Contingut
PLA ESPECIAL DE REFORMA I REORDENACIÓ (PERM)
La proposta del Pla de transformació suposa anar més enllà de la rehabilitació urbana, apropant-s'hi des d'una perspectiva àmplia, on els aspectes socials, econòmics, culturals i urbanístics s'integrin en un projecte global, que busca per sobre de tot, fer possible un nou escenari d'habitabilitat al barri. El Pla Especial de reordenació i millora del barri de la Mina (PERM) es recolza sobre tres instruments bàsics de l'urbanisme actual: el projecte urbà, l'ordenament flexible i la gestió factible.
Projecte urbà. L'estratègia del projecte passa per una intervenció radical: la creació d'una gran fissura central en el lloc on es trobaven originàriament els equipaments escolars i esportius del barri, utilitzada al mateix temps com a ruptura i sutura. Primer calia desmuntar per desprès refer, per tal de generar noves condicions d'hàbitat. La remodelació determina l'establiment d'un nou escenari urbà flexible i obert, sobre el que construir l'estratègia de la necessària renovació i revitalització del conjunt del barri. L'eix de la proposta urbanística de transformació, resideix en la construcció d'una cremallera urbana en mig del barri que sigui un nou lloc de centralitat, una columna vertebral que connecti les noves edificacions i les ja existents, un espai de relació de les noves activitats cíviques, socials, econòmiques i culturals. Una via de comunicació que suggereixi el recorregut des del Parc del Besòs fins al front marítim.
Així, la nova estructura urbana busca conjugar la centralitat, la diversitat i l'intercanvi, per acabar amb la divisió de la Mina Vella i la Mina Nova, l'estigmatització de la seva població i l'aïllament físic i social a que es va veure abocat el barri a partir de la dècada dels 80.
- Centralitat. Els llocs centrals donen identitat a les ciutats, són els llocs de les manifestacions col.lectives, l'espai en el que se situen amb major referència els edificis públics, espai de relació, d'oci, de comerç, de cultura... espai on en definitiva la ciutat pren la seva màxima expressió.
- Diversitat. El principi de la diversitat pren a la ciutat el seu valor més gran i ha de garantir la major riquesa de relacions entre els seus components. Diversitat, que ha de donar-se a tots els nivells: socials, en la composició de les persones; física, en la definició dels espais, l'arquitectura i els tipus d'habitatges; i econòmica en la diversificació de les activitats.
- Intercanvi. Com un principi bàsic de relacions, fonamental per evitar l'atròfia, la descomposició i la fractura social que pot suposar l'aïllament de qualsevol col.lectiu humà. Obrir el barri suposa intervenir en la transformació urbana del teixit físic i social del barri, i al mateix temps connectar altre cop les seves funcions cíviques amb la resta dels barris de la ciutat.
En el conjunt s'opta per una barreja d'habitatges, diferents tipologies, espacialment diverses, de factura constructiva menor, ocupades pels actuals residents i els nouvinguts, i reforçat amb una significativa presència d'activitats econòmiques complementàries. Aquí es tenen en compte conceptes com continuïtat i discontinuïtat espacial dels polígons d'habitatges, que fa referència a la distància entre les peces i la relació entre aquestes, així com la qualitat i la coherència dels espais buits que es defineixen entre les edificacions.
Construcció d'un ordre flexible. Aquest passa per la definició d'una nova normativa oberta, que garantitzi els elements invariables del projecte i que, al mateix temps, pugui donar un alt grau de llibertat a la nova arquitectura, conscients de que sempre un bon exercici de l'arquitectura ha de comportar una millora substancial de l'ordenació final establerta. Així doncs, la normativa que acompanya el PERM, presenta algunes definicions noves, nous paràmetres i alguna regulació que és necessari que sigui interpretada de forma atenta, estudiant la documentació escrita i gràfica. Els criteris bàsics que donen la pauta per regular la nova edificació es poden resumir en quatre grans apartats, que es consideren fonamentals per a la construcció de la proposta del PERM: La configuració del carrer com l'element bàsic d'ordenació, la construcció de l'illa oberta, com a base del farcit de la nova fàbrica urbana, l'obligada coexistència de la diversitat tipològica de les noves edificacions i la incorporació d'espais lliures complementaris a l'habitatge.
