El mes de gener de l'any 2009 va començar la construcció dels 422 habitatges de protecció oficial, 338 dels quals van destinats al reallotjament de les famílies inicialment afectades per les actuacions urbanístiques del Pla de transformació. El pressupost de les obres és de 46 milions d'euros. I, pel que fa a les promocions privades, entre els anys 2006 i 2008, es van construir les primeres, que han aportat els primers 468 pisos per al mercat lliure, tres d'elles dins els límits del Pla de Transformació. Les noves edificacions, tant les socials com les privades, s'ajusten al principi de diversitat dels plantejaments de Pla de transformació, que té un dels seus punts forts en la barreja de població amb l'arribada de nous veïns al barri i la desuniformització d'edificis i arquitectures.

Els nous habitatges estan ubicats en parcel.les de nova creació situades a l'eix central que defineix la Rambla de la Mina. Aquesta baixa des del Parc del Besòs en direcció al mar fins a l'avinguda d'Eduard Maristany. Els nous carrers i vials transversals sorgits de la reparcel.lació de les zones alliberades amb l'enderroc dels vells equipaments i les naus de l'antic polígon industrial han generat un total de 23 solars destinats a nou habitatge, equipaments, zones verdes i reserva de sòl per a futurs equipaments.

Les promocions d'habitatges socials ocupen set d'aquestes noves parcel.les, tres per sobre l'avinguda Manuel Fernández Márquez, amb un total de 160 pisos i quatre entre Fernández Márquez i el carrer Ramon Llull, amb 240 pisos més. Per a cadascun d'aquests nous edificis d'habitatges s'ha encarregat un projecte diferent amb l'objectiu de trencar la uniformitat que donen al barri els blocs originals construïts a principis dels anys 70 i que van definir la fisonomia de la Mina.

D'acord amb el principi de diversitat que regeix el Pla de transformació, dins dels seus límits, s'ha decidit el número de nous habitatges. Així dels 2.721 pisos del polígon original d'habitatges protegits, 260 estan actualment afectats per la modificació urbanística i desapareixeran. En contrapartida se'n construeixen un total de 1.145, dels quals 422 són de protecció oficial i 733 per al mercat lliure. En conseqüència el percentatge d'habitatge protegit i lliure passa de 100% i 0% respectivament a, 79% protegit i un 21% de lliure. L'objectiu és que la diversitat no es quedi només en l'arquitectura dels edificis sinó que es tradueixi en l'estructura social del barri, en benefici de la seva població.

Les noves edificacions són d'escala bastant més petita que els de la Mina Nova i s'integren en l'estructura prèvia del barri formant un nou ordre obert amb construccions variades que introdueixen noves formes, colors i elements arquitectònics, amb nous usos dels espais interiors. Són construccions més filtrades que tenen espais exteriors oberts, terrasses i balcons, on gaudir del privilegi de ser un barri a primera línia de mar. A cadascun dels blocs d'habitatges que es construeixen s'hi fan aparcaments per a vehicles en un número superior al de pisos per donar opció als que no són veïns de l'immoble a tenir plaça d'aparcament i reduir així el problema de l'aparcament al carrer.

El Consorci del barri de la Mina va encarregar a l'INCASOL les obres de construcció de les set promocions d'habitatge social, que com dèiem van començar el mes de gener de 2009. Els primers 34 veïns han rebut les claus el mes de desembre de 2012.

Dins les actuacions bàsiques del Pla especial i millora del barri de la Mina hi ha la construcció del passeig central, Rambla de la Mina, des de l'extrem occidental, tocant al Parc del Besòs, fins al mar. Aquest, té l'objectiu de crear una nova centralitat al barri que li configuri identitat col•lectiva. El pla també ha previst la reordenació de la xarxa viària i de mobilitat interior, actuant en el conjunt de carrers i vials existents, així com l'obertura de nous carrers de perllongació i la connexió amb els existents. La inversió total és de 26,5 milions d'euros.

• Perllongació i reurbanització de carrers
  
  

Totes les artèries principals del barri (Cristòfol de Moura, Ponent, Manuel Fernández Márquez, Mar, Mart i Llevant) han estat reurbanitzades o urbanitzades de nou. La resta de carrers que conformen la xarxa viària del barri també s'han reurbanitzat.

