El segon Congrés d’Antigitanisme de Gènere, celebrat del 16 al 18 d’octubre a Sant Adrià de Besòs, va visibilitzar de la discriminació estructural i institucional de les dones gitanes que en limiten la seva inclusió.
En les taules de debat es van abordar temes clau com la protecció contra la violència racista i patriarcal, la defensa de la igualtat i la inclusió en tots els àmbits de la vida social i política de la dona gitana, i la seva lluita contra l’estigmatització i l’apropiació de la cultura gitana, especialment de la música. L'objectiu és crear aliances per apoderar la dona gitana, incidint en àmbits com la salut, l'educació, la cultura i l'ocupació, així com, sensibilitzar la societat sobre la seva situació de marginació i les diverses formes de violència que pateixen.
Política europea contra l’antigitanisme
Les ex eurodiputades, Soraya Post i Patricia Caro, van incidir en la importància de treballar en àmbits institucionals, com el Parlament Europeu, per garantir que la lluita contra l'antigitanisme formi part de les agendes polítiques europees. Des del seu escó, Post va promoure una resolució al Parlament Europeu que reconeix l'antigitanisme com una forma específica de racisme, facilitant així la creació de polítiques més inclusives. I, Caro va destacar la necessitat d'enfortir les aliances entre moviments feministes i comunitats gitanes per visibilitzar com el gènere i l'ètnia es creuen en les experiències de discriminació. Va defensar un enfocament comunitari que integri la veu de les dones gitanes en totes les esferes de decisió per tal de trencar amb les barreres estructurals que impedeixen la seva participació política i social efectiva.
Totes dues van coincidir en la importància de promoure la formació i la sensibilització en drets humans tant a nivell local com europeu, per fomentar una major cohesió social i reduir la discriminació estructural que afecta les dones gitanes. Això inclou la implementació de mesures educatives i programes de suport, així com la creació de xarxes de solidaritat transnacionals que lluitin contra la doble discriminació.
Expropiació cultural i clixé del Poble Gitano
L'expropiació cultural de la música, especialment el flamenc, i altres trets culturals han estat absorbits i transformats per la societat majoritària. Així artistes gitanos que han estat pioners i innovadors en la música popular, sovint han estat invisibilitzats o s'ha ignorat el seu paper en el llegat cultural, mentre que altres sectors han lucrat amb aquest patrimoni.
Cathy Claret, creadora del Museu Flamenco Pop, que aquests dies es pot visitar a la Biennal Manifesta ubicat a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, va defensar el paper de les dones i homes gitanos en la revolució del flamenc pop i la seva influència en la música moderna. Noelia Cortés va remarcar la necessitat de reivindicar la narrativa gitana, no només en la música, sinó també en altres àmbits culturals, per trencar amb el silenciament continu i recuperar una visió més autèntica del paper de la comunitat gitana en la història cultural europea. La fotògrafa, Claudia Ruiz Caro, va aportar una mirada crítica sobre els clixés que pesen sobre el poble gitano, en particular en el món del flamenc. Ella defensa una representació autèntica i alliberada dels tòpics, destacant la humanitat i profunditat dels artistes flamencs a través d'un llenguatge antropològic.
Reivindicació de drets laborals, de justícia, educació i socials
L’advocada, Séfora Vargas, va destacar les dificultats per defensar-se dins d’un sistema legal on jutges i fiscals poden tenir actituds racistes, masclistes i homòfobes. El problema -va dir- no és tant la llei en si, sinó com s’aplica, sovint de manera esbiaixada, la qual cosa allunya la justícia real per al poble gitano. Aquest biaix és part d’una història de discriminació sistèmica que ve de lluny, com la Gran Batuda ordenada pel rei borbó Ferran VI l’any 1749, que va suposar la detenció indiscriminada de més de 10.000 persones gitanes que van ser sotmeses a treballs forçats i maltractes amb l’objectiu d’extingir tota la comunitat del Regne d’Espanya. Vargas va denunciar que la discriminació contra el poble gitano afecta drets fonamentals com l’educació, l’habitatge i l'ocupació. I va remarcar la necessitat de formar i sensibilitzar jutges, fiscals i advocats perquè evitin tractaments discriminatoris i garanteixin la igualtat real davant la llei. Aquesta discriminació afecta especialment les víctimes de violència masclista, qui sovint no troben en la llei l’empara que necessiten.
María Hernández, activista pels drets laborals, va explicar les dificultats per mantenir el comerç del mercat ambulant, a la seva ciutat de León. Aquesta activitat, que ha estat tradicionalment una de les principals fonts de subsistència per a moltes famílies gitanes, s'enfronta a nombrosos obstacles per les polítiques municipals que restringeixen l'ús de l'espai públic i imposen normatives que dificulten l'accés a llicències. Una dificultat més per l’accés al món laboral de les persones gitanes.
Victòria Santiago Cortés, responsable de l’àrea de Salut de la FAGIC, va explicar que no hi ha estudis mèdics específics sobre la dona gitana. Que els que hi ha són de fa anys i estan caducats. El que se sap és que la seva esperança de vida és de menys deu anys sobre la mitjana, per causes econòmiques, d’accés, històriques i estereotipades.
Aldessa Georgiana Lincan, dirigeix la Romnja Feminist Library, una alternativa a narrativa de l’acadèmia que o bé exclou o estereotipa el Poble Gitano. El fons documental busca socialitzar el coneixement per contribuir a la justícia social i a la lluita contra l’exclusió interseccional que la nostra societat exerceix contra la comunitat Rom.
I, Estel Fernández, de la Fundació Pere Closa, va remarcar la importància de l'educació com a eina clau per trencar el cercle de la pobresa i l'exclusió social de les dones gitanes. Va compartir exemples de bones pràctiques en projectes educatius que fomenten l'autoestima i la participació social de les dones joves gitanes. Perquè, segons va dir, de res serveix que arribin a la universitat si no tenen consciència de qui són i de com funciona el món.
La població gitana a Europa es calcula entre 10 i 12 milions de persones, amb 6 milions en països de la Unió Europea.