Gestió factible. Es planteja en dues grans línies en funció de la consecució dels objectius plantejats, per una part la delimitació d'un unitat de gestió, a executar pel sistema de cooperació, que integri l'equilibri de costos i beneficis necessaris en tota actuació urbanística, i per altra la determinació de diverses actuacions concretes on es veu l'esforç de la inversió dels recursos públics, que s'executen mitjançant l'expropiació. L'actuació principal del Pla especial afecta un únic polígon d'actuació, per a l'execució de la rambla-passeig central i la transformació de les activitats industrials. D'aquesta manera al mateix temps en surten els beneficiaris i les càrregues derivades, que han possibilitat al sector privat garantir la viabilitat econòmica de l'actuació, i al sector públic disposar de sostre suficient par a la relocalització dels habitatges afectats i afavorir una major diversitat i barreja social dins el barri. Les altres actuacions suposaran intervencions d'enderroc i substitució sobre els blocs de pisos existents, amb una acurada gestió de població d'acord a les necessitats del barri.
Per a la resta d'actuacions, com són la rehabilitació dels habitatges, la construcció d'equipaments i la urbanització dels espais localitzats fora del Pla, no cal cap instrument de gestió específic, perquè es compta amb els pressupostos que l'administració destina al conjunt de la reordenació i millora del barri.
PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ
L'objectiu del Projecte de reparcel.lació ha estat definir el marc de referència on s'han hagut de fer efectives la distribució dels beneficis i les càrregues derivades de l'execució del PERM del barri de la Mina, entre tots els propietaris afectats, tan públics com privats. La seva finalitat ha estat ordenar el sòl afectat per l'actuació prevista que inclou el polígon industrial i la zona central del barri, i a l'hora establir la nova estructura d'espais lliures, equipaments, i distribució dels aprofitaments fixats en el planejament que s'executa.
Particularitats més rellevants que presenta el Projecte de reparcel.lació. Es tracta de la reparcel.lació de sòl urbà per cobrir les previsions urbanístiques de la zona central de la Mina, on s'hi està fent el nou passeig central. I, la desaparició del polígon industrial del costat del barri per requalificar-lo en zona residencial, d'acord també, amb el que fixa el PERM. L'extenció total és de 140.460 metres quadrats, en el qual s'ha previst la construcció de 156.187 metres quadrats de sostre. D'aquest total, 57.484 es destinen a serveis i 98.693 a ús residencial, per a la construcció d'aproximadament 1.090 habitatges.
El que anomenem unitat d'actuació, és a dir, la zona afectada per l'execució del Pla espacial (àrea central del barri i parcel.les industrials), inclou un total de 75 titularitats diferents, entre públiques i privades. El 52,72 per cent de la superfície és sòl de titularitat pública (Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Entitat Metropolitana del Transport i Patronat Municipal de l'habitatge de Barcelona), el 47,28 per cent restant és privat.
Així mateix, s'afecta un total de 42 activitats industrials o productives amb processos molt diversos, que van des de la transformació i producció, fins la logística, distribució i emmagatzematge, sobre locals de mides i superfícies també molt diverses i repartides, majoritàriament de dimensions mitjanes entre 400 i 700 m2 , coexistint però, amb locals de menor mida, així com alguns de més significatius amb superfícies superior a 1.000 m2 de sostre. Dins de les afectacions d'ús, s'inclouen també els diferents habitatges i residents, poc més de 12 unitats familiars, que en resulten incompatibles amb la nova ordenació. Els costos d'indemnització per activitats o reallotjament ascendeixen a un total de 17.387.784 euros.
Les finques de titularitat pública afectades participen de la distribució de beneficis i càrregues d'acord amb el que estableix la llei, amb l'única excepció de la vialitat, ja que aquests terrenys van ser adquirits a través de l'institut que va fer les primeres expropiacions els anys 60. La major part del sòl públic va ser adquirides per l'Institut Nacional de l'Habitatge, mitjançant una expropiació feta en el marc de la dictadura franquista. Posteriorment, aquests terrenys van ser cedits a l'ajuntament de Barcelona i, en alguns casos, traspassats a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a les propietats de l'Entitat Metropolitana del transport van ser expropiades a Renfe.
