images/cabecera/4.jpg

Contingut

SIOL  (Servei d’Informació i Orientació Laboral)

 siollogo.png

Servei d’Informació i Orientació Laboral

  • Missió

Evitar l’exclusió social donant eines a la població activa per accedir al mercat laboral.

  • Descripció

És la porta d’entrada a la Xarxa d’Inserció Sociolaboral formada per sis serveis. Assessora individualment les persones que cerquen feina, tant les que estan en situació d’atur com les que volen millorar la seva situació laboral. Ofereix informació i derivació als recursos d’inserció i formació públics i privats a l’abast, orientació per trobar l’ocupació més adient a les competències de cada cas, i acompanyament durant el procés d’inserció i adaptació al lloc de feina.

A partir d’una entrevista en profunditat es fa un diagnòstic del potencial professional de la persona i, de manera consensuada, es dissenya un itinerari formatiu i de recerca activa de feina adaptat al seu perfil. Tot plegat per millorar-ne el currículum i les possibilitats d’inserció. Alhora que, si així es valora, es fa la corresponent derivació a un dels altres serveis de la xarxa, amb l’objectiu final d’aconseguir una inserció de qualitat i el manteniment del lloc de feina.
Per accedir-hi cal la inscripció prèvia al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).

  • Objectius específics:
    • Establir itineraris personalitzats i consensuats amb les persones demandants d’ocupació per potenciar, millorar i ampliar la seva capacitació professional.
    • Fer les derivacions corresponents a altres serveis específics. 
  • Resultats 2023
    • Persones informades: 667 (76% del conjunt de la xarxa)
    • Persones ateses: 206 (21% del conjunt de la xarxa)
    • Persones vinculades a un itinerari: 198
    • Persones inserides: 89
    • Contractes generats: 112

PROGRAMES SOCIALS

Del Pla d'Actuació Social se'n deriven els programes socials, organitzats en la xarxa de serveis d'inserció sociolaboral i en la xarxa de serveis socioeducatius, que responen a tres línies estratègiques d’intervenció.

 

  • Inserció Sociolaboral i Promoció Econòmica,orientada al foment de la formació, la inserció laboral i la promoció de l’economia local. Pilars bàsics per garantir les necessàries condicions de vida de tota persona gaudint d’independència econòmica i participant en el sistema de treball de la nostra societat. Per a tal propòsit compta amb els sis serveis de la Xarxa d’Inserció Sociolaboral, el servei Prospecció i Dinamització del Teixit Empresarial Comercial que cerca la col·laboració del món empresarial i fa suport al comerç local, més el de Millora de l’Ocupabilitat -Brigada de Manteniment.
  • Acció Social i Educativa,orientada a l’acompanyament d’infants, adolescents, joves i les seves famílies amb l’objectiu de reforçar el desenvolupament integral de la personal i del grup familiar en tots els àmbits de la vida i procurar el seu benestar; per tal d’esdevenir membres autònoms i corresponsables amb la comunitat. En aquest àmbit treballen també en xarxa els serveis Fem Família, la Capsa dels Jocs i Espai Jove, més del servei Avança Avança que fa de pont entre l’àmbit socioeducatiu i el sociolaboral.
  • Acció Social i Participació Comunitària Inclusiva,orientada a potenciar la convivència, el civisme i la cohesió social, atenent les necessitats de la comunitat i del seu teixit d’entitats. Es promou la participació del veïnat i la cura de l’espai públic com a bé comú compartit. Compta amb els serveis: Suport i Assessorament a les Juntes d’Escala i Mediació de Conflictes Comunitaris i Intervenció en el bloc Venus, Truquem a la Porta i Gestions-@. Mentre que el Consorci participa en un total de catorze comissions de treball de diversos àmbits d’acció, d’acord al seu programa de Participació i Desenvolupament comunitari inclusiu.

