Alonso Varea: “Només s’ha de treballar en equip si té raó de ser”
L’especialista en temes de benestar social, salut i organitzacions, José-Manuel Alonso Varea, va aportar interessants eines de reflexió i treball als equips tècnics que gestionen els diversos serveis del Consorci del barri de la Mina, en una jornada de formació dedicada als equips i les xarxes de treball, organitzada pel Consorci. Alonso Varea parteix de la base que primer s’han d’assegurar uns bons hàbits personals per al treball eficaç, com són la responsabilitat, el lideratge personal i l’autogestió del temps i les emocions per poder muntar equips de treball competents i eficaços. La cooperació i la creació són el que dóna raó de ser a l’equip de treball i ha d’haver-hi una comunicació empàtica i efectiva, és a dir entendre i voler escoltar les propostes i raons de la resta de membres de l’equip, ser capaços de treballar des de la negociació, buscant sempre la millora continua dels resultats.
Per situar els seus plantejaments, Alonso va voler desmitificar les excel•lències del treball en equip, assegurant que treballar en equip acostuma a portar problemes i no resulta tant eficient com el treball personal individualitzat. “Anem en compte –va avisar- de no caure en la temptació de creure que treballar en equip és la manera ideal de treballar”, i per fer-ho més gràfic va dir “pensem que per punxar un globus no fan falta deu xinxetes, amb una de sola n’hi ha prou”. A l’inici de la sessió va proposar l’exercici individual de definir el que ell anomena “la missió personal” en l’àmbit professional de cadascú. Només així, definint els valors i creences de cadascú, la tasca, l’objectiu, les eines i les expectatives del treball individual, és possible establir i fer coincident un objectiu i uns valors comuns per a cada equip de treball, que en base a aquests podrà fixar les tasques de cada membre.
Les seves propostes van sempre dirigides a la millora del treball i l’eficàcia de l’equip. Treballar en equip significa sumar capacitats perquè un, més un, més un, facin més de tres; tenir un objectiu comú i establir una organització dins l’equip que clarifiqui el rol de cadascú. Aquí hi ha la diferència entre un grup i un equip. Un grup és la suma d’individualitats no vinculades per un objectiu comú, en canvi l’equip comparteix objectius, hi ha interdependència entre els seus membres i una interacció contínua que fomenta la col•laboració i la cooperació.
Mentalitat oberta i compromís
Alonso Varea va definir la rigidesa com a “nefasta” per a la vida en general i letal per al treball en equip. “Cal evitar-la tant com es pugui” va dir, com el sentit d’immobilitat i l’autocomplaença. Les condicions bàsiques per a un treball eficaç són, a més de tenir un objectiu comú ben definit, la motivació, la comunicació, la identificació de funcions i la interrelació positiva. Un equip que compleixi aquests requisits tindrà un bon funcionament i podrà treballar cohesionat per poder resoldre conflictes, crear confiança entre els seus membres i garantir un compromís. Un bon equip es construeix sobre fortaleses individuals que són capaces de compartir el lideratge, rellevant-se per aprofitar les qualitats de cada membre de l’equip. La comunicació oberta i sincera també és essencial, igual que ser capaços de prendre decisions objectives i consensuades, a més de fer autoavaluacions riguroses.
Pel que fa al treball en xarxa, per començar cal la voluntat de treballar d’aquesta manera. Només així es pot arribar a una corresponsabilitat i una col•laboració engrescadora. Per coordinar-se cal una bona comunicació, cal a més fer una anàlisi conjunta de les necessitats amb visió a llarg termini, compartir directrius i criteris comuns, treballar des de la transversalitat i establir un projecte de treball conjunt per assolir objectius comuns de manera eficaç, sense oblidar d’implicar a tots els estaments de la comunitat no només els que treballen directament amb la ciutadania.
L’organització d’un bon treball en xarxa requereix establir acords sobre el problema que es vol abordar, les regles del joc i el funcionament, i avaluar de manera periòdicament la millora continuada de la intervenció de l’equip.
I, per acabar, Alonso Varea, va donar tres afirmacions per convidar a la reflexió:
- Les ments són com els paracaigudes, només funcionen si estan obertes.
- El cervell que no s’alimenta a si mateix, s’alimenta de si mateix.
- Si no et diverteixes és que no fas el que hauries de fer o com ho hauries de fer.