Pel que fa a la voravia dels carrers l'objectiu ha estat reordenar, millorar i adaptar-les a la seguretat dels vianants. S'hi han col•locat noves rajoles de panot gran, al punt dels passos de vianant hi ha un model especial de panot per indicar la seva localització exacta a les persones amb mancances sensorials. Tota la voravia s'ha protegit amb pilars per evitar que els vehicles hi pugin. I, s'ha fet un carril bici i s'han instal•lat semàfors a totes les cruïlles.

• Principals carrers verticals
  
  

Rambla de la Mina, és la gran aposta urbanística del Pla de transformació. Quan en els seus plantejaments es parla de buscar la centralitat i crear un eix vertebrador al barri, s'opta per fer un ample passeig central que li doni identitat i configuri un nou espai públic de relació ciutadana, on se situïn els edificis públics, el comerç i els punts de trobada per a la celebració col•lectiva. La nova rambla de la Mina, podria arribar, fins i tot, al mar amb una passarel•la per sobre la Ronda Litoral. El traçat actual, que té una llargada de 520 metres i fa 40 metres d’ample, va des del carrer Cristòfol de Moura fins a l’avinguda Eduard Maristany. És una avinguda ampla i oberta amb arbres i bancs per seure. El mes de gener de l'any 2004 es va inaugurar el primer tram d'aquesta rambla i es va donar per acabada el mes de juny de 2008 quan va començar a circular-hi la línia T6 del tramvia (Trambesòs), que té una parada a la mateixa rambla.

Ronda Sant Raimon de Penyafort, marca la frontera entre els barris de la Mina i del Besòs, a l'hora que permet la connexió amb la ronda Litoral i el centre de Barcelona. Actualment està sent remodelada per convertir-se en la connexió entre el Fòrum i el barri de la Sagrega de Barcelona. A través d’aquesta ronda es posen en contacte dos pols importants d’aquest punt de l’àrea Metropolitana de la capital catalana, la zona Fòrum amb tots els seus equipaments i la futura macroestació de l’alta velocitat de la part nord de la ciutat comtal. El cost total del projecte per urbanitzat tres quilòmetres i més de cent mil metres quadrats que passen principalment pel terme municipal de Sant Adrià de Besòs és de 39 milions d’euros.

Carrers Venus-Mar, Mart i Llevant, tots ells han estat reurbanitzats de nou i perllongats per travessar, en direcció mar, la zona residencial de nova creació que substitueix el desaparegut polígon industrial de la Mina. Tots aquests carrers arribaran, finalment, fins a l’avinguda Eduard Maristany, l'últim que hi ha abans del futur Campus universitari del Besòs que ja s'ha començat a construir en els terrenys que hi ha entre l’avinguda Eduard Maristany i la Ronda Litoral. El carrer Llevant era l'única de les principals vies urbanes del barri que no tenia sortida pel costat del carrer de Cristòfol de Moura. Per fer la seva perllongació es va haver de salvar un important desnivell del terreny, amb la dificultat afegida d'un subsòl d'aigües freàtiques molt a prop de la superfície.

Nova trama horitzontal

Pel que fa al traçat viari de la Mina s’ha fet un plantejament agosarat en proposar l'eliminació d’una part de la secció central dels grans edificis dels carrers Mart i Llevant. El projecte elimina els nivells de planta baixa, primer i segon pis, per deixar pas a dos grans passatges sota els edificis que faciliten l’accés d’un costat a l’altre i trenquen l’efecte pantalla d’aquests dos grans blocs de pisos. L'objectiu és eliminar barreres físiques i visuals que dificulten i compliquen el pas natural del vianant, obligant-lo a fer volta i allargar el seu camí. A l'hora, en concordància amb el projecte dels nous passatges transversals d'aquests dos edificis, tota la trama horitzontal de carrers i passejos per avianants es redefineix i s'anivella perquè quedi entrellaçada i faciliti la comunicació entre el sector de la Mina Vella i el sector de la Mina Nova.

Principals carrers transversals

Carrer Cristòfol de Moura, Passa pel costat litoral del Parc del Besòs connectant el barri del Besòs amb el centre del municipi de Sant Adrià de Besòs, travessant el riu. Per aquest carrer circula, des del mes de maig de 2007, la línia T-5 del tramvia (Trambesòs), que des de l’estiu de 2008 enllaça amb la línia T-4 del tramvia de la zona del Fòrum a través de la rambla de la Mina. A més, per aquesta via hi circulen dues línies d'autobús.

