L’edifici de l’Espai Cultural Font de la Mina, obra de l’estudi Soldevila Arquitectes, rep una menció especial a la XI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme en la categoria d’investigació. Alfons Soldevila i David Soldevila, pare i fill, respectivament, han vist seleccionats diversos dels seus projectes en aquesta Biennal, i entre els finalistes la biblioteca i centre cultural que s’ha construït al barri de la Mina dins el Pla de Transformació que executa el Consorci.

 

 

El projecte de l’Espai Cultural Font de la Mina es va plantejar d’entrada pel Consorci com una obra emblemàtica del profund canvi que ha transformat la fisonomia del barri. La proposta de Soldevila Arquitectes ja va guanyar inicialment el concurs de propostes arquitectòniques per a la construcció d’un equipament cultural emplaçat en l’antic Centre cívic de la Mina i amb el requisit d’integrar en el nou edifici una intervenció anterior dels arquitectes Carme Pinós i Enric Miralles, catalogada com a bé patrimonial per l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. L’equipament cultural va ser inaugurat el mes de juny de 2009 i des d’aleshores s’ha convertit en el centre de l’activitat sociocultural de la nova Mina, contribuint a l’objectiu primer del Pla de transformació: la normalització d’aquest barri de Sant Adrià de Besòs, equiparable a qualsevol altre del país.

El valor de la investigació
Segons valora el jurat referint-se al segell imprès als projectes de la firma Soldevila “tots són testimoni d’una intensa i pacient tasca d’investigació desenvolupada al llarg dels darrers quaranta anys sobre materials, opcions constructives i models estructurals, amb una rotunda recerca de simplicitat i honestedat constructiva” i concretament pel que fa a l’equipament del barri de la Mina es diu “ la biblioteca respecta una estructura prèvia (l’obra dels arquitectes Miralles i Pinós) i la complementa, utilitzant la singularitat estructural dels grans voladissos com a rotunda expressió del caràcter representatiu d’un equipament aixecat en un dels barris anteriorment més conflictius de Barcelona (en realitat Sant Adrià de Besòs). I continua reconeixent que “cada una de les decisions sobre modulació, sistema estructural o materials adequats per a una àgil posada en obra, se superposen amb una aparent senzillesa i natural coherència deutora d’aquest esforç acumulat”.

La Biennal d’aquest any, amb la decisió del jurat presa a principis d’aquest mes d’abril, ha comptat amb 750 obres presentades, de les quals 231 van passar la primera selecció. D’aquestes, 100 van ser declarades prefinalistes i només 40 van arribar a la final. El jurat va atorgat premis per a cinc categories: Arquitectura, Urbanisme, Investigació, HPO (Habitatge de Protecció Oficial) i Arquitecte Jove. Precisament, a la categoria d’Investigació els membres del jurat van decidir donar el premi ex-aequo (compartit) a dos projectes catalans, l’edifici Media-TIC de Barcelona i al Pla Territorial d’Habitatge de Catalunya. I, encara en la mateixa categoria, dues mencions especials, la dels arquitectes Soldevila per l’equipament del Pla de Transformació de la Mina i al programa “Esto no es un solar” de Saragossa.

Exponent del bon nivell de l’arquitectura
A més dels premis a les cinc categories establertes i de les mencions, el jurat també va decidir atorgar reconeixements a tres projectes d’arquitectura i un d’urbanisme. En l’acta del jurat es reflecteix la dificultat per atorgar els premis un cop feta la selecció final. De fet, entre el jurat, l’arquitecte Lluís Clotet, va considerar la possibilitat de no haver d’arribar als premis individuals mitjançant votació, ja que segons explica, a més, de tractar-se d’obres incomparables entre si, “totes (les obres) tenen en comú una gran qualitat i com no podia ser d’altra manera responen a diferents programes, a diferents recursos, a diferents paisatges i també a diferents estratègies personals per afrontar-los”. Per tant, Clotet, destaca que en conjunt la selecció dels quaranta finalistes “és una mostra encertada del bon nivell i de la gran varietat de l’arquitectura feta a Espanya durant els darrers dos anys”.

Consorci del barri de la Mina