Una part del sostre adscrit a habitatge que ha correspost a les administracions públiques en virtut de les finques que han aportat, es traduirà en alguna de les modalitats d'habitatge protegit previstes en la legislació vigent, amb la finalitat de garantir el dret de reallotjament de les famílies que ocupen els pisos afectats per l'execució de la nova ordenació del Pla Especial.
D'entre les propietats de titularitat privada, varies de les finques aportades ho són en règim de propietat horitzontal. Es tracta d'edificacions que s'han enderrocat, per això l'adjudicació de la finca compensatòria es fa en règim de comunitat de béns. Les participacions s'han fixat d'acord amb les quotes que correspondrien als propietaris en la propietat horitzontal extinta, sense que això sigui en perjudici de les indemnitzacions que hagin pogut correspondre a alguns dels propietaris per raó del final de l'ús o explotació dels pisos o locals.
PLÀNOLS D'EVOLUCIÓ DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DEL BARRI DE LA MINA
A través d'aquesta representació gràfica us mostrem el desenvolupament cronològic del Pla de Transformació pel que fa a l'àmbit de la regeneració urbana. Disposeu de cinc plànols evolutius on s'indiquen les diverses actuacions a mesura que es van completant i que podeu identificar pels colors i els enunciats.
PROGRAMES SOCIALS
-
Formació i Inserció Sociolaboral
L'objectiu en aquest àmbit és la inserció laboral per prevenir l'exclusió social a causa de la precarietat econòmica de les famílies i la manca de participació en el món del treball entès com element integrador i de relació social. De manera que al mateix temps que s’acompanya la persona en l’adquisició d’habilitats en la recerca de feina (elaboració de CV o preparació per a processos de selecció), s’esmercen molts recursos en la formació per millorar la capacitació laboral de la població activa del barri.
En un exercici constant d’adaptació a les necessitats variables del mercat de treball, la Xarxa de Serveis d'Inserció del Consorci treballa per donar-hi resposta en tot moment en funció de la diversitat de perfils sociolaborals de les persones que en són usuàries.
Al llarg de dues dècades (2000-2020) s'ha travessats moments socioeconòmics ben distints. El boom de la construcció els primers anys de segle, la crisi iniciada el 2007 de la qual encara se'n pateixen els efectes.
Tot plegat ha obligat, permanentment, a reorientar les estratègies d'inserció laboral. Des de fomentar l'autoocupació assessorant i acompanyant la creació d'un negoci propi o plantejar-se un canvi de feina per millorar les condicions, fins a, senzillament, aspirar a ser capaç de mantenir-se "actiu", treballant i/o formant-se, encara que sigui alternant períodes de feina i atur.
-
Espai públic i civisme
L'espai públic és l'espai comú, que és de tothom i de ningú alhora, per ser compartit i gaudit pel conjunt de la comunitat des del respecte a l’altre. A partir d'aquest principi tal com hom entén l'espai públic cal treballar per un model de corresponsabilitat per tenir un espai públic que es mantingui net i endreçat, agradable i acollidor.
El Consorci treballa per un model sostenible, eficaç i participatiu, basat en el foment de les conductes cíviques, el respecte a les persones, el mobiliari urbà i el medi ambient. Amb aquest objectiu el Pla de Transformació ha reurbanitzat el barri eliminant un polígon de naus industrials creant al seu lloc una nova zona residencial, enderrocat barreres arquitectòniques per obrir el centre i l'ha connectat al seu entorn proper. Alhora que ha apostat per l'urbanisme social al servei de la comunitat.
Brigada de Manteniment i Neteja -
Millora de la convivència i el civisme
El primer nivell social de convivència al medi urbà és la comunitat d'escala. D'aquí que quan ens plantegem una intervenció per millorar la convivència al barri la clau està en reforçar les relacions interveïnals a les comunitats d'escala. Es tracta de fomentar la responsabilitat del grup veïnal en la gestió i conservació dels béns comuns que comparteixen, i la resolució de conflictes per la via de la mediació.