Avinguda Manuel Fernández Márquez, és a l'altra extrem del barri, a la zona més litoral i, originàriament, separava els habitatges del polígon industrial que s'ha enderrocat. Actualment, continua sent una via important per connectar la Mina amb els barris del seu entorn; però ara, a més, ha de permetre la relació entre la Mina de sempre i la nova zona reparcel•lada on s'hi edifiquen nous habitatges.

Carrer Ponent, entre mig d'aquestes dues principals vies de comunicació (Moura i Fernández Márquez) amb els barris veïns, el carrer Ponent connecta la Mina amb Barcelona, per un costat, i per l'altre amb el carrer Llevant, que, després de la seva perllongació, obra una nova via d'entrada i sortida del barri. Després de la reordenació de carrers, tots els carrers i vials transversals han quedat alineats per facilitar la circulació de persones entre un costat i l'altre del barri.

Antiga zona industrial de la Mina l'àrea que, fins l’any 2006, van ocupar les naus industrials del polígon d'empreses al costat del barri, ha quedat reurbanitzada del tot i les noves parcel•les sorgides s'han destinat a diversos usos: residencial, equipaments i serveis. Ja s’hi han aixecat els primers edificis d'habitatges de promoció privada on s’hi han instal•lats els primers veïns nouvinguts, i, un cop s’acabin els habitatges socials que ara es construeixen, compartiran aquest nou espai públic.

 

Pla especial - Projecte de Reparcel·lació

La proposta del Pla de transformació suposa anar més enllà de la rehabilitació urbana, apropant-s'hi des d'una perspectiva àmplia, on els aspectes socials, econòmics, culturals i urbanístics s'integrin en un projecte global, que busca per sobre de tot, fer possible un nou escenari d'habitabilitat al barri. El Pla Especial de reordenació i millora del barri de la Mina (PERM) es recolza sobre tres instruments bàsics de l'urbanisme actual: el projecte urbà, l'ordenament flexible i la gestió factible.

El mes de febrer de l'any 2010 van entrar en funcionament els darrers nou ascensors d'un total de trenta, instal·lats en vuit edificis de la Mina Vella, que a finals dels anys 60 es van construir sense ascensor i que ara donen servei a 300 famílies. Les obres d'instal·lació també han modificat l'organització viària dels carrers adjacents, alguns dels quals han passat a ser només per a vianants, a l'hora que s'han reordenat les àrees d'aparcament. El programa, iniciat a finals de l'any 2004 i completat a principis del 2010, corregeix un greuge comparatiu per la manca d'ascensors en vuit blocs de pisos d'aquesta zona del barri. Ja que la resta han disposat d'ascensor des del moment de la seva construcció, a l'igual que tots els habitatges de la Mina Nova. Així, s'ha contribuït a millorar les condicions de vida dels seus residents. Famílies que van arribar al barri cap a l'any 1972 i que actualment tenen persones grans entre els seus membres, amb les corresponents dificultats que això suposa per a la seva mobilitat. El projecte ha representat un cost total de 5,6 milions d'euros. I, pel que fa al finançament de l'obra, l'administració es va fer càrrec del 80 per cent del cost, mentre que el 20 per cent restant el van aportar els veïns.

Els nous ascensors van dins d'un cos adossat al mur exterior dels edificis amb una de les seves cares de vidre per donar lluminositat a l'interior de l'escala. La cabina té capacitat per a 6 persones i suporta un pes total de 450 quilos amb espai suficient per a una cadira de rodes. Donades les característiques dels edificis de la Mina Vella la instal·lació exterior és l'única solució, la qual cosa obliga a ocupar espai de les aceres i en alguns casos fins i tot de la calçada. De manera que ha fet falta una reurbanització dels espais entre blocs i d'alguns carrers que, després de les obres, passen a ser carrers d'ús exclusiu per a vianants. En tots els casos, els habitatges de la Mina Vella són edificis de planta baixa més cinc pisos.