 

Línia Estratègica d’Inserció Sociolaboral i Promoció Econòmica
Treballa a partir d’itineraris personalitzats i consensuats de formació i d’inserció laboral per la cerca de feina en situació d’atur o per millorar-la. Així, mitjançant la Xarxa de Serveis d’Inserció Sociolaboral es posen eines i recursos a l’abast de la població activa i s’acompanya els joves per accedir al mercat de treball. La xarxa funciona com un únic programa i de manera coordinada, implementant accions d’orientació, de formació, de capacitació, d’acompanyament i de seguiment per a la incorporació laboral. Són itineraris continus que es van adaptant d’acord a l’evolució de la persona i de la seva vida laboral. L’objectiu és la inserció laboral per a la millora de les condicions de vida i prevenir situacions de risc d’exclusió social.

 

Serveis de la Xarxa d’Inserció Sociolaboral

És la porta d’entrada a una xarxa de sis serveis. A partir de l’entrevista en profunditat es fa un diagnòstic del perfil sociolaboral de cada cas i, de manera consensuada amb la persona, es prepara un primer itinerari ajustat a les seves característiques. Seguint aquest primer diagnòstic i l’itinerari fixat, el SIOL pot derivar a algun dels altres serveis de la xarxa on es fa un treball especialitzat i ajustat a cada col·lectiu. L’itinerari té com objectiu fixar les accions a seguir per reforçar capacitats i habilitats d’inici, i alhora ampliar el currículum professional amb un programa formatiu que inclou les pràctiques en empreses.

Posa a l’abast de la població activa informació, recursos i assessorament per optimitzar i millorar el procés de recerca activa de feina. Disposa d’una aula dotada d’accés a Internet per consultar cercadors d’ofertes de feina, borses de treball i simuladors per confeccionar currículums; així com de telèfon i d’ordinadors per poder enviar correus i autocandidatures a les empreses. L’objectiu és potenciar l’autonomia, l’autoconfiança i la plena implicació de la persona en el seu procés de cerca de feina fins a la inserció.

Fa acompanyament a la formació i la inserció laboral de nois d’entre 18 i 30 anys. Són joves que en alguns casos no han completat l’educació obligatòria, amb baixa qualificació professional i sense experiència laboral. El servei els ofereix assessorament personalitzat en el procés de recerca de feina i d’incorporació al món del treball, pràctiques formatives en empreses, tècniques per superar processos de selecció, formació en noves tecnologies de la informació i eines telemàtiques, així com coneixements sobre el mercat laboral.

És un servei amb perspectiva de gènere per a dones a partir de 18 anys. Opera des de l’acompanyament personalitzat per reconduir el procés d’accés al treball. Primer identificant el potencial de cada dona a partir del propi bagatge i, després, mitjançant formació i pràctiques en empreses. Es tracta de professionalitzar el seu perfil com a treballadora de manera que respongui a les exigències del mercat laboral. L’objectiu és la igualtat d’oportunitats d’accés, manteniment i promoció de la població femenina a la feina per prevenir el risc d’exclusió social de la dona i de la seva família. De manera que el servei inclou el suport a la conciliació de la vida laboral i familiar.

Per a persones que conviuen amb trastorns de salut mental i volen treballar amb igualtat d’oportunitats que la resta de la població. El servei optimitza el procés de cerca i inserció, alhora que s’aborden aspectes de caire emocional. Es faciliten recursos per millorar la capacitació sociolaboral i la persona compta amb un acompanyament un cop troba feina. És treballa en coordinació, especialment, amb la Xarxa de Salut. Paral·lelament, es fan tasques de sensibilització entre la societat per afavorir el respecte al col·lectiu i entre el teixit empresarial per fomentar la contractació, que tant pot ser en el mercat ordinari com protegit.

A partir d’una Aula Taller organitzada com a cadena de muntatge de manipulats i empaquetatge a petita escala, es treballa l’adquisició d’habilitats sociolaborals i la motivació per reincorporar-se al món del treball, com a via per a la reinserció social. Hi van diàriament persones en abstinència i tractament per consum de substàncies addictives que reben atenció personalitzada per abordar aspectes de salut, emocionals i vitals. L’objectiu és la capacitació competencial, l’autonomia i el manteniment de la deshabituació a les drogodependències. El servei treballa coordinadament amb els recursos socials i de salut.