L'objectiu és crear organitzacions estables de gestió, és a dir, juntes de comunitat que se'n facin càrrec de manera participativa i autònoma. A partir d'aquí es desenvolupen habilitats socials i democràtiques com la reunió i el debat, la negociació i la presa de decisions per acord de la majoria. En aquest àmbit el Consorci intervé per assessorar tècnicament i acompanyar la creació de les comunitats d'escala que a la Mina, entre la Mina Vella (72) i la Mina Nova (54), en són un total de 126. El Consorci és el propietari del nou habitatges social construït en set parcel·les al llarg de la nova rambla i l’antiga zona industrial. En total 422 pisos, 41 locals i 456 places d’aparcament que gestiona conjuntament amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquests pisos han anat destinats al reallotjament de famílies afectades per les expropiacions del Pla de Transformació i a polítiques socials d’habitatge.
Assessorament i Suport a les Comunitats d'Escala i Mediació
El Consorci s'ha fet càrrec del procés de reallotjament de les famílies propietàries dels habitatges afectats per les intervencions urbanístiques del Pla de Transformació, ocupant-se de la gestió i assessorant les famílies en la seva tramitació.
Paral·lelament, ha creat un servei específic per fer una intervenció integral de caire social per a les famílies de perfil vulnerable que viuen en l'edifici d'habitatges del carrer Venus.
Servei d'Intervenció Integral en el bloc del carrer Venus -
Suport social i educatiu
Una de les missions del Consorci és donar suport a les entitats i associacions que treballen en favor de la comunitat en l'àmbit socioeducatiu. N'hi ha que tenen una llarga i consolidada trajectòria al servei del barri i de la seva gent, i d'altres que han trobat el seu espai d'acció més recentment. A totes elles, que duen actuacions educatives, socials i culturals, el Consorci, per via de la subvenció genèrica, els atorga un ajut econòmic per poder desenvolupar-les. D'altra banda, garanteix amb projectes propis aquells espais i necessitats que no han quedat cobertes per les entitats privades.
Projectes propis:
Espai Jove
Avança
Activitats Formatives
Subvenció Genèrica:
Fundació Privada Pere Closa
Salesians Sant Jordi-PES La Mina
Associació Casal Infantil La Mina
Associació Casal dels Infants
Associació Ràdio La Mina -
Conciliació de vida familiar
Inicialment, durant els primers anys del Pla de Transformació, aquest àmbit va estar directament lligat al de la inserció sociolaboral per facilitar, especialment, l'ocupació femenina cobrint necessitats de la cura dels infants i oferint un temps de lleure educatiu per a la canalla. D'aquí la creació d’un servei d'acollida matinal a l'escola d'infantil i primària del barri, i d'una ludoteca en horari de tarda. Dos serveis que un cop desenvolupats i consolidats pel Consorci van ser traspassats a l'Ajuntament de Sant Adrià per continuar-ne la gestió com a serveis propis de l'administració municipal i entitats sense ànim de lucre que ja treballaven al territori. Paral·lelament i de manera complementaria als serveis de conciliació entre feina i família, es van posar en marxa projectes que, d'una banda, se centraven en fomentar els vincles familiars enfortint la relació entre l'adult i l'infant, tenint el joc i la joguina com a eines pedagògiques; i, de l'altra, es treballaven aspectes formatius sobre la criança dels infants per a mares i pares. Actualment, fan aquesta funció dos dels serveis socioeducatius del Consorci: Fem Família i La Capsa dels Jocs. Tots dos són també instruments per detectar, prevenir i actuar davant possibles patologies i/o problemàtiques socioeconòmiques dins l'àmbit familiar.
Fem Família
La Capsa dels Jocs -
Desenvolupament econòmic
El comerç del barri de la Mina és poc heterogeni, la majoria dels negocis són bars i restaurants, no està posat al dia i competeix amb tres grans superfícies comercials que s'han instal·lat al seu entorn més proper. D'aquí que el Consorci considerés des d'un inici la necessitat d'intervenir per dinamitzar-lo, mirant de potenciar la botiga de barri entre la comunitat, buscar la seva diversificació i modernització.
