertament, organització que lluita contra l’estigma i la discriminació, assegura que “l’estigmatització pot ser el més discapacitant de tot el que envolta la salut mental, perquè dóna una connotació negativa de la persona, la porta a la discriminació i d’aquí a l’exclusió social”. I, afegeix que “davant la desinformació i la por, per exemple, les empreses no contracten a aquestes persones”.

El paper de les empreses de treball especial

Per la seva banda, els representants de les empreses de treball especial, Ricard Matas, gerent de la Fundació Tallers, i Mario Zamorano, responsable de recursos humans del Centre Caltor de la Fundació BdnCapaç, van exposar les peculiaritats i especificitats de la gestió d’aquests Centres Especials de Treball (CET). Són entitats sense ànim de lucre, orientades a la creació de llocs de feina per a les persones amb malaltia mental, que compten amb personal tècnic especialitzat per facilitar la seva integració al món laboral. Però, que també han d’assegurar que a final de mes quadrin els números per poder pagar sous. I, alhora, compaginar un sistema de producció que està del tot condicionat per la variabilitat dels seus treballadors, que necessiten unes condicions de feina adaptades als seus perfils, que pot representar modificar la jornada laboral, incrementant-la o reduint-la en funció de la situació clínica del treballador, amb un col•lectiu laboral que presenta un absentisme laboral del 13% per malaltia. Els recursos d’aquestes empreses venen dels guanys de la producció, majorment en el sector dels manipulats i serveis, i de les subvencions per la seva orientació social. Tot i que, segons va explicar, Zamorano, la balança s’ha invertit en els darreres anys. Si bé, en època pre-crisi la facturació per producció representava el 40% i les subvencions el 60%, ara és just a la inversa, perquè aquestes s’han reduït dràsticament. En aquesta necessitat d’ampliar línies de negoci, especialment en el sector serveis, existeix l’anomenat “enclavament laboral”. Que no és més, que una secció del CET que treballa dins l’estructura d’una empresa ordinària, com per exemple els empleats de Castor encarregats de la neteja de carrers que treballen per Fomento i Contratas. L’empresa ordinària obté beneficis socials per la seva contractació i aquests treballadors més vulnerables adquireixen experiència laboral en el mercat laboral ordinari. En contraposició, el responsable de Fundació Tallers, entitat que es va orientar inicialment a la inserció laboral de persones amb discapacitat intel•lectual i que després va fer el salt al col•lectiu de persones amb malaltia mental, va fer una crida a que aquestes no tinguin pre-judicis a incorporar-se a un CET amb discapacitats, on tothom pot conviure i cadascú pot assumir responsabilitats diverses dins l’engranatge productiu del centre.

  

Les empreses de treball especial també ofereixen pràctiques laborals, un recurs que beneficia ambdues parts. “És molt positiu –assegura Zamorano- perquè la persona es forma i agafa experiència, i el centre de treball pot valorar la seva capacitació com a treballador i les seves habilitats socials per desenvolupar-se en un ambient laboral”. Es disposa d’una borsa de treball on s’inclouen les persones que han fet pràctiques a l’empresa i, segons Zamorano, “un 70% de les que han fet un estatge de pràctiques ha entrat a treballar amb nosaltres”.

En aquesta jornada de debat i reflexió, no va mancar-hi l'aportació de l'expert. L'Aleix Caussa, psicòleg social, membre d'Spora Consultoria Social, va presentar una perfecta radiografía de com pot condicionar la relació de cada persona amb el món laboral, si es té en compte l'imaginari del treball que hi ha a la nostra societat. Aquest es basa en considerar la feina una eina de supervivència i d'estructuració del dia, àmbit de sociabilització, element d'identitat personal, i factor normalitzador. I, va evidenciar, com pot ser de complicat per a una persona que pateix una malaltia mental acoplar-se a aquest ideari predominant.

  

 

Consorci del barri de la Mina