En estreta col·laboració amb la xarxa d’inserció sociolaboral el servei fa d’intermediari entre el món de l’empresa i la població en recerca activa de feina. D’una banda, busca la col·laboració empresarial promovent la responsabilitat social corporativa mitjançant la contractació de col·lectius vulnerables i gestionant ofertes de feina i pràctiques formatives. I, de l’altra, fa suport al comerç de la Mina per impulsar-lo i promoure la diversitat d’establiments; alhora que fa suport a l’Associació del Comerç de la Mina en la gestió de l’entitat i el foment de la seva participació comunitària. Entre el seus objectius hi ha la detecció de l’oferta laboral a l’abast i de les necessitats del comerç local per fomentar-ne la seva qualitat. Tot plegat per generar oportunitats d’ocupació.

Té un doble objectiu. D’una banda, professionalitzar peonatge de manteniment de l’espai públic per generar oportunitats d’inserció sociolaboral en casos de vulnerabilitat i dificultats per accedir al  mercat de treball. I de l’altra, millorar l’entorn urbà amb tasques de conservació i manteniment de l’espai públic i del parc d’habitatges, locals i aparcaments, titularitat del Consorci. Servei pensat per a persones en atur de llarga durada, baixa qualificació professional, joves sense experiència laboral, dones en risc d’exclusió i persones amb discapacitat. La brigada els ofereix experiència laboral remunerada, formació i un itinerari personalitzat d’inserció per a una futura incorporació al mercat laboral ordinari.

 

Línia Estratègica Acció Social i Educativa
Posa el focus en el ple desenvolupament de la persona com a individu en societat, i membre d’un grup familiar i d’una comunitat. El treball se centra, doncs, d’una banda, en fer aflorar les habilitats pròpies i, de l’altra, en aportar eines per assolir estadis d’empoderament, d’autonomia i de benestar personal. Aquests serveis treballen amb visió comunitària per fomentar la participació corresponsable i el sentit de pertinença. I en coordinació amb la resta de serveis, entitats i recursos de l’àmbit socioeducatiu, social i de la salut, per detectar necessitats i intercanviar derivacions quan cal. Tots ells formen part del pebMINA (Projecte Educatiu del barri de la Mina), una xarxa de col·laboració i coordinació comunitària per l’èxit socioeducatiu.

Adreçat a famílies amb infants d’entre 0 i 6 anys i/o que esperen un nadó, amb especial atenció a les mares molt joves. L’objectiu és afavorir el benestar i l’autonomia del conjunt del grup familiar reforçant el paper de cadascú i alhora la seva interrelació. Es tracta de minimitzar les situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social, fent una detecció precoç per determinar l’atenció necessària. Ofereix un espai de cura i intercanvi entre les famílies, tot reforçant les habilitats matern-parentals per a una criança responsable i saludable; mentre que es fomenta l’autonomia del grup i la participació en la vida de la comunitat.

Té el joc com a eina per fomentar experiències de lleure familiar de qualitat i assequible, per a famílies amb infants de 0 a 12 anys. Ofereix un programa diari d’activitats dinamitzades amb l’educació en valors, la interculturalitat i el respecte al mediambient, com a denominador comú. Fomenta el gaudi de l’infant, la creativitat, la cooperació i la tolerància; així com les relacions saludables intrageneracionals i d’infants de distintes edats. Al mateix temps, detecta casos que puguin requerir atenció especialitzada per fer-ne la derivació corresponent. I per això es coordina amb els serveis i els recursos del territori.

La missió és acompanyar el jovent perquè esdevinguin membres actius de la societat amb capacitat per desenvolupar-s’hi autònomament i amb sentit crític. Treballa l’educació en valors i l’autogestió del temps de lleure per garantir la igualtat d’oportunitats en situacions de vulnerabilitat, acompanyant nois i noies en el trànsit a l’adultesa. Posa especial atenció en l’assoliment de l’educació obligatòria i promou la post-obligatòria. Al mateix temps que fomenta la participació en la vida sociocultural i comunitària. I s’organitza en grups d’edat d’adolescents i joves.