Una de les actuacions prioritàries ha estat la recuperació de l'Associació de Comerciants que havia romàs inactiva durant força temps, fent-li suport tècnic per constituir-se de nou amb una junta renovada i acompanyar-la en el seu desenvolupament i consolidació. El treball de suport es manté, actualment, en el dia a dia de les iniciatives de l'Associació i en el seu objectiu d’enfortir el teixit associatiu, fomentant el seu protagonisme i empoderament com entitat del barri en favor dels interessos del comerç de proximitat i la dinamització de la vida comunitària.
Dinamització comercialMés enllà d'activar del comerç i els negocis del barri, el desenvolupament econòmic de la Mina també passa per fer encaixar les oportunitats d’ocupació que ofereix el món del treball amb els perfils sociolaborals de les persones que cerquen un lloc de feina.
El Consorci fa prospecció entre empreses de sectors més afins a les necessitats del barri per establir-hi contacte i informar-les dels beneficis mutus que comporta la seva col·laboració. S'apel·la a la responsabilitat social del teixit empresarial que d’aquesta manera contribueix al desenvolupament i la cohesió socioeconòmica del territori. Amb les empreses col·laboradores se signa un conveni pel qual aquestes faciliten l’accés als seus processos de selecció i opcions de pràctiques, i el Consorci fa la feina de preselecció d’aspirants ajustades als requisits de cada convocatòria. Posteriorment, s’acompanya el procés de selecció i en cas de contractació es garanteix el seguiment de la persona en la seva adaptació i consolidació al lloc de feina.
Prospecció d'Empreses
-
Participació i desenvolupament comunitari
L'objectiu és donar suport al treball de les associacions locals i millorar la interrelació d'aquestes amb l'administració. Es tracta de reforçar les organitzacions veïnals i els seus projectes, a l'hora que és important vincular-les al Pla de Transformació, propiciant espais d'intercanvi i relació entre elles i la comunitat. Aquest treball cal fer-lo comptant i implicant al conjunt de tècnics, serveis i agents que treballen a la Mina. Cal mantenir oberts els mecanismes d'informació i comunicació per fomentar la participació de la comunitat que viu i treballa al barri. En aquest àmbit el Consorci compta amb un projecte propi per potenciar la xarxa comunitària i per via de la subvenció genèrica destina ajuts econòmics a l'associacionisme del barri en les seves diverses expressions. Mentre que, paral·lelament, seguint els objectius del seu Pla de desenvolupament comunitari, forma part de les meses de treball comunitari on hi ha una àmplia representació tant pública com privada.
Projecte propi
La Mina 2020-Teixit social
Suport educatiu a la Comunitat gitana
Subvenció Genèrica
Associació de Comerciants del barri de la Mina
Plataforma d'Entitats i Veïns i Veïnes
Centre Cultural Gitano
Associació Dones Adrianes
Grup Dones Iris
Col·lectiu Alfa Costura
Club Petanca Amics i Jubilats del Cuenca
Participació del Consorci
Projecte Educatiu del barri de la Mina (pebMINA)
Espai Públic
Xarxa laboral
Xarxa Salut mental
Taula de Drogues
Projecte Integral del Bloc de Venus
Mesa d’Inclusió
-
Documents
-
Programes d'actuacions
-
Memòries 2021
-
THE URBAN II CIP FOR SANT ADRIÀ DE BESÒS
URBAN II is a Community Initiative financed by the European Regional Development Fund for the economic and social regeneration of troubled urban areas.
The Community Initiative URBAN II Programme for Sant Adrià de Besòs (SAB) constitutes the action plan approved by the European Commission for the promotion of sustainable urban development in Sant Adrià de Besòs by means of the priority action in the district of La Mina.
THE DISTRICT OF LA MINA
The urbanistic, economic and social characteristics and conditions of the district of La Mina make this geographical area a ‘natural’ candidate for those actions co-financed by the Community Initiative URBAN.
This district was born in a rapid fashion in order to re-house settlers from slums. Thus, the environment has never been the best one for the development of co-operation relations and a ‘gradual approach’ between social groups that would be expected for the ‘natural’ construction of a district-like social tissue. All this led to the reproduction (in a new environment) of the situations of marginality and the exclusion dynamics existing in the districts where the new population came from.
