Es tracta d’una exposició commemorativa del 75è. aniversari del primer Concurs i festa de “Cante Jondo”, organitzat a la ciutat de Granada l’any 1922 per grans noms de la música i la literatura com Manuel de Falla i Federico García Lorca; que l’any 1997 va iniciar el seu periple a Mataró, i que des d’aleshores mostra “la sensibilitat que neix al sud i es completa al nord (on vivim i estimem)” en paraules expressades pel president del Cercle Flamenco Andalús a Mataró, Manuel Vargas González, amb motiu de la primera inauguració de la mostra.
El muntatge és un exercici integrador de distintes cultures i valors, i divulgadora de la realitat de molts a través del llenguatge de l’art. Per als que s’acostin al “flamenco” amb ganes d’entendre’l però desconeguin la seva història i els matisos estilístics dels seus cants, la mostra ajudarà a clarificar i percebre la seva intensitat. Diu el tòpic, i en aquest cas es pot dir que s’ajusta força a la veritat, que el poble andalús sempre canta: a la feina, a les mines o per fer dormir als seus fills. Depenent del poble les cançons de bressol es canten per “fandangos, malagueñas o bulerías”, però sempre molt pausadament per transmetre placidesa. En canvi, el “cante a palo seco”, gitano y dels “jondos”, s’acompanya del repicar del martell a les forges. És al cant que acompanya el ritme de l’activitat del dia.
Tot això és el que aquesta exposició organitzada per l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i la col•laboració de la Junta d’Andalusia, el Centre Cultural Gitano de la Mina i l’entitat “Els Dimarts de Llimoner”, pretén transmetre a través de la visió detallada i profunda dels artistes que han aplegat la seva obra en aquesta mostra col·lectiva i per tant més polièdrica: distintes visions sobre una mateixa realitat, el món del Flamenco.