Pont entre l’àmbit socioeducatiu i el sociolaboral que utilitza un espai de simulació laboral com a eina d’intervenció. Acompanya adolescents que han abandonat els estudis prematurament perquè retornin al sistema educatiu i completin l’obligatòria, mentre que mira de despertar-los-hi l’interès pel món del treball. Per a cada jove es fixa un itinerari consensuat de formació específica i d’orientació davant l’oferta formativa. Ofereix tècniques d’estudi i capacitació en competència tecnològica. Tot identificant potencialitats pensant en una futura incorporació a un lloc de feina que li procuri autonomia personal i econòmica per prevenir el risc d’exclusió social.

Línia Estratègica Acció Social i Participació Comunitària Inclusiva
A l’acció comunitària li cal el protagonisme i la participació corresponsable de l’individu per millorar col·lectivament les condicions de vida. Així, el barri de la Mina té una llarga tradició reivindicativa i una important xarxa d’entitats que treballen per assolir objectius comuns de millora. El Pla d’Actuació Social té, des de qualsevulla de les seves línies estratègiques, una perspectiva comunitària que busca l’empoderament de la persona per enfortir també els vincles d’aquesta amb la xarxa; així com la convivència, el civisme i la cohesió social. El Consorci, a través de programes, subvencions i la seva participació en comissions de treball, fa suport i fomenta l’acció comunitària.

Se centra en el treball comunitari amb l’organització de les juntes d’escala a les quals dota d’eines per a l’ús i manteniment corresponsable dels espais comuns. Tot promovent la implicació del veïnat en la constitució i l’autogestió d’aquests òrgans de govern. Intervé en la resolució dels conflictes que puguin sorgir entre el veïnat o per interessos divergents amb l’administració. El seu coneixement profund de la realitat social de les comunitats, permet detectar situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social, que s’acompanyen o es deriven als serveis corresponents. Tot plegat per contribuir, mitjançant la participació, a la convivència, la cohesió social, i millorar les condicions de vida de la població.

  • Truquem a la Porta – Assessorament i acompanyament a les famílies per a la seva inclusió social i comunitària amb el suport veïnal

Posa a l’abast, especialment, de persones en situació de vulnerabilitat recursos per millorar la seva qualitat de vida que, d’altra manera, desconeixen o tenen dificultats per accedir-hi. Alhora, empodera un equip de treball amb gent del barri, fent aflorar les seves pròpies competències per posar-les al servei de la comunitat. L’equip visita, porta a porta, les llars per detectar necessitats i informar les famílies de l’oferta de serveis, recursos i entitats a les que poden accedir o formar part. Treballa des de la perspectiva de la cohesió social per tal de fomentar vincles en la comunitat que generin relacions de confiança.

Fa suport a la població que, a causa de l’escletxa digital, té dificultats per resoldre tràmits en línia. És un fet, des de la pandèmia de la covid-19, que administracions, institucions i organismes oficials han transformat les vies de contacte amb la ciutadania. Ara molts tràmits tenen la seva versió telemàtica, si no, la única que la persona té a l’abast; fins i tot, l’atenció presencial implica sovint demanar cita prèvia per canals telemàtics. Gestions-@ assessora de manera individualitzada el veïnat en les seves gestions telemàtiques amb l’administració, i li facilita els mitjans d’accés a la informació sobre recursos que pot necessitar.

PLA ESPECIAL DE REFORMA I REORDENACIÓ (PERM)

 

La proposta del Pla de transformació suposa anar més enllà de la rehabilitació urbana, apropant-s'hi des d'una perspectiva àmplia, on els aspectes socials, econòmics, culturals i urbanístics s'integrin en un projecte global, que busca per sobre de tot, fer possible un nou escenari d'habitabilitat al barri. El Pla Especial de reordenació i millora del barri de la Mina (PERM) es recolza sobre tres instruments bàsics de l'urbanisme actual: el projecte urbà, l'ordenament flexible i la gestió factible.

Projecte urbà. L'estratègia del projecte passa per una intervenció radical: la creació d'una gran fissura central en el lloc on es trobaven originàriament els equipaments escolars i esportius del barri, utilitzada al mateix temps com a ruptura i sutura. Primer calia desmuntar per desprès refer, per tal de generar noves condicions d'hàbitat. La remodelació determina l'establiment d'un nou escenari urbà flexible i obert, sobre el que construir l'estratègia de la necessària renovació i revitalització del conjunt del barri. L'eix de la proposta urbanística de transformació, resideix en la construcció d'una cremallera urbana en mig del barri que sigui un nou lloc de centralitat, una columna vertebral que connecti les noves edificacions i les ja existents, un espai de relació de les noves activitats cíviques, socials, econòmiques i culturals. Una via de comunicació que suggereixi el recorregut des del Parc del Besòs fins al front marítim.