Despite all actions and investments carried out up to date, no effective change has been achieved regarding the social situation of the area. This is due to the difficulties in articulating a global action that is provided with the necessary resources and the coordination of all public administrations. The area has experienced an ongoing and progressive deterioration up to date. The current situation is characterised by:
• The physical and social isolation of the district and its inhabitants.
• A serious degradation of urbanistic and environmental surroundings.
• Des déficits de formation importants, faible qualification et manque d'habitudes de travail d'une partie importante de la population.
• Considerable training deficits, poor qualification and lack of working habits in a relevant group of population.
• Other serious social problems: the high density and poor quality of the housing; the lack of resources or regular income; the high number of women as heads of single-parent families; the links with delinquency, often associated to drug dealing and consumption, etc.
• The appropriation of public space on the part of groups showing uncivic behaviour.
• The weakness of the social and family networks.
OBJECTIVES
The strategic objectives set for the URBAN II CIP as an answer to the problems detected are:
• To revalue the urbanistic environment of the district of La Mina and to improve housing conditions in order to turn the district into a ‘place of residence‘ and not into a shelter or a temporary abode to those who intend to leave the district looking for areas with better prospects.
• To improve the perception of the district and its residents, both in La Mina and in the rest of the Metropolitan Area, particularly in the other districts within Sant Adrià de Besòs.
• To recuperate underused plots, removing uncontrolled waste and encouraging its selective gathering and recycling, as well as setting the basis for civic behaviour on the part of the residents in urbanistic and environmental terms.
• To structure, in a coherent way, the urbanistic actions already existing in the district, by using a suitable tool of urbanistic planning – the Special Reordenation and Improval Plan (Plan Especial de Reordenación y Mejora, PERM) – and generating different reference points (by means of public building), in social terms and in terms of ‘landscape’.
• To connect – in a urbanistic and social sense - the district of La Mina with the rest of the Metropolitan Area and, particularly, with the rest of the municipality of Sant Adrià de Besòs.
• To consolidate the already-existing economic activity, both as a potential source of employment and due to its capability when it comes to social structuring.
• To improve the employability factors of the active, or potentially active, population in the district, by making insertion into the labour market easier, particularly for the less favoured collectives.
• To reduce the incidence of the currently existing marginalisation and exclusion dynamics, paying special attention to those collectives that are potentially more exposed.
• To fight delinquency in the district, both from the point of view of prevention and penal mediation and also of the coordination and improval of the State security forces’ answer.
• To promote civic and solidary behaviour in the district by forming a Community Work Network that includes neighbours associations and NGOs and involves the residents in the flux of social life and coexistence in the district of La Mina.
PRIORITIES AND MESURES
These objectives are reflected in the programming of the URBAN II CIP for SAB according to the following priorities and measures.
Priorities and measures |
PRIORITY 1. MIXED USAGE AND REURBANIZATION |
Measure 1.1. Recuperation of abandoned and polluted plots. Rehabilitation of public spaces, including green spaces. |
Measure 1.2.: Building, renovating and endowment of buildings in order to develop social, cultural, leisure and sport activities. |
PRIORITY 2. EMPLOYERS AND PACTS FOR EMPLOYMENT |
Measure 2.1. Support to business activities, to the trade and the crafts, to social economy, to cooperatives, mutual benefit societies and services for small and medium enterprises (SMEs). |
Measure 2.5. Creation and improval of health services and other social services, particularly those for the elder and children (nursery schools) and other disfavoured collectives. |
Measure 2.7. Training actions for the unemployed and the employed in order to update their training and their adaptation to the new working organisation and information technologies and communications, giving priority to integrated itineraries for professional insertion and to the development of new sources of occupation. |
PRIORITY 3. INTEGRATION OF MARGINALIZED PERSONS AND ACCESS TO BASIC SERVICES |
