El passat 26 de novembre es va commemorar l’arribada del Poble gitano a Catalunya, datada l’any 1415. Aprofitem l’efemèride per fer una mirada a l’informe anual que la Unió Romaní elabora sobre el tractament que els mitjans de comunicació fan dels temes relacionats amb la comunitat gitana.
L’informe La prensa espanyola ante el Pueblo Gitano (2019), treballa amb un total de 2.971 informacions de 413 mitjans. En l’observació es classifiquen les peces periodístiques, segons la seva intencionalitat, en negatives, positives i neutres. El 2019, un 18,99% van ser considerades negatives per l’equip que les analitza, un 7,51% positives i un 73,50% neutres. A les conclusions es destaca que la valoració positiva sobre les informacions analitzades ha augmentat respecte l’any passat i que les negatives mantenen el mateix percentatge. L’objectiu final, segon la Unió Romaní, és contribuir a que des dels mitjans de comunicació es treballi de manera activa per erradicar els estereotips i prejudicis que alimenten l’antigitanisme. Per això fa un seguit de recomanacions no només als professionals de la comunicació, sinó, també a les seves facultats, associacions i sindicats. A les institucions públiques i a les associacions gitanes.
Atenció al Codi deontològic
Als periodistes se’ls fa una crida a fomentar el tractament objectiu i contrastat de la informació, no promoure el sensacionalisme, lluitar contra la informació discriminatòria, anar amb cura amb el llenguatge perquè aquest crea realitats i percepcions, i a documentar-se amb rigor. Subratlla la necessitat indispensable de verificar les informacions, consultar totes les parts implicades i informar-se bé per poder oferir una informació que respongui als codis deontològics de la professió. En el cas de les institucions públiques se’ls reclama la promoció d’un consum crític dels productes informatius, posant els elements necessaris per tenir una ciutadania capaç de discernir amb criteri sobre els continguts informatius. Pel que fa a les associacions gitanes, se les encoratja a convertir-se en fonts d’informació autoritzades i interlocutores vàlides davant els mitjans, com a representats i coneixedores de la realitat del Poble Gitano. Els proposa crear gabinets de premsa dins les pròpies entitats gitanes als que puguin acudir els mitjans per assessorar-se i contrastar les informacions i des d’on es faci difusió de materials informatius que fomentin els aspectes positius de la seva realitat. Segons les recomanacions de l’informe, han d’estar disposades en tot moment a atendre les consultes de periodistes, estudiants i professionals. Tenir una bona base de dades amb possibles fonts de temàtiques diverses que puguin necessitar els mitjans. Considera clau que els propis gitanos es converteixin en fonts d’informació.
L’informe assenyala l’enorme desconeixement de la realitat i la cultura gitana, que sovint genera informacions estereotipades que contribueixen a la perpetuació dels prejudicis. Reclama la especialització a les redaccions en matèria de racisme, xenofòbia i minories ètniques perquè aquests temes puguin ser tractats de manera profunda i veraç. El capítol més llastimós són les noticies sobre successos. En aquest cas es denuncia que massa vegades es fomenta la percepció de la comunitat gitana com delinqüent, a partir de generalitzacions, maniqueismes i la simplificació dels fets. I, demana evitar la dramatització dels successos, sense que això vulgui dir que no s’hagi d’informar, però, fer-ho amb responsabilitat.
Evitar mots ambigus i incorrectes
En l’apartat de les recomanacions l’informe s’entreté en analitzar la connotació de certs mots per evitar termes ambigus i incorrectes. Així, defensa “inclusió” davant “integració”, perquè la integració resta identitat, mentre que l’objectiu és ser inclòs en tots els àmbits de la vida política i social sense cap mena de restricció. Rebutja la paraula “clan” perquè s’ha identificat a activitats delictives, especialment relacionades amb el tràfic de droga. I la paraula “assimilació” perquè el model d’assimilació practicat pels estats ha resultat nefast per a les minories ètniques, com els gitanos. Prioritza “comunitat” per sobre de “col·lectiu”, perquè aquest darrer implica menys vincle i a la comunitat gitana els vincles són estrets. “Ètnia” millor que “raça”, perquè l’ètnia defineix una comunitat que s’identifica per les seves afinitats racials, sí, però, també lingüístiques i culturals. I “grup” enlloc de “tribu”, perquè en grups s’ha organitzat històricament el Poble Gitano i en canvi, una de les connotacions de tribu són els bandes urbanes violentes.
El treball fet per l’equip d’analistes de la Unió Romaní amb Juan de Dios Ramírez-Heredia Montoya al capdavant és extens i detallat. Amb dades sobre l’estat espanyol i de cadascuna de les comunitats autònomes. Catalunya, on la comunitat gitana està formada per prop de 80.000 persones, és la tercera en volum d’informacions referides a ella, després de Madrid i Andalusia. Recull exemples que l’il·lustren l'estudi, analitza les dades i fa reflexions. Acaba amb un interessant annex on se suggereixen llibres i pel·lícules, i hi trobem una relació d’algunes de les associacions gitanes més representatives agrupades per comunitats autònomes.