Així, la nova estructura urbana busca conjugar la centralitat, la diversitat i l'intercanvi, per acabar amb la divisió de la Mina Vella i la Mina Nova, l'estigmatització de la seva població i l'aïllament físic i social a que es va veure abocat el barri a partir de la dècada dels 80.

  • Centralitat. Els llocs centrals donen identitat a les ciutats, són els llocs de les manifestacions col.lectives, l'espai en el que se situen amb major referència els edificis públics, espai de relació, d'oci, de comerç, de cultura... espai on en definitiva la ciutat pren la seva màxima expressió.
  • Diversitat. El principi de la diversitat pren a la ciutat el seu valor més gran i ha de garantir la major riquesa de relacions entre els seus components. Diversitat, que ha de donar-se a tots els nivells: socials, en la composició de les persones; física, en la definició dels espais, l'arquitectura i els tipus d'habitatges; i econòmica en la diversificació de les activitats.
  • Intercanvi. Com un principi bàsic de relacions, fonamental per evitar l'atròfia, la descomposició i la fractura social que pot suposar l'aïllament de qualsevol col.lectiu humà. Obrir el barri suposa intervenir en la transformació urbana del teixit físic i social del barri, i al mateix temps connectar altre cop les seves funcions cíviques amb la resta dels barris de la ciutat.

En el conjunt s'opta per una barreja d'habitatges, diferents tipologies, espacialment diverses, de factura constructiva menor, ocupades pels actuals residents i els nouvinguts, i reforçat amb una significativa presència d'activitats econòmiques complementàries. Aquí es tenen en compte conceptes com continuïtat i discontinuïtat espacial dels polígons d'habitatges, que fa referència a la distància entre les peces i la relació entre aquestes, així com la qualitat i la coherència dels espais buits que es defineixen entre les edificacions.

Construcció d'un ordre flexible. Aquest passa per la definició d'una nova normativa oberta, que garantitzi els elements invariables del projecte i que, al mateix temps, pugui donar un alt grau de llibertat a la nova arquitectura, conscients de que sempre un bon exercici de l'arquitectura ha de comportar una millora substancial de l'ordenació final establerta. Així doncs, la normativa que acompanya el PERM, presenta algunes definicions noves, nous paràmetres i alguna regulació que és necessari que sigui interpretada de forma atenta, estudiant la documentació escrita i gràfica. Els criteris bàsics que donen la pauta per regular la nova edificació es poden resumir en quatre grans apartats, que es consideren fonamentals per a la construcció de la proposta del PERM: La configuració del carrer com l'element bàsic d'ordenació, la construcció de l'illa oberta, com a base del farcit de la nova fàbrica urbana, l'obligada coexistència de la diversitat tipològica de les noves edificacions i la incorporació d'espais lliures complementaris a l'habitatge.

 

Gestió factible. Es planteja en dues grans línies en funció de la consecució dels objectius plantejats, per una part la delimitació d'un unitat de gestió, a executar pel sistema de cooperació, que integri l'equilibri de costos i beneficis necessaris en tota actuació urbanística, i per altra la determinació de diverses actuacions concretes on es veu l'esforç de la inversió dels recursos públics, que s'executen mitjançant l'expropiació. L'actuació principal del Pla especial afecta un únic polígon d'actuació, per a l'execució de la rambla-passeig central i la transformació de les activitats industrials. D'aquesta manera al mateix temps en surten els beneficiaris i les càrregues derivades, que han possibilitat al sector privat garantir la viabilitat econòmica de l'actuació, i al sector públic disposar de sostre suficient par a la relocalització dels habitatges afectats i afavorir una major diversitat i barreja social dins el barri. Les altres actuacions suposaran intervencions d'enderroc i substitució sobre els blocs de pisos existents, amb una acurada gestió de població d'acord a les necessitats del barri.