Measure 3.5. Creation of workshop schools and training centres. Conditioning and improval of those already existing. |
PRIORITY 5. WASTE TREATMENT AND REDUCTION; WATER MANAGEMENT AND REDUCTION OF NOISE; REDUCTION OF HYDROCARBUR CONSUMPTION |
Measure 5.1. Promotion of waste reduction, total recycling, gathering and selective treatment. |
PRIORITY 6. DEVELOPMENT OF THE POTENTIAL OF THE TECHNOLOGIES IN THE INFORMATION SOCIETY |
Measure 6.1. Promotion of the use and access to information technologies and communication among citizens, particularly for purposes of training, employability, education and culture. |
Measure 6.2. Development of public interest services, particularly in the fields of education and training, health, information about the environment and support to SMEs, especially when it comes to e-commerce and proximity services. |
PRIORITY 7. ASSESSMENT, MANAGEMENT AND FOLLOW-UP. IMPROVAL IN THE URBAN GOVERNMENT |
Measure 7.2. Information and publicity campaigns, key actions to improve access to information (especially in terms of environment) and citizen participation in the decision-making processes. |
Measure 7.3. Promotion of networks for the exchange of experiences and good practices, as well as the development of a community database about good practices in management and sustainability of cities. |
Measure 7.5. Expenses deriving from management, monitoring and control tasks. |
NOU HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL
El mes de gener de l'any 2009 va començar la construcció dels 422 habitatges de protecció oficial, 338 dels quals van destinats al reallotjament de les famílies inicialment afectades per les actuacions urbanístiques del Pla de transformació. El pressupost de les obres és de 46 milions d'euros. I, pel que fa a les promocions privades, entre els anys 2006 i 2008, es van construir les primeres, que han aportat els primers 468 pisos per al mercat lliure, tres d'elles dins els límits del Pla de Transformació. Les noves edificacions, tant les socials com les privades, s'ajusten al principi de diversitat dels plantejaments de Pla de transformació, que té un dels seus punts forts en la barreja de població amb l'arribada de nous veïns al barri i la desuniformització d'edificis i arquitectures.
Els nous habitatges estan ubicats en parcel.les de nova creació situades a l'eix central que defineix la Rambla de la Mina. Aquesta baixa des del Parc del Besòs en direcció al mar fins a l'avinguda d'Eduard Maristany. Els nous carrers i vials transversals sorgits de la reparcel.lació de les zones alliberades amb l'enderroc dels vells equipaments i les naus de l'antic polígon industrial han generat un total de 23 solars destinats a nou habitatge, equipaments, zones verdes i reserva de sòl per a futurs equipaments.
Les promocions d'habitatges socials ocupen set d'aquestes noves parcel.les, tres per sobre l'avinguda Manuel Fernández Márquez, amb un total de 160 pisos i quatre entre Fernández Márquez i el carrer Ramon Llull, amb 240 pisos més. Per a cadascun d'aquests nous edificis d'habitatges s'ha encarregat un projecte diferent amb l'objectiu de trencar la uniformitat que donen al barri els blocs originals construïts a principis dels anys 70 i que van definir la fisonomia de la Mina.
D'acord amb el principi de diversitat que regeix el Pla de transformació, dins dels seus límits, s'ha decidit el número de nous habitatges. Així dels 2.721 pisos del polígon original d'habitatges protegits, 260 estan actualment afectats per la modificació urbanística i desapareixeran. En contrapartida se'n construeixen un total de 1.145, dels quals 422 són de protecció oficial i 733 per al mercat lliure. En conseqüència el percentatge d'habitatge protegit i lliure passa de 100% i 0% respectivament a, 79% protegit i un 21% de lliure. L'objectiu és que la diversitat no es quedi només en l'arquitectura dels edificis sinó que es tradueixi en l'estructura social del barri, en benefici de la seva població.
Les noves edificacions són d'escala bastant més petita que els de la Mina Nova i s'integren en l'estructura prèvia del barri formant un nou ordre obert amb construccions variades que introdueixen noves formes, colors i elements arquitectònics, amb nous usos dels espais interiors. Són construccions més filtrades que tenen espais exteriors oberts, terrasses i balcons, on gaudir del privilegi de ser un barri a primera línia de mar. A cadascun dels blocs d'habitatges que es construeixen s'hi fan aparcaments per a vehicles en un número superior al de pisos per donar opció als que no són veïns de l'immoble a tenir plaça d'aparcament i reduir així el problema de l'aparcament al carrer.
El Consorci del barri de la Mina va encarregar a l'INCASOL les obres de construcció de les set promocions d'habitatge social, que com dèiem van començar el mes de gener de 2009. Els primers 34 veïns han rebut les claus el mes de desembre de 2012.