Aprofitant la celebració del dia Internacional del poble Gitano, el passat 8 d’abril, el Parlament de Catalunya va constituir l’Intergrup del Poble Gitano que segons va dir la presidenta de la Cambra catalana, Núria de Gispert, “millora el contacte entre els gitanos i els diputats, que percebran d’una manera més pròxima les necessitats d’aquest col•lectiu”. Es tracta del primer intergrup creat per abordar aquesta matèria i un dels quatre que hi ha actualment al Parlament. Els intergrups estan constituïts per un representant de cadascun dels sis grups parlamentaris i orienten la seva activitat al coneixement en profunditat de l’àmbit per al qual han estat creats i establir relacions de treball i intercanvi amb altres intergrups de l’Estat Espanyol.
.
El mes de març la Cambra va prendre l’acord de creació d’aquest grup i es van designar els membres que el constitueixen, els quals ja van assistir a l’acte solemne que es va celebrar el dia 8 d’abril a la sala de l’auditori del Parlament. Aquests són els diputats: Mila Fernández (CiU), Eva Granados (PSC), Rafael López (PP), Mercè Civit (ICV-EUiA), Anna Simó (ERC) i Jordi Cañas (C’s) en representació del Grup Mixt que formen amb Solidaritat Catalana. L’acte va estar presidit per Núria de Gispert i va comptar amb la participació del conseller de Benestar social i família, Josep Lluís Cleries, el president de la Federació d’associacions gitanes de Catalunya (FAGIC), José Santos Silva, i quatre joves gitanos que van donar el seu testimoni.
Formació i professionalització
El missatge que van donar els joves davant el públic que omplia la sala va tenir un denominador comú, el de que el futur de la seva gent passa indiscutiblement per la formació i la professionalització de les noves generacions. Tots quatre, professionals amb formació en diversos àmbits, van coincidir a reforçar la necessitat d’un canvi de perspectiva respecte el valor i la importància de l’educació en les famílies gitanes. D’una banda, van apel•lar als pares i mares de la seva comunitat perquè acompanyin amb responsabilitat els seus fills i filles en el procés d’escolarització i aprenentatge. I, per l’altra als joves com ells, perquè es marquin reptes personals i objectius d’alta volada que contemplin l’ensenyament secundari i universitari per anar engreixant aquest nova generació de joves gitanos preparats i capacitats per donar un salt qualitatiu.
La millora del futur personal i col•lectiu del Poble gitano ha de deixar enrere els estereotips de marginalitat i estigmatització, per, sense perdre identitat, assolir la integració definitiva. Desoint discursos interns que encara prediquen la discriminació de gènere o aturats en inèrcies sociodepenents que no consideren que l’esforç a llarg termini sigui un valor per ell mateix de cara a la millora social i econòmica de les seves famílies. La Noemí Fernández, que treball en una empresa internacional, es va mostrar orgullosa de que els seus pares apostessin per l’educació de tots els seus fills i especialment de les filles “no van escoltar l’entorn que els deia que trairessin la nena de l’escola”, va dir. La Raquel Salazar, dedicada al món de l’educació i mare de tres filles, va parlar de “trencar el cercle viciós” en que històricament ha viscut el seu poble, apostant fermament per l’educació obligatòria i post-obligatòria. La Jèssica Gómez, infermera, viu amb satisfacció que “el que faig és bo per la societat” i comprovar que la seva condició de gitana pot ajudar molt quan es tracta de pacients també gitanos, contra els quals, segons va denunciar, encara hi ha prejudicis en el món de la sanitat. I, finalment, el Daniel Martínez, criminòleg, es va mostrar convençut de les oportunitats a l’abast de les noves generacions gitanes quan aquests opten per la formació i la professionalització, “el millor encara està per arribar”, va dir, alhora que va recordar que no es tracta de passar per un procés de “desagitanament” per assolir la integració social, sinó ocupar llocs rellevants mantenint la identitat.
Reconeixement i salvaguarda d’identitat
El conseller Cleries també es va referir a la lluita per les oportunitats de la comunitat gitana, i va recordar la seva doble condició de ciutadans del món i poble arrelat. En el cas de Catalunya són 80 mil persones, ciutadans de ple dret del poble català, que institucionalment, a través de les lleis i del propi Estatut (art. 42.7) tenen garantit el “reconeixement de la seva cultura com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble”. El representant del Govern català va parlar de la voluntat de continuar “fent camí junts” des de la corresponsabilitat, amb de la Federació de les associacions gitanes i des del Consell del Poble Gitano, revisant el Pla Integral, per assolir la seva integració i normalització en plenitud.
La presidenta del Parlament, va insistir en la importància de l’educació i del paper de les dones per aconseguir la plena escolarització dels seus fills i filles. Va lamentar amb contundència “els prejudicis, estereotips i clixés molt consolidats en l’imaginari col•lectiu que tan mal ha fet al poble gitano”, afegint que no són tolerables, ja que “la línia de la convivència és molt fràgil”, va dir, pel que es va mostrar esperançada després d’escoltar els testimonis dels quatre joves. Va celebrar el canvi de perspectiva que acaba de fer la Comunitat Europea, al considerar les qüestions referides al Poble gitano un afer de benestar social orientat a la millora de la qualitat de vida i, no pas com fins ara, un afer d’estrangeria.
L’acte havia començat amb la inauguració de l’exposició COM TU sobre la història i les vicissituds del poble gitano, i la reunió prèvia que van mantenir la presidenta i el conseller amb una representació de les associacions gitanes. Va acabar amb la interpretació de l’himne gitano Gelem Gelem a càrrec del violinista Emil Bolozan.