Per a la resta d'actuacions, com són la rehabilitació dels habitatges, la construcció d'equipaments i la urbanització dels espais localitzats fora del Pla, no cal cap instrument de gestió específic, perquè es compta amb els pressupostos que l'administració destina al conjunt de la reordenació i millora del barri.

 

PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ

L'objectiu del Projecte de reparcel.lació ha estat definir el marc de referència on s'han hagut de fer efectives la distribució dels beneficis i les càrregues derivades de l'execució del PERM del barri de la Mina, entre tots els propietaris afectats, tan públics com privats. La seva finalitat ha estat ordenar el sòl afectat per l'actuació prevista que inclou el polígon industrial i la zona central del barri, i a l'hora establir la nova estructura d'espais lliures, equipaments, i distribució dels aprofitaments fixats en el planejament que s'executa.

Particularitats més rellevants que presenta el Projecte de reparcel.lació. Es tracta de la reparcel.lació de sòl urbà per cobrir les previsions urbanístiques de la zona central de la Mina, on s'hi està fent el nou passeig central. I, la desaparició del polígon industrial del costat del barri per requalificar-lo en zona residencial, d'acord també, amb el que fixa el PERM. L'extenció total és de 140.460 metres quadrats, en el qual s'ha previst la construcció de 156.187 metres quadrats de sostre. D'aquest total, 57.484 es destinen a serveis i 98.693 a ús residencial, per a la construcció d'aproximadament 1.090 habitatges.

 

El que anomenem unitat d'actuació, és a dir, la zona afectada per l'execució del Pla espacial (àrea central del barri i parcel.les industrials), inclou un total de 75 titularitats diferents, entre públiques i privades. El 52,72 per cent de la superfície és sòl de titularitat pública (Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Entitat Metropolitana del Transport i Patronat Municipal de l'habitatge de Barcelona), el 47,28 per cent restant és privat.

Així mateix, s'afecta un total de 42 activitats industrials o productives amb processos molt diversos, que van des de la transformació i producció, fins la logística, distribució i emmagatzematge, sobre locals de mides i superfícies també molt diverses i repartides, majoritàriament de dimensions mitjanes entre 400 i 700 m2 , coexistint però, amb locals de menor mida, així com alguns de més significatius amb superfícies superior a 1.000 m2 de sostre. Dins de les afectacions d'ús, s'inclouen també els diferents habitatges i residents, poc més de 12 unitats familiars, que en resulten incompatibles amb la nova ordenació. Els costos d'indemnització per activitats o reallotjament ascendeixen a un total de 17.387.784 euros.

Les finques de titularitat pública afectades participen de la distribució de beneficis i càrregues d'acord amb el que estableix la llei, amb l'única excepció de la vialitat, ja que aquests terrenys van ser adquirits a través de l'institut que va fer les primeres expropiacions els anys 60. La major part del sòl públic va ser adquirides per l'Institut Nacional de l'Habitatge, mitjançant una expropiació feta en el marc de la dictadura franquista. Posteriorment, aquests terrenys van ser cedits a l'ajuntament de Barcelona i, en alguns casos, traspassats a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a les propietats de l'Entitat Metropolitana del transport van ser expropiades a Renfe.

Una part del sostre adscrit a habitatge que ha correspost a les administracions públiques en virtut de les finques que han aportat, es traduirà en alguna de les modalitats d'habitatge protegit previstes en la legislació vigent, amb la finalitat de garantir el dret de reallotjament de les famílies que ocupen els pisos afectats per l'execució de la nova ordenació del Pla Especial.

D'entre les propietats de titularitat privada, varies de les finques aportades ho són en règim de propietat horitzontal. Es tracta d'edificacions que s'han enderrocat, per això l'adjudicació de la finca compensatòria es fa en règim de comunitat de béns. Les participacions s'han fixat d'acord amb les quotes que correspondrien als propietaris en la propietat horitzontal extinta, sense que això sigui en perjudici de les indemnitzacions que hagin pogut correspondre a alguns dels propietaris per raó del final de l'ús o explotació dels pisos o locals.

 

Serveis i entitats del Consorci de la Mina