La primera fase d'aquest projecte de millora, iniciada el mes d'octubre de 2004, ha beneficiat a un total de 90 habitatges dels edificis dels carrers del Mar i Gregal. En total, tres edificis a cadascun dels quals s'hi van adossar tres ascensors. Aquesta primera fase va incloure també les obres per completar les sortides d'ascensor a tots els replans d'un edifici singular de dotze plantes del carrer Mar, que originàriament només tenia sortida d'ascensor a la meitat dels replans. La segona, amb la instal·lació de dotze ascensors, es va iniciar a principis de l'any 2006 i correspon a quatre edificis situats als carrers Garbí, Xaloc, Tramuntana i Orient, amb tres escales de veïns cadascun. La tercera i última fase ha estat la de l'edifici del carrer d'Occident, el més grans de la Mina Vella, amb un total de nou porteries.

Reforma de vestíbuls i porteries dels blocs de la Mina Nova

Es tracta d'una actuació sobre l'estructura i organització de les escales de veïns, per redistribuir els accessos als habitatges. En alguns casos s'ha fet des del mateix carrer i en d'altres des dels patis interiors. D'aquesta manera, les entrades originals que donaven accés a 80 habitatges a través de dues escales de veïns, s'han dividit en dues d'independents, facilitant, així, l'organització de les seves comunitats al ser ara de 40 veïns. El cost total de l'actuació és de 1,5 milions d'euros.

S'han fet portals nous a les parets laterals dels edificis (testers), als patis interiors i de costat a costat el pati interior. El programa de millores ha inclòs la rehabilitació de totes les entrades i passatges interiors del conjunt de blocs de la Mina Nova. El projecte de reforma modifica la relació dels edificis d'habitatges amb l'espai públic. Originàriament, les entrades als vestíbuls de distribució de les escales de veïns s'ha fet des dels passatges o rambles que hi ha entre els edificis, de manera que, l'activitat veïnal quedava tancada a l'interior. En canvi, pel costat del carrer no hi havia ni portals d'entrada ni botigues.

Pel que fa a les obres de rehabilitació i millora de les àrees comunes dels edificis d'habitatges, s'han reformat els vestíbuls dels blocs dels carrers Saturn, Mart i Llevant. Segons les característiques de cada edifici s'hi han fet diferents tipus de treballs i la reparació de les cobertes. Les obres de millora inclouen el tancament dels vestíbuls, la reparació d'enrajolats i paviments, el pintat de parets, la fusteria i el canvi de reixes; a més, de canviar la instal·lació elèctrica i la il·luminació. També, s'han col·locat intèrfons als vestíbuls que no en tenien i canviat les bústies que estaven malmeses.

Rehabilitació de 40 pisos i dos locals al carrer de Mart

El mes de desembre de 2006 van entrar a viure els primers veïns dels pisos de lloguer social que es van rehabilitar completament al número 26 del carrer de Mart. Es tracta de 40 pisos i dos locals comercials que havien quedat deshabitats al llarg d'uns quants anys i estaven bastant malmesos per una colònia de coloms. Les obres van consistir en reformar integralment el conjunt dels immobles. Desprès de buidar i sanejar l'edifici de dalt a baix, es van reparar totes les instal·lacions dels diversos serveis, les cuines i banys, es van refer completament, i es va col·locar nova fusteria metàl·lica a totes les portes i finestres. La rehabilitació ha inclòs zones comunes com el pati interior i s'hi han instal·lat nous ascensors, intèrfons i bústies. El cost dels treballs, que van durar un any i mig, va ser de 3 milions d'euros.

Els pisos tenen quatre i tres habitacions, de 77 i 62 metres quadrats, respectivament. Els de quatre habitacions disposen de bany amb dutxa i aseo. Amb aquesta promoció d'habitatge de lloguer social es va voler donar resposta a la necessitat dels joves que volen independitzar-se i a les famílies que difícilment podrien adquirir un pis al mercat lliure. Deu dels pisos es van reservar a joves menors de 35 anys i dos d'ells els gestionen els serveis socials municipals, segons els casos que tenen de persones amb dificultats socioeconòmiques o amb risc d'exclusió social. Els lloguers establerts són de 300 euros al mes per els pisos de quatre habitacions i 240 per els de tres, i entre els requisits demanats calia haver estat empadronat al municipi de Sant Adrià de Besòs ininterrompudament des del primer de novembre de 2001.