L’equip femení del Futbol Club Tramuntana continua recollint èxits esportius i, sobretot, el reconeixement social i mediàtic dins i fora del país. La prestigiosa revista esportiva francesa France Football li dedica un reportatge gràfic de sis pàgines en el seu número del mes de desembre passat. Són el primer equip de futbol de noies gitanes.
El titula “El temps de les gitanes” i hi destaca el que representa l’existència d’aquest equip i els seus mèrits en la lluita contra el masclisme i el racisme. El programa esportiu Les Millors de TV3 també els ha dedicat un reportatge, emès la setmana passada, on les noies expliquen com d’important és en les seves vides aquest equip de futbol, amb el que han trencat ancestrals prejudicis i estereotips. Reuters, l’agència internacional de noticies, està seguint els quatre equips femenins del Tramuntana des de la temporada passada amb una àmplia cobertura gràfica.
La secció femenina del FC Tramuntana compta, actualment, amb les categories aleví, infantil, juvenil i amateur. Tot, a partir d’aquell primer equip format el setembre de 2023 amb un grup de noies gitanes que jugaven i s’entrenaven pel seu compte al camp de futbol del barri. Ara són un referent per d’altres clubs que també volen engegar la divisió femenina. Les han vingut a conèixer i les han convidat tant d’Espanya com d’Europa.
Trencar estereotips i estigmes
En Toni Porto, gran amant del futbol, està acostumat a remar contra corrent. Tothom li reconeix el mèrit d’haver persistit en el seu objectiu a l’hora de fundar, l’any 2000, el club de futbol Tramuntana. Per, com diu ell, “treure els nanos del carrer i oferir-los una educació per via de l’esport”. I desprès, el d'haver sabut veure el potencial d’aquell grup de noies que jugaven a futbol amb força i esperit pel seu compte. De nou va tocar persistir. La directiva del club no veia viable un equip de noies i encara menys gitanes. El prejudici, el masclisme i el racisme encara pesen molt. Però, es van trencar estereotips i estigmes, i ara les noies gitanes del barri de la Mina, i alguna del Sant Roc i de Santa Coloma que també hi ha a l’equip, juguem els partits de la federació catalana.
“El meu somni és ser futbolista”
Això vol dir que tenen quelcom que és seu, que volten pel país, que surten del barri, que tenen l’oportunitat d’obrir-se al món. “El meu avi diu que el futbol és cosa de nens, però jo no li faig cas”, diu una de les petites. Una altra apunta, “abans m’estava molt a casa i no sortia. Ara vinc a entrenar i a jugar, i això em fa sentir important perquè la gent, els meus pares i amics, venen a veure’ns jugar”. “El futbol ho és tot per mi, perquè és el millor que faig”, diu la Samara. I afegeix, “el meu somni és ser futbolista i encara que no ho aconsegueixi, si més no, ho hauré intentat i em quedo amb això”. Explica que “sempre m’ha agradat jugar a futbol, però de petita em feia vergonya perquè m’insultaven i vaig dir que no a alguna oportunitat, perquè en aquell moment m’afectava. Però ara ja no”. Ara, n’està orgullosa i ha incorporat a l’equip dues cosines.
De pedra picada
A l’Eli, la més veterana de totes, tothom al barri la recorda de petita jugant a futbol al carrer amb els nois. Desprès de la mà d’un educador de carrer, va aconseguir jugar amb l’equip del Bon Pastor. Això seu pel futbol és pura passió. Quan a en Toni se li va posar al magí fer l’equip femení, l’Eli s’hi va apuntar de seguida. Ella és entrenadora de les petites i juga amb l’amateur. Parla de l’equip com d’una família que fa pinya, on les relacions de suport, confiança i cura van més enllà de l’esport. “Jugant em sento bé amb mi mateixa, més viva”, assegura. I afegeix, “ric molt amb elles, i com que soc més gran els faig una mica de mama”. Explica com d’assenyalada es va sentir de jove perquè li agradava jugar a futbol. Proclama, “hem trencat la barrera i creat una escola al nostre barri. Vull que aquestes noies visquin el que jo no vaig poder, perquè juguen molt bé. Que algú les fitxi per jugar en un Barça, d’un barri humil al món”.
Aquí es respira orgull. Les famílies segueixen i aplaudeixen partits i entrenaments. Parlen les mares: “les noies es mereixen una oportunitat perquè el futbol no és ni de races ni de sexes”, “aquí estem per rebre a tothom, oberts, siguin